La vaga general encén Veneçuela

La «vaga cívica nacional» convocada per la Mesa d’Unitat Democràtica (MUD) es va sentir amb impacte desigual en una Veneçuela cada vegada més a prop de l’abisme polític. L’oposició, naturalment, va considerar que la protesta va ser un èxit total. Algunes imatges de Caracas, en especial els barris de classe mitjana, donava la raó a les forces que busquen anul·lar l’Assemblea Constituent i fins i tot anar més lluny i desplaçar el president Nicolás Maduro.

El centre de la capital es semblava un diumenge. En diverses avingudes es van realitzar «trancazos (piquets)» que van impedir passar als automòbils. Les carreteres es van despertar buides. Part del transport es va adherir a la mesura de força. Diverses estacions de metro es van tancar. Molts comerços van tancar les portes. 

A Caracas, però també en altres districtes urbans, es va replicar l’escena: d’un costat, les barricades, de l’altre, els efectius de la Guàrdia Nacinoal Bolivariana (GNB). L’olor de gas lacrimògen es va expandir per l’aire. Es van registrar en diferents sectors de la ciutat enfrontaments entre manifestants i la GNB. L’oposició va denunciar arrestos. 

El president sortint de la patronal Fedecámaras, Francisco Martínez, va dir que si bé l’empresariat no havia fet una crida a unir-se a la vaga cívica nacional, sí que s’hi va sumar en qualitat de «ciutadans» que «acompanyem els treballadors en la mesura de les nostres capacitats».

Des del Govern es va treure importància a la protesta tirada endavant per la MUD com a part de l’«hora zero» per accelerar els canvis. El chavisme va mostrar per la la televisió com les dependències estatals van treballar sense interrupcions. PDVSA va dir que l’activitat de la petrolera de la qual depèn l’economia del país havia sigut «normal». Les accions de la MUD, va assenyalar el ministre d’Informació, Ernesto Villegas, «no són made in Veneçuela, sinó made in USA».

«Fent una crida a una aturada, aquest poble no s’espantarà, encara que tinguin a favor seu als grans mitjans de comunicació», va assegurar el número dos del chavisme, Diosdado Cabello, durant un massiu acte a l’estat d’Anzoategui, a uns 400 quilòmetres de Caracas. Maduro, mentrestant, es va fer present en un altre acte oficial i, com a mestre de cerimònies, barrejant comentaris musicals, va entregar vivendes a gent humil.

VOTAR LEGALMENT

«Estem preparats per guanyar aquesta batalla», va dir sobre les eleccions constituents. El president va anunciar a més a més que el 30 de juliol es podrà votar en qualsevol centre electoral «legalment». A prop dels estudis de la hiperchavista Venezolana de Televisión (VTV) es van sentir detonacions. Maduro va responsabilitzar l’alcalde del municipi caraqueny de Sucre, Carlos Ocariz, de l’«atac» i va ordenar el seu arrest. Després va aparèixer a les pantalles un nen en nom de la «minimuchachada per la pau» i va dir: «Aquí no es rendeix ningú».

Els sectors més radicals de la coalició dissenyen ara el seu full de ruta. Enfortits per la consulta simbòlica de diumenge passat, en la qual 7,1 milions de persones van estampar la seva firma contra la constituent, consideren que existeixen condicions per assolir objectius més ambiciosos. L’hora zero ja ha contemplat l’elaboració d’un «pla de Govern» post Maduro i en les pròximes hores buscarà juramentar a nous integrants del Tribunal Suprem de Justícia, com si comencés a crear una sort d’Estat paral·lel.

Notícies relacionades

La Cambra baixa aprova la llei que Milei reclama per desballestar l’Estat

Antiavalots contra estudiants

En els fets sembla haver naufragat un acord secret entre el chavisme i sectors més moderats de la MUD que es coneix com «la solució nicaragüenca» i al·ludeix a la decisió el 1989 dels llavors sandinistes de posar fre a la guerra civil que finançava Washington amb una crida a eleccions. Daniel Ortega va ser derrotat en els comicis del 1990 per Violeta Chamorro i es va iniciar una transició política de dècades.

LA CONSULTA 

En principi, assenyalen alguns analistes, el mateix Leopoldo López hauria participat en aquest acord i per això el chavisme va canviar la seva situació carcerària per l’arrest domiciliari. L’èxit de la consulta simbòlica ha tirat per terra aquesta opció. Freddy Guevara, el segon de López, l’ha sobrepassat i expressa per aquestes hores l’ala més dura de la MUD. La intransigència de Maduro funciona ara com ara com l’altra cara de la mateixa moneda que només presagia penúries.