El Pentàgon investiga el paper de Rússia en l'atac químic

L’atac nord-americà a Síria ha tensat la corda de les relacions entre Washington i Moscou. Rússia va desplegar ahir tota la seva artilleria dialèctica per condemnar l’atac nord-americà contra la base siriana d’Al-Shayrat, encara que a la vegada va emetre senyals de voler limitar l’escalada de tensió amb els Estats Units. Mentre el president Vladímir Putin considerava que el bombardeig constitueix una «agressió» contra un «Estat sobirà» que viola la llei internacional, el seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, va expressar el seu desig que l’acció militar «no porti a resultats irreversibles».  

Però això està per veure. Segons ha informat la CNN, el Pentàgon investiga la possibilitat que Rússia conegués o fos còmplice de l’atac químic de dimarts passat a la localitat de Khan Shaykhun (Síria), que va acabar amb la vida de més de 80 civils, va indicar ahir un portaveu a la CNN. Segons una font del Pentàgon, els EUA intenten determinar si un caça rus va bombardejar un hospital al qual van ser traslladades víctimes de l’atac químic cinc hores després d’aquest succés amb la intenció d’eliminar proves.

ATAC

Els Estats Units volen saber si Rússia tenia coneixement de l’atac químic abans que es produís, per la coincidència d’aquest atac al centre hospitalari de la província d’Idlib. La tensió entre Rússia i els EUA també va quedar en envidència en la reunió del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. A l’atribuir l’atac químic de dimecres al règim de Baixar al-Assad, l’ambaixadora nord-americana, NIkki Haley, va dir que «ho va fer perquè va pensar que podria quedar impune i ho va pensar perquè Rússia el protegeix». I va afegir: «Això va canviar ahir a la nit».

La primera conseqüència pràctica del que ha passat per a les relacions russo-nord-americanes és la suspensió, per part de Moscou, de l’aplicació del memoràndum per impedir incidents entre les aviacions dels dos països, que operen a molt poca distància al cel de Síria, tal com va anunciar el Ministeri d’Exteriors en un comunicat. Posteriorment, el portaveu presidencial, Dmitri Peskov, va puntualitzar que Rússia mantindria els canals militars de comunicació oberts, però que no transmetria informació a través d’ells. 

A més, el Ministeri de Defensa va anunciar «mesures» per reforçar les bateries de defensa antiaèries desplegades al territori sota control del règim sirià, alhora que una fragata russa dotada amb míssils Kalibr travessava l’estret del Bòsfor en direcció a les aigües del Mediterrani oriental. Tot i que Rússia ha desplegat al territori sota control del règim sirià bateries antiaèries S-300 i S-400, els projectils de creuer disparats des dels destructors USS Porter i USS Ross van poder  penetrar en l’espai aeri sirià sense ser abatuts, cosa que segur que està sent analitzat pels experts militars russos. 

Tot i les dures declaracions condemnatòries dels responsables russos, la visita a Moscou del secretari d’Estat, Rex Tillerson, prevista per a la setmana que ve no sembla que hagi de ser cancel·lada. El bombardeig nord-americà ha modificat substancialment la situació en el pla diplomàtic, i el ministre nord-americà anirà a la capital russa amb una posició reforçada respecte a la que tenia el seu predecessor en el càrrec, John Kerry, representant d’una Administració, la de Barack Obama, que havia descartat prèviament l’ús de la força militar a Síria.

Al tenir-se notícia de l’acció militar, el president Putin es va reservar el dret de ser el primer dirigent polític rus a intervenir i marcar el to de la reacció russa. El líder del Kremlin, tal com va relatar el portaveu Peskov, va advertir que l’incident militar tindria conseqüències en la formació d’un front unit contra l’Estat Islàmic, que era precisament un dels pocs interessos en comú que mantenen avui dia els dos països.

«El més important, tal com pensa Putin, és que aquesta acció no solament no ens acosta al final comú de la lluita contra el terrorisme, sinó tot al contrari, aixeca un greu obstacle per a la creació d’una coalició internacional», va apuntar Peskov.

CONDEMNA

Notícies relacionades

Trump llança el primer atac militar contra el Govern de Síria

El Govern considera que l'atac de Trump a Síria és "mesurat i proporcionat"

Posteriorment, el Ministeri d’Exteriors rus va difondre una dura declaració condemnatòria, en la qual qualifica el bombardeig de «demostració de força contra un país que lluita contra el terrorisme internacional» que «destrueix encara més les relacions russo-nord-americanes». Segons aquesta institució, els EUA feia «temps que preparaven» el cop, «abans dels esdeveniments a Idlib», en referència al bombardeig químic de dimarts en què van perdre la vida desenes de civils innocents.

En la nota, Moscou negava rotundament que l’aviació siriana fos la responsable de l’atac químic i rebutjava la recriminació de Washington de no haver complert amb els compromisos, adquirits amb l’Administració de Barack Obama després de l’atac amb gas sarín del 2013, en què van morir 1.400 persones, de destruir els arsenals químics en poder del règim sirià.