Trump llança el primer atac militar contra el Govern de Síria

Els Estats Units han llançat el primer atac militar directe contra el govern de Síria des de l'inici de la guerra fa sis anys. Dos destructors de la Marina nord-americana han disparat durant aquesta matinada més de mig centenar de míssils Tomahawk contra una base aèria siriana a la província de Homs en resposta al recent atac amb armes químiques atribuït al règim d'Assad. L'atac és un seriós missatge al govern de Damasc i obre un capítol incert en el tortuós conflicte que dessagna la regió. Fins ara a Síria, el Pentàgon, que ja ha facilitat les primeres imatges del bombardeig, només havia conduït operacions contra els gihadistes de l'Estat Islàmic.

The Pentagon has released the first footage showing the military strike in Syria https://t.co/2z2ozhwlzo pic.twitter.com/XMQqhLxFug

— CNN (@CNN) 7 de abril de 2017

Poc després que els mitjans nord-americans informessin de l'ofensiva, el president Donald Trump ha comparegut davant les càmeres per llegir un comunicat. “Aquesta nit he ordenat un atac militar contra la base aèria a Síria des de la qual es va llançar l'atac químic”, ha dit des de la seva residència de Mar-a-Lago, on es va traslladar dijous per mantenir la seva primera presa de contacte amb el president xinès, Xi Jingping. Es referia a la infàmia que va matar aquesta setmana un mínim de 80 civils sirians a la província d'Idlib. “És vital per als interessos nacionals dels EUA prevenir i frenar l'expansió i l'ús d'armes químiques letals”. El mandatari també ha demanat unitat a “totes les nacions civilitzades” que s'uneixin al seu país “per acabar amb la carnisseria i el vessament de sang a Síria”.

L'atac amb els Tomahawk, els mateixos míssils que van obrir la primera guerra del Golf el 1991, ha començat al voltant de les 4.45 de la matinada a Síria (3.45 a Espanya). Un total de 59 míssils de creuer s'han precipitat sobre la base aèria de Shayrat, una instal·lació no gaire gran però sí d'un valor simbòlic important, perquè és des d'allà, segons el Pentàgon, des d'on van sortir els avions que haurien bombardejat amb gas sarín la població de Jan Sheijoun. L'objectiu han sigut les rampes d'enlairament, els avions i els punts de proveïment de la base.

Washington va consultar l'operació amb alguns dels seus aliats i va informar l'exèrcit rus de les seves intencions abans que comencés la pluja de míssils, segons ha informat el Pentàgon. "Els estrategs militars van prendre precaucions per minimitzar el risc per al personal rus i sirià a l'aeròdrom", ha assegurat el capità Jeff Davis. Durant la presidència de Barack Obama, el temor a un error de càlcul que pogués provocar una confrontació directa amb Rússia, va ser un dels factors que va esgrimir la seva Administració per justificar la seva passivitat amb el règim sirià. A més del suport de Moscou, que té a les costes sirianes la seva única base marítima al Mediterrani, Damasc té el suport militar de l'Iran i la guerrilla libanesa de Hezbol·là. 

Fa tres anys, quan Obama es va enfrontar al mateix dilema i va acabar ignorant la 'línia vermella' que ell mateix havia traçat a canvi d'un acord amb Rússia perquè Síria es desfés de les seves armes químiques, Trump es va oposar al bombardeig sobre Síria. Però ara tot ha canviat. El president ha reconegut que el van impactar enormement les imatges dels nens sirians asfixiant-se amb el gasos tòxics prohibits per les convencions internacionals. "Usant un agent nerviós letal, Assad va asfixiar les vides d'homes, dones i nens indefensos. Va ser una mort lenta i brutal per a molts. Fins i tot preciosos nadons van ser cruelment assassinats en aquest atac bàrbar. Cap criatura de Déu hauria de patir mai un horror així", ha dit en la seva compareixença davant la premsa. 

No és l'únic que ha canviat. En només unes hores, la seva Administració ha passat de dir que ja no considerava la marxa d'Assad una prioritat, a tot al contrari. Poques hores abans que comencés l'atac, el secretari d'Estat, Rex Tillerson, ha assegurat que "hi ha passos en marxa" per destronar el dictador sirià amb l'esforç de la coalició liderada pels EUA. "Amb els actes que ha portat a terme, podríem dir que no hi ha lloc perquè governi els sirians". D'aquesta manera, es torna a la casella de sortida. La qüestió ara passa per saber si aquest primer atac localitzat i puntual tindrà continuïtat, així com si verdaderament Washington pretén enderrocar el règim sirià, cosa que totes les parts del conflicte han sigut capaces de fer en sis anys de guerra. 

Notícies relacionades

El Govern considera que l'atac de Trump a Síria és "mesurat i proporcionat"

Trump bombardeja Síria en resposta a l'atac químic d'Idlib, en directe

De moment, Tillerson ha dit que aquest atac no representa un gir significatiu de la política nord-americana a Síria. "Això indica clarament que el president està disposat a prendre accions decisives quan és necessari. De cap manera ho extrapolaria com un canvi en la nostra política o postura relativa a les nostres accions militars a Síria".

Però el cert és que Trump n'ha tingut prou amb 60 Tomahawks per trencar amb el tabú d'Obama, que es va negar a tocar-li ni un pèl a Assad i els seus esbirros. I el missatge del republicà es fa a més extensiu a altres enemics geopolítics de la seva Administració, des de Corea del Nord a l'Iran. L'home que no volia ser el policia del món ha disparat d'entrada.