Anar al contingut

Un exdirector de l'FBI investigarà el 'Russiagate'

Robert Muller indagarà si hi va haver complicitat entre el Kremlin i la campanya electoral de Donald Trump

Ricardo Mir de Francia

Un exdirector de l'FBI investigarà el 'Russiagate'

JASON REED

Nervis a les borses. Esquerdes al Partit Republicà. Debat sobre un possible 'impeachment', i una atmosfera a Washington que evoca els dies del 'Watergate'. El setge s’estreny sobre Donald Trump. Cada dia que passa sorgeixen noves revelacions comprometedores sobre el president dels Estats Units, i decisions que accentuen la sensació de descontrol a la Casa Blanca, assetjada per les investigacions sobre la trama russa. En un altre episodi en contra dels seus interessos, el departament de Justícia ha nomenat  un investigador especial per indagar en els lligams de la campanya de Trump amb el Kremlin. L’escollit és Robert Mueller, un advocat i exdirector de l’FBI de provada independència, que tindrà potestat per imputar figures relacionades amb la trama.   

A Trump no li està sortint res com pretenia. La seva retòrica perd punts, i també les seves maniobres soterrades, que no triguen a aflorar del clavegueram a través d’un degoteig constant de filtracions. Fa dos dies es va saber que, al febrer, Trump va pressionar el cap de l’FBI perquè arxivés definitivament la investigació sobre Michael Flynn, el seu destituït assessor de seguretat nacional i l’home al centre de la trama russa. «Espero que puguis deixar-lo anar», li va dir el president segons les notes que va prendre James Comey en aquella conversa. Comey va donar-li allargues i al cap de tres mesos va ser acomiadat, un cúmul de circumstàncies que, segons alguns experts i congressistes, podrien constituir «obstrucció a la justícia», el mateix delicte invocat per als 'impeachments' contra Richard Nixon i Bill Clinton.

CONCESSIÓ DELS DEMÒCRATES

Si Trump va acomiadar Comey per frenar les indagacions de l’FBI, va fallar en el tret perquè Justícia ha nomenat un investigador especial per esbrinar si «hi va haver llaços o coordinació entre el Govern rus i individus associats amb la campanya del president». La decisió, adoptada pel número dos del departament, Rod Rosenstein, és una concessió als demòcrates i al creixent nombre de republicans que volen arribar fins al fons de la veritat. Ara tindran l’oportunitat de fer-ho perquè Mueller és un investigador de reconeguda reputació. Sota els mandats de Bush i Obama, va dirigir l’FBI durant 12 anys, i ho va fer amb independència, com ho demostra el fet que el 2004 va amenaçar amb dimitir després que Bush li demanés que aprovés un programa d’espionatge domèstic sense l’autorització de Justícia.

La designació de Mueller no va ser  consultada amb la Casa Blanca. En circumstàncies normals hauria d’haver sigut el fiscal general, Jeff Sessions, qui el nomenés, però l’exsenador republicà i un dels aliats més estrets de Trump va haver de recusar-se fa uns mesos de tot el que estava relacionat amb Rússia al descobrir-se que va mantenir dues reunions amb l’ambaixador de Putin a Washington. Per a desesperació de la Casa Blanca, aquesta circumstància ha atorgat a Rosenstein un poder immens.

REACCIÓ MESURADA

Trump va reaccionar inicialment de forma mesurada a la designació d’un investigador especial, que actuarà paral·lelament a les investigacions de l’FBI, el Comitè d’Intel·ligència del Senat i les de quatre comitès més del Congrés que indaguen en la trama. «Una investigació minuciosa confirmarà el que ja sabem, que no hi va haver col·lusió entre la meva campanya i qualsevol entitat estrangera». Però la prudència no va durar gaire. Poc després, el president no va trigar a exhibir a Twitter la seva mentalitat. «Aquesta és la principal caça de bruixes a un polític de la història americana», va escriure.

Els problemes del president no es van acabar aquí perquè gairebé alhora es van conèixer noves revelacions explosives. 'The Washington Post' publica que un mes abans que Trump aconseguís la nominació republicana, el número u del seu partit a la Cambra baixa, Kevin McCarthy, va dir en una conversa amb altres congressistes que Trump podria estar a sou del Kremlin. «Crec que hi ha dues persones a les quals Putin paga: Rohrabacher i Trump». Alguns interlocutors van riure: «Ho juro per Déu», va afegir McCarthy.

L’altre dels esmentats, Dana Roh-rabacher, és congressista republicà per Califòrnia, conegut pel seu suport a Putin i a la causa independentista catalana. A l’abril va ser rebut pel president Puigdemont. 

Trump a Flynn: "Sigues fort"

«Acabo de rebre un missatge del president dient-me que 
sigui fort». Sembla l’SMS que Mariano Rajoy va enviar al seu dia a l’extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas, però pertany a la realitat política nord-americana. Assetjat pels deutes i per la investigació de l’FBI, Michael Flynn es va reunir el mes passat amb diversos dels seus amics i gent pròxima en un restaurant de Virgínia. Volia explorar oportunitats de negoci, però als seus interlocutors els interessava saber com havia quedat la seva relació amb el president després que al febrer l’hagués acomiadat. Va ser llavors quan Flynn els va transmetre que seguia tenint 
el suport de Trump i per demostrar-ho els va mostrar
el missatge de text.

Des de la seva destitució, Trump ha insistit que Flynn és un «bon home» i l’ha pintat com la víctima d’una caça de bruixes política. No pensen així gaires congressistes. El comitè d’Intel·ligència del Senat ha obtingut una ordre judicial perquè Flynn els entregui documentació respecte als seus contactes amb Rússia, però els advocats de l’exgeneral han rebutjat la sol·licitud.