La versió ultradretana del xou de Truman

Morgan té 26 anys, els mateixos que feia que vivia a Hénin Beaumont. Treballa des de fa set anys en una empresa de construcció i en les eleccions presidencials del 2012 va votar per Marine Le Pen. «Si hagués sigut el seu pare m’ho hauria pensat, però amb ella no», diu a les portes d’un local del qual treu bosses de runa.

    El març del 2014, la seva papereta va ser per al candidat local del Front Nacional, Steeve Briois, que va arribar a l’ajuntament amb el 50,26% dels sufragis en la primera volta. Tres anys després, Morgan està content amb els canvis. «S’han fet moltes obres, l’atur ha baixat, hi ha més serveis i es fa molt pels joves», explica.

    Enclavada al sud de Lilla, la localitat d’Hénin Beaumont (Nord-Pas- de-Calais), de 27.000 habitants, s’ha convertit en l’aparador del Front Nacional. La formació ultra no ha arribat per atzar a aquesta conca minera de tradició esquerrana que als anys 30 va atraure milers d’emigrants, abans d’iniciar un declivi que va tocar fons als 80.

    Les inversions promeses per a la reconversió industrial van ser un fiasco. La ciutat no es va recuperar mai del tancament de les mines i l’atur a la comarca avui arriba gairebé al 18%, quan la mitjana nacional supera en poc el 10%. A la debacle econòmica s’hi va sumar l’escàndol polític de veure un alcalde socialista sense escrúpols, Gérard Dalonge-

ville, sortir emmanillat de l’ajuntament. Apartat de les seves funcions el 2009, Dalongeville va ser condemnat per malversar fons.

Discurs social

Marine Le Pen va aprofitar aquella ocasió per llançar-se a la conquista i transformar Hénin Beamont en el laboratori de l’estratègia de normalització del partit xenòfob i racista fundat pel seu pare el 1972. El vicepresident de la formació, Steeve Briois, és qui abona el terreny amb un discurs  social i protector allunyat dels tics racistes arrelats al sud de França. Al nord és l’antic vot obrer el que està en joc i el rebuig a l’immigrant és pel temor difós per la retòrica populista a perdre les ajudes estatals.  

    «Jo anomeno aquesta alcaldia la del nacionalsocialisme, és a dir que està per defensar la viuda i l’orfe», explica a aquest diari Marie Françoise González, neta d’un agricultor republicà que va emigrar al nord de França i es va guanyar la vida venent gelats.

    Aquesta enèrgica militant del Front d’Esquerres de 58 anys té un petit establiment de patates fregides davant l’església de Saint Martin. A les taules, els salers estan tunejats amb la propaganda electoral de Jean Luc Mélenchon, líder de França Insubmisa.

    «Marine Le Pen aquí ha fet un gran negoci. Briois va pentinar el terreny durant anys mentre que la resta de partits ni tan sols escoltaven les queixes de la gent. Arriba un moment en què les coses cauen pel seu propi pes», afegeix.

    En un poble que ha arribat a concentrar més de 20 nacionalitats diferents quan eren els portuguesos, espanyols, italians, polonesos i ucraïnesos els que emigraven per treballar al nord de França, l’alcalde ha esborrat del seu programa qualsevol mesura identitària. La comunitat musulmana no es queixa. L’alcalde té una excel·lent relació amb l’imam de la mesquita El Nasr per a la qual el consell municipal acaba d’aprovar les obres d’ampliació.

    «Jo em sento bé. Vaig pensar que em mirarien malament però no és així. ¡Aquí hi ha més paradetes de kebab que a tot Pas-de-Calais!», fa broma Kamel, un treballador de la companyia nacional de ferrocarril de 25 anys que en fa tres que viu a Hénin Beaumont. Sovint es diu que els votants del Front Nacional d’Hénin-Beaumont «no són fatxes, sinó que estan enfadats».

    No obstant, a la façana de l’idíl·lic model de gestió frontista comencen a sorgir algunes esquerdes. Marine Tondelier, jove regidora d’Els Verds, analitza minuciosament l’estratègia de l’equip de Briois al llibre Nouvelles du Front (Notícies del Front). L’operació per allunyar del partit els dimonis del passat només és aparent.

    «Hénin Beaumtont és com el Show de Truman», il·lustra Tondelier en conversa telefònica amb EL PERIÓDICO. Com a la pel·lícula nord-americana protagonitzada per Jim Carrey, la regidora creu que Briois dona una imatge falsa de la ciutat. És innegable que els carrers estan nets, hi ha parterres amb flors i s’han fet obres que han millorat l’aspecte de la localitat, esquitxada de casetes de totxo rogenc d’esperit flamenc.

    Però a mig mandat també salten a la vista els ressorts autoritaris. L’oposició política, associacions com la Lliga dels Drets Humans i els empleats municipals són assetjats, controlats i intimidats.

Guerra a la premsa

L’ajuntament ha declarat la guerra a l’edició local de La Voix du Nord, el principal diari de la regió, al qual ha comparat amb Corea del Nord acusant els seus periodistes de ser un òrgan polític d’oposició. «No sabem la raó de tanta hostilitat, però ens neguen fins i tot la informació del registre municipal. Els molesta qualsevol opinió contrària a la seva», es queixa el periodista Christophe Le Couteux a la redacció del diari.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La Comissió Europea investiga Meta per no combatre la desinformació

    En una braseria pròxima dina un equip d’En Marxa!. La delegada departamental del partit, Coralie Rembert, ha organitzat un petit míting per transmetre que hi ha alternativa al partit ultradretà en la formació de l’exministre d’Economia Emmanuel Macron. Per Marie Françoise González, l’alternativa és Mélenchon. «Lamentablement som el laboratori del Front Nacional, però també ens podem convertir en el laboratori de la resistència», sosté l’aguerrida esquerrana.

    L’obra de Tondelier assegura que, si es grata el vernís, «la França tranquil·la que ens vol vendre Marine Le Pen també és una França que intimida i exclou els que es creuen en el camí del Front Nacional». Tot i que de moment encara hi ha molts votants disposats a comprar aquesta imatge de França protegida de la globalització i de Brussel·les. «Si amb l’FN tampoc canvien les coses, el següent pas serà la revolució», augura el jove Morgan, que el 23 d’abril tornarà a votar per Marine Le Pen.