Veneçuela, un país en una greu crisi econòmica i social

Veneçuela es troba submergida en una les pitjors crisis econòmiques, polítiques i socials de la seva història. La població delinqueix per la carència d’aliments i medecines; malalties que es pensaven erradicades fa dècades han ressorgit i els atacs a la premsa cada vegada són més freqüents.

Per tercer any consecutiu, el país ha obtingut el primer lloc de les economies més miserables del món, d’acord amb un índex construït per Bloomberg que combina les perspectives d’inflació i desocupació de cada nació. Aquest any s’estima que l’economia veneçolana es contraurà el  7,4% i la inflació es dispararà al 1.134%, segons xifres del Fons Monetari Internacional (FMI). Segons una enquesta de l’empresa Venebarómetro del desembre del 2016, una cinquena part dels veneçolans afirmen que mengen només una vegada al dia i 78 de cada 100 assenyalen haver perdut pes per la carència d’aliments, un fenomen que ja és conegut com la «dieta de Maduro».

Els nous delinqüents

La fam és tant gran que les persones roben per poder sobreviure, com alerta l’Observatori Veneçolà de Violència (OVV) en un informe recent. Ciutadans corrents ara s’han convertit en delinqüents amateurs. I la violència s’ha disparat: de 79 a 92 homicidis per cada 100.000 habitants, entre els anys 2013 i 2016.

Els prestatges de les botigues d’aliments no són els únics que llueixen buits, també els hospitals es troben sense medicaments bàsics, cosa que ha generat una crisi de salut al país sud-americà. Entre els anys 2015 i 2016 la mortalitat infantil es va disparar el 30%, i les morts maternes, el 66%. Malalties com la diftèria, que s’havien erradicat del país des de fa 24 anys, van reaparèixer l’any passat. Els casos de malària van passar de 136.000  a 241.000 en el mateix període, mentre que els de Zika van augmentar dramàticament de 71 a més de 59.000.

Abans de la mort d’Hugo Chávez, el mes de març del 2013, ja hi havia veus des de la mateixa esquerra que alertaven del desastre imminent, una d’elles la de l’intel·lectual nord-americà Noam Chomsky, que de ser partidari del chavisme va acabar deslligant-se del règim.

Si bé Chávez va representar en un principi l’esperança dels pobles oprimits del continent per trencar amb la corrupta elit governant i amb l’«imperialisme» dels Estats Units, segons Chomsky va acabar en una oportunitat perduda al no crear una economia sostenible, viable i apostar-ho tot a la riquesa petrolera. Ara, Veneçuela es troba en situació de desastre.

Notícies relacionades

Partidaris de Maduro irrompen violentament al Parlament de Veneçuela

Més de 120 militars han sigut detinguts a Veneçuela en els tres últims mesos

L’espurna que va detonar la nova onada de protestes, iniciades l’1 d’abril, va ser la pretensió fallida del Tribunal Superior de Justícia d’apropiar-se de les atribucions de l’Assemblea Nacional, dominada per l’opositora Taula d’Unitat Democràtica, acusada per Maduro de boicotejar i asfixiar econòmicament el seu govern.

La convocatòria a una Assemblea Constituent «obrera i popular» el 30 de juliol vinent és l’última acció de Maduro que ha encès els focus vermells de la comunitat internacional, i de l’Organització d’Estats Americans (OEA) en particular, que fins al moment ha sigut incapaç de posar-se d’acord per intervenir-hi a causa de la divisió entre els seus membres.