El Govern català reforça els ajuntaments rurals amb un fons de nou milions per impulsar projectes locals

L’anunci arriba poques setmanes després de l’aprovació al Parlament de l’Estatut dels Municipis Rurals, la primera llei impulsada pel Govern de Salvador Illa, que estableix un règim jurídic i financer propi per combatre el desequilibri territorial. Amb aquest nou fons, l’Executiu busca reforçar aquesta aposta pel món local i respondre a una de les seves demandes històriques. De fet, el Govern també té el compromís d’aprovar una nova llei de finançament local que substitueixi l’actual marc, ja desfasat.

En paral·lel al nou fons, la Generalitat treballa en el desplegament de la fibra òptica a tot el territori i ha tancat un acord amb l’Estat per estendre-la per vies com l’N-260. L’estratègia, ha remarcat Dalmau, passa per garantir que els pobles petits tinguin el mateix accés a serveis públics, igualtat d’oportunitats i connexió digital que les ciutats.

L’aposta pel món local

Des de l’arribada d’Illa a la Generalitat, el municipalisme s’ha convertit en una de les banderes de l’Executiu. A més de recuperar la llei de l’Estatut dels Municipis Rurals, redactada inicialment en el mandat de Pere Aragonès, el Govern socialista ha reactivat la llei de barris i ha duplicat la dotació del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC),que ascendeix ara a500 milions d’euros. Amb aquesta injecció, tots els ajuntaments rebran entre 400.000 i 800.000 euros per a actuacions com canalitzacions, pavimentació de camins o renovació de l’enllumenat. Només a l’àrea metropolitana de Barcelona la inversió arriba als 80 milions, quatre vegades més que en l’última convocatòria.

Una altra de les grans mesures amb el segell Illa que posa el municipalisme al centre és la que afecta l’estructura mateixa dels ajuntaments. Tal com va avançar EL PERIÓDICO, l’Executiu ha detectat un dèficit de secretaris i interventors municipals: de les 1.500 places existents a Catalunya, només unes 500 estan cobertes oficialment.

Reestructuració dels ajuntaments

Notícies relacionades

El Govern es prepara per aprovar al setembre la quitació del deute de Catalunya, extensible a totes les autonomies

El jutge Peinado cita per malversació Begoña Gómez i la seva assistent

Per revertir-ho, la Generalitat va segellar en la Comissió Bilateral Estat-Generalitat un acord que li permetrà recuperar, tal com marca l’Estatut, les competències per convocar i proveir aquestes places de funcionaris d’habilitació nacional. Serà l’Escola d’Administració Pública de Catalunya la que assumeixi les funcions de selecció, formació, nomenament i assignació d’aquests perfils clau per al funcionament municipal.

De fet, ja està en marxa una convocatòria de 218 places a la qual s’han presentat més de 1.000 aspirants. El procés, que incorporarà formació específica sobre la normativa catalana, permetrà començar a cobrir vacants a partir de l’estiu del 2026. Aquesta mesura s’emmarca en la reforma de l’Administració pública catalana, l’encàrrec central que Illa va confiar a Dalmau al capdavant de la Conselleria de Presidència.