TENSIÓ BEL·LICISTA

Escalada d'alt risc a Corea del Nord

Washington i Pyonyang s'intercanvien amenaces bèl·liques en una confrontació retòrica d'una intensitat sense precedents

El règim nord-coreà diu tenir preparat un atac a Guam després que Trump amenacés amb enviar-li "foc i fúria"

Trump: ’Corea del Nord es trobarà amb foc i fúria com el món mai ha vist’ / JUNG Yeon-Je-AFP / ATLAS VÍDEO

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

La península coreana ja està en guerra oberta. Tranquil·litza que fins ara sigui retòrica i inquieta que hi hagi dos contendents on només n'hi havia un. Pyonyang i Washington es van intercanviar ahir enceses amenaces. El president dels Estats Units, Donald Trump, li va recordar a Corea del Nord la seva robustesa nuclear després que Pyonyang anunciés el seu pla de bombardejar la base nord-americana de Guam en resposta a la primera amenaça de l'inquilí de la Casa Blanca d'enviar-li “foc i fúria”.

Després de mesos escoltant Corea del Nord i els Estats Units airejant pesadament la possibilitat de l'atac preventiu, el nou capítol introdueix l'audàcia de l'atac pre-preventiu. Aquesta innovació revolucionària en la casuística bèl·lica resumeix l'absurditat per la qual llisca el conflicte, ja sense les brides del seny a cap banda.

Pyonyang va aclarir que estava “examinant amb deteniment” un pla per castigar Guam i “envoltar-la en foc”. Només 3.400 quilòmetres la separen de les seves llançadores, per la qual cosa estaria a distància dels seus míssils de mitjà i llarg abast. L'agència oficial KCNA va citar un portaveu acusant Washington de concebre un atac preventiu i advertint que aquest provocarà “una guerra total que esborrarà totes la fortaleses dels nostres enemics, inclòs el territori nord-americà”.

Illa estratègica al Pacífic

Guam és un dels principals baluards de l'estratègia de Washington al Pacífic. La base militar compta amb una esquadrilla de submarins, una base aèria i una flota de guardacostes, entre altres efectius. D'aquí han partit els bombarders que aquests dies sobrevolen la península coreana i enerven Pyonyang. També hi viuen 160.000 persones comprensiblement espantades. El seu governador, Eddie Calvo, ha subratllat que “no existeix l'amenaça d'un atac nord-coreà” però que, si estigués equivocat, ja està preparat “per a qualsevol eventualitat”.

Corea del Nord va col·locar en la diana Guam unes hores després que Trump anunciés que respondrà a la següent provocació de Pyongyang amb “foc i fúria mai vistos abans al món”. La menció al foc, inequívocament nord-coreana, suposa la puntada definitiva a la diplomàcia florentina i l'abraçada a la dialèctica de barri. El món ha esperat durant dècades que Corea del Nord s'encomanés de l'ortodòxia global i han sigut finalment els Estats Units el que s'ha nord-corearitzat.    

L'incendi va aconsellar unes hores després la intervenció de Rex Tillerson, secretari d'Estat. Va negar que hi hagués “cap risc imminent de guerra” i va aconsellar als seus compatriotes “que dormissin tranquils”. El seu cap, va aclarir, només havia enviat “un missatge potent en un llenguatge que Kim Jong-un pugui entendre ja que ignora el de la diplomàcia”.  

Bravata improvisada

Però mentre Tillerson calmava el món, Trump presumia des de Twitter de la robustesa del seu arsenal nuclear després d'haver ordenat la seva modernització. “Espero que no hàgim d'usar mai aquest poder, però mai hi haurà una nació més poderosa al món”. Es desconeix si els seus papers de poli bo i poli dolent obeeixen a una estratègia o al caos, encara que més aviat sembla el segon. El 'New York Times' publicava ahir que la primera amenaça de Trump va ser totalment improvisada, a preguntes d'un periodista, i que va enxampar per sorpresa els seus col·laboradors.

Fins i tot els aliats a la regió de Trump li van criticar les seves bravates. El primer ministre australià, Malcolm Turnbull, va recomanar perseverar en l'estrangulament econòmic. “Un conflicte seria devastador, tindria conseqüències catastròfiques. Tots entenem això”, va declarar. El seu homòleg neozelandès, Bill English, va dir dels comentaris de Trump que “no ajuden en un context que ja és molt tens”.

Moon Jae-in, el nou president sud-coreà, va exigir la millora de les seves forces armades per afrontar l'hipotètic conflicte. “Hem d'abordar d'una reforma integral, reformular-la des del principi en lloc d'acontentar-nos amb algunes millores”, va explicar.

Notícies relacionades

Els dos llançaments de míssils intercontinentals recents i les noves sancions econòmiques aprovades per l'ONU han portat la tensió al punt d'ebullició a la península. Però en les últimes hores s'havien intuït tímids esforços per les dues parts per entreobrir la porta de les negociacions.

Corea del Nord va aclarir que no discutiria el seu programa nuclear mentre seguissin les amenaces militars nord-americanes, suggerint que el seu cessament podria temperar la seva postura. I Tillerson va condicionar les negociacions no ja a la improbable jubilació del programa nuclear nord-coreà sinó al més versemblant cessament de llançaments de míssils. I llavors va arribar Trump amb la retòrica nord-coreana i va tornar el conflicte on era.