La cacofonia entre Putin i Trump

Garry Kaspàrov, veterà opositor rus exiliat als Estats Units, va sentir una esgarrifança quan fa un any i mig va escoltar el discurs de l’aspirant Donald Trump en la convenció republicana. «Vaig veure una versió americanitzada de la brutal i efectiva propaganda de la por i l’odi amb què Putin bombardeja Rússia... No solament el contingut del discurs; les maneres i el llenguatge corporal eren sorprenentment similars a les intervencions fatxendes i burletes que els russos coneixen tan bé des de fa 16 anys», va escriure a The Washington Post.

Han transcorregut 12 mesos des d’aleshores. Periodistes i comentaristes han anat comprovant les afinitats existents entre les respostes de Trump a les acusacions sobre la trama russa i els pronunciaments que es fan a Rússia sobre el mateix tema. Paraules, expressions, gestos, idees, arguments i fins i tot subtils suggeriments han fluït del Kremlin a la Casa Blanca i viceversa, com una recreació geopolítica de la vella teoria dels vasos comunicants.

EL SUGGERIMENT

Una resposta similar davant les sancions

El 2 d’agost, Moscou s’havia llevat sota l’impacte encara de l’extensa reducció del personal a la missió diplomàtica dels EUA a Rússia ordenada per Putin. Després de l’aprovació gairebé per unanimitat al Congrés nord-americà de la llei que reforça les sancions a Moscou, el Kremlin s’havia resignat que Trump no presentés batalla i estampés la seva firma en el text legal, donada la facilitat amb què els legisladors superarien un eventual veto presidencial. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, un home que parla en nom de Putin i consensua amb ell les seves paraules, va realitzar una subliminal instància al magnat novaiorquès. «Sens dubte, és important saber què en pensa d’això (les sancions) el president dels EUA», va dir, abans de llançar la seva invitació: «Encara no s’ha pronunciat».

Trump va atendre les recomanacions i va pronunciar una diatriba contra la llei i el Congrés. La legislació és «significativament defectuosa» i conté «provisions inconstitucionals», va dir.

L’ENUIG

La polèmica de la reunió no anunciada

En plena matinada del 19 de juliol, un Trump en estat d’alteració va descarregar tota la seva ira contra la premsa en un tuit. S’acabava de difondre als EUA la notícia d’una trobada addicional amb Putin durant la cimera del G-20 a Hamburg de la qual no s’havia informat. «¡Notícia falsa! La història del sopar secret és malaltissa» (en anglès sick), va escriure.

La rèplica des de Rússia no va trigar a arribar. Entrat ja el dia a Moscou, Alekséi Puixkov, president de la comissió de política informativa del Senat, es va despatxar contra els mitjans dels EUA, utilitzant vocables anàlegs. «Ara als EUA esclata l’escàndol fals del sopar secret entre Trump i Putin. Exigeixen detalls. Estan malalts» (en rus, bolnye).

LA REACCIÓ

La coincidència en la idea de persecució

La notícia va sacsejar les portades dels diaris nord-americans. El 2 de març passat, el fiscal general Jeff Sessions va anunciar que s’apartava de la investigació sobre la trama russa al saber-se que havia mantingut reunions amb l’ambaixador Serguei Kislyak de les quals no s’havia dit res al Senat. Trump va carregar immediatament contra els demòcrates utilitzant el seu espai favorit a internet. «Jeff Sessions és un home honest ... els demòcrates estan jugant massa fort... ¡això és una caça de bruixes total!».

Transcorregudes tan sols unes hores, el ministre d’Afers Exteriors rus, Serguei Lavrov, es va encarregar de replicar al líder de la Casa Blanca: «Tot això s’assembla a una caça de bruixes, als dies del maccarthisme, que pensàvem que havien quedat enrere als Estats Units».

L’ACUSACIÓ

La insinuació del frau en el vot

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El tempteig de Von der Leyen als ultres polaritza el tauler alemany

Tots els sondejos apuntaven a un triomf clar de Hillary Clinton quan es va celebrar el segon debat abans de les presidencials als EUA. Trump va aconseguir indignar la seva rival quan, en un moment de la conversa, es va negar a confirmar si acceptaria els resultats de les eleccions en cas de perdre, l’opció més plausible llavors: «El frau en el vot és un gran, gran problema en aquest país.... veuré  què passa».

En les setmanes següents, Serguei Kiselev, presentador estrella de Vesti Nedeli, un popular programa d’anàlisi política al primer canal de la televisió russa, va recollir veloç el guant llançat per l’avui líder de la Casa Blanca, dedicant un ampli reportatge a la «falsificació» de vots als EUA, i sentenciant: «Aquestes eleccions no poden ser qualificades d’honestes ni netes».