El cost econòmic de l'aplicació de l'acord de pau preocupa Colòmbia

El procés d’aplicació de l’acord de l’Havana entre el Govern colombià i les FARC durarà una dècada i per al president Juan Manuel Santos, aquest termini comença a provocar calfreds derivats d’un interrogant econòmic: ¿com es finançarà el postconflicte? El pacte reconeix la necessitat de dur a terme fortes inversions en infraestructures i desenvolupament a les zones més castigades per l’enfrontament armat, i molt de pressupost per a l’àrea social.

L’FMI va estimar que Colòmbia creixerà aquest any el 2,3%. Una taxa insuficient per garantir els recursos que demana l’acord a mitjà termini, que inclouen a més a més diners per als programes de substitució de cultius, la reincorporació dels exguerrillers a la vida civil i les reparacions. En les previsions fiscals del 2018, la inversió de l’Estat en el postconflicte arribaria al 0,2% del PIB. La resta dels fons fins a completar el 0,8% del PIB que es considera com una xifra raonable i possible haurien d’arribar des de fonts privades i l’exterior. Però amb això no n’hi hauria prou. En els primers cinc anys, va assenyalar la Federación de Aseguradores Colombianos (Fasescolda), es requeriria en rigor un equivalent als 2,3 punts del PIB.

Notícies relacionades

La pau colombiana no ha acabat amb la violència

Les FARC es preparen per debutar com a partit polític

Les ex-FARC també tenen un paper en aquest llarg procés. L’exguerrilla va fer un inventari del seu patrimoni a l’ONU i va sorgir la xifra de 276 milions d’euros. El fiscal Néstor Humberto Martínez va treure la seva calculadora i va concloure que és una quantitat que no es correspon amb mig segle d’existència del grup armat. Es tracta, al seu criteri, de pocs diners per entregar a les víctimes de la insurgència.

Els seus dirigents van rebutjar la sospita d’ocultació d’informació i van detallar tots els béns en poder seu: hi ha moltes cases, 240.000 hectàrees, caps de bestiar, cavalls, carros, comptes bancaris i altres possessions. Félix Antonio Muñoz Lascarro, conegut com a Pastor Alape, un dels negociadors de l’acord de l’Havana, va assegurar que l’exinsurgència no té a aquestes altures res a ocultar i estan disposats a demostrar-ho. Alape es va queixar de la decisió del Govern d’haver filtrat la informació sobre el capital acumulat. Aquestes dades comptables s’haurien d’haver mantingut en secret i sota vigilància estatal fins que es convertissin en «patrimoni autònom». En aquest sentit, Alape va recordar que les FARC no han sigut «una persona jurídica, sinó una organització fora de la llei».