Corea del Nord planta cara i afirma que el seu programa nuclear és innegociable

El règim de Pyonyang afirma que les sancions de l'ONU són una "violenta violació de la seva sobirania"

El Govern comunista rebutja una nova oferta de negociació formulada per Seül

fsendra39589350 north korean foreign minister ri yong ho  center  stands on 170807182537

fsendra39589350 north korean foreign minister ri yong ho center stands on 170807182537 / Rolex Dela Pena

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

El conflicte nord-coreà segueix on era després d’un intens cap de setmana amb les enèsimes sancions de l’ONU, la cimera regional dels països del Sud-est Asiàtic (ASEAN) i febrils converses dels implicats. Pyongyang no s’ha arronsat mai, i encara menys amb l’èxit encara fresc dels seus míssils intercontinentals amb la presumpta capacitat d’atacar els EUA.

Pyongyang va qualificar ahir les noves sancions de «violenta violació de la seva sobirania», va insistir que no posarà el seu programa nuclear a la taula de negociacions mentre durin les amenaces militars de Washington i va advertir que «pagarà el seu crim milers de vegades». A més, el règim nord-coreà va menysprear la invitació sud-coreana de diàleg per considerar que «hi falta sinceritat».

La pressió internacional creix. L’ASEAN va emetre una declaració en què va demanar a Corea del Nord que compleixi les resolucions de l’ONU i aturi els llançaments de míssils, els assajos nuclears i altres excessos. Aquestes obvietats suposen un gest inaudit per a una organització acusada sempre de pusil·lànime. El canceller nord-coreà, Ri Yong-ho, hi va respondre amb fermesa: «La nostra força nuclear és un recurs de dissuasió de la guerra per prevenir un atac atòmic i una invasió militar dels EUA».

Els experts demanen diàleg

D’aquest carreró només se’n sortirà negociant, insisteixen els experts. «La qüestió és de què parlar. Si és sobre parar el llançament de míssils, Pyongyang ja ho ha ofert i els EUA s’hi ha negat. Si és sobre la desnuclearització de Corea del Nord, és més complicat per la importància de les armes nuclears per a la supervivència del règim», va assenyalar Tong Zhao, expert del Centre Carnegie-Tsinghua.

El secretari d’Estat dels EUA, Rex Tillerson, va rebaixar l’hostilitat cap a Corea del Nord i va suggerir que una reunió per evitar la guerra no és inviable. La condició prèvia és que Pyongyang posi fi als llançaments de míssils. «Parar els llançaments de míssils és el millor senyal que podria enviar Corea del Nord per demostrar que té disposició a dialogar». Les proporcions inèdites del conflicte i els avanços de la carrera nuclear nord-coreana segellen el fracàs de la política de Washington i l’empenyen a la taula de negociacions. «Els EUA haurien de perseguir seriosament aquesta opció», va certificar Tong.

Pyongyang també va refusar l’oferta de Corea del Sud de reprendre les negociacions, en general, i sobre les visites de familiars separats des de la guerra, en particular. Aquesta gent gran desesperada per veure els seus parents abans de morir són les primeres víctimes de la geopolítica.

Però Pyongyang va acusar Seül de col·laborar amb els EUA per collar-la i va fer cas omís a les súpliques. Commou la paciència de Moon Jae-in, el nou president sud-coreà, amb infinites galtes per a tanta bufetada.

Moon ha jubilat la política frontista dels conservadors i aquest cap de setmana va recordar per telèfon a Donald Trump que vol «una solució pacífica». Moon és deixeble dels seus predecessors Kim Dae-joon i Roh Moon-hyun

, que entre el 1998 i el 2008 van afavorir el període més pacífic a la regió amb la seva política d’acostament i ajudes econòmiques. Va ser la menys inútil de les provades en set dècades.

Aplaudiment xinès

Notícies relacionades

La reunió va ser aplaudida per la Xina. En aquests temps convulsos és motiu d’alegria que els responsables de les dues Corees es dirigeixin la paraula. «La meva impressió és que Corea del Nord no ha rebutjat  del tot les ofertes sud- coreanes», va dir a Manila Wang Yi, ministre d’Exteriors xinès, expressant més desig que realitat.

El pas del temps apuntala els dos bàndols. En un, els esforços ímprobes de Corea del Sud i la Xina per fomentar la diplomàcia. En l’altre, la política de mascles de Corea del Nord i els EUA, enredats en una espiral d’amenaces militars diverses.