La investigació de l'FBI de «la cosa russa» persegueix Trump

Dos mesos abans que James Comey fos acomiadat, el cap de l’FBI va declarar per primera vegada davant el Congrés que la seva agència estava investigant la campanya de Donald Trump per la seva possible cooperació amb el Govern rus per interferir en les eleccions passades. L’anunci no va fer més que confirmar les especulacions que des de feia un temps circulaven per Washington, però no per això va perdre gens ni mica d’importància. 

Trump està nerviós i tot indica que la soga s’estreny sobre el seu cercle més pròxim, com demostrarien els fons addicionals reclamats per Comey per a la investigació dies abans que se’l traguessin de sobre. «La història de la cooperació Rússia-Trump és una absoluta estafa», va dir el president. «¿Quan acabarà aquesta farsa finançada pels contribuents?», va afegir.

Les indagacions de l’FBI contra la campanya de Trump s’inicien el juliol de 2016, segons l’exdirector de l’agència. Llavors apareixen a la premsa les primeres notícies que Rússia havia piratejat els e-mails del Comitè Nacional Demòcrata, publicats per Wikileaks mentre el partit celebrava la  convenció per entronitzar com a candidata Hillary Clinton. No és clar què les va posar en marxa, però pel congressista demòcrata Adam Schiff, membre del comitè d’intel·ligència de la Cambra baixa, diversos caps connectaven els dos camps.

Per un costat, Carter Page, assessor en política exterior de la campanya de Trump, que aquell mes va fer un discurs a Moscou condemnant els EUA per la seva «hipocresia al posar el focus en idees com la democratització, la desigualtat, la corrupció o els canvis de règim». Per un altre, les maniobres del cercle del magnat per treure de la plataforma del partit una proposta per armar Ucraïna en la seva guerra contra els rebels prorussos. Per últim, que Trump animés Rússia a piratejar els e-mails de Clinton.

Sospites 

Després hi va haver motius menys especulatius per justificar la investigació. The Guardian va publicar a l’abril que els serveis d’espionatge britànics van ser els primers a avisar els seus col·legues nord-americans de les «interaccions sospitoses» entre l’entorn de Trump i «coneguts o sospitosos agents russos». Els primers indicis van aparèixer a finals de 2015, només uns mesos després que llancés la campanya, en converses interceptades a «persones d’interès» russes. «Els detalls són bastant sensibles», va confirmar més tard l’exdirector nacional d’intel·ligència, James Clapper. Almenys altres serveis secrets de set països, la majoria europeus, van enviar missatges similars a l’FBI.

The New York Times va citar fonts nord-americanes. «Gravacions telefòniques i trucades interceptades mostren que membres de la campanya presidencial de Trump i altres dels seus associats van tenir repetits contactes amb alts càrrecs de la intel·ligència russa un any abans de les eleccions». Un dels esmentats era Paul Manafort, el primer cap de campanya de Trump, que va treballar com a consultor per al president prorus d’Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, i també per a un oligarca pròxim al Kremlin. 

El 2016, un mes abans de les eleccions als EUA, l’FBI va oficialitzar les seves sospites sobre el pirateig informàtic. Diverses agències van acusar el Kremlin d’«interferir en el procés electoral». La xerrameca va passar a ser política d’Estat. I el tribunal secret que autoritza les escoltes més sensibles a l’estranger va donar via lliure per espiar dos bancs russos suposadament vinculats a la trama i a Page, l’assessor de Trump, que l’FBI creu que és agent rus.

En el seu entorn sempre hi va haver figures lligades a Rússia, començant per Trump, que des dels 80 va mirar de fer negocis a Moscou. Però res d’això és delicte. Tampoc ho és cobrar més de 30.000 dòlars per anar a una gala de Russia Today, la televisió en anglès de Putin, com va fer el 2015 Michael Flynn, el seu primer assessor de seguretat. La qüestió és saber si el seu entorn va cooperar amb un Govern estranger per alterar les eleccions i si Rússia té material per fer-li xantatge, possibilitat que va airejar la fiscal general interina, Sally Yates, abans que Trump l’acomiadés. Es referia a Flynn.

Afany d’ocultació

Durant un temps semblava versemblant que tot fos una maniobra dels poders fàctics per treure’s de sobre Trump, però cada dia costa més de creure aquesta teoria conspiratòria. És evident que hi ha un afany d’ocultació. Flynn va haver de dimitir per negar que hagués discutit amb l’ambaixador rus aixecar les sancions que Obama va imposar per la ingerència electoral. I el fiscal general Jeff Session es va recusar de la investigació russa al saber-se que es va reunir dos cops amb l’ambaixador Sergey Kislyak.

Notícies relacionades

Trump fulmina el director de l'FBI

L'acomiadament del cap de l'FBI revifa les sospites sobre els vincles de Trump amb Rússia

I ara, l’acomiadament de Comey, que liderava la investigació de «la cosa russa», com en va dirTrump en una entrevista.  La Casa Blanca ha canviat diversos cops la seva explicació de per què va ser cessat. I fins a tres cops el president li va preguntar si estava sota investigació. «No», li va respondre suposadament Comey. Però sí que ho està el seu entorn. Tant el Senat com el Congrés escruten la trama.

Ja es diu que l’acomiadament de Comey podria ser un delicte d’obstrucció a la justícia H