GUERRA A SÍRIA

Rússia blinda Assad a l'ONU per l'atac químic d'Idlib

Trump denuncia l'"atroç" matança, però no concreta la resposta dels EUA

icoy37941555 syria siria170405181113

icoy37941555 syria siria170405181113 / SHANNON STAPLETON

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Les aliances sobre el terreny que marquen la guerra de Síria es reprodueixen també en el front diplomàtic, on el conflicte està tràgicament igual d’enquistat. Ahir, un dia després que més de 70 civils fossin massacrats a la província d’Idlib en el més atroç bombardeig amb armes químiques registrat al país des del 2013, Rússia va tornar a blindar el règim de Baixar al-Assad al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Aquesta vegada, Moscou ni tan sols va haver d’utilitzar el seu poder de veto per aplicar la seva fèrria defensa de Damasc en l’organisme, cosa que ha fet en set ocasions anteriors (l’última, al febrer, quan amb el suport de la Xina va frenar una altra condemna per atacs químics de menys intensitat). Simplement mostrant el seu ferm rebuig a un esborrany de resolució preparat pel Regne Unit i França que condemna el que ha passat, sense assenyalar culpables, i que insta a una investigació, va fer que el text ni tan sols fos sotmès a votació en la reunió d’emergència.

No s’ha anunciat encara quan es produirà aquest vot, però quan arribi, si arriba, té escasses opcions de tirar endavant la resolució. Perquè Vladímir Safronkov, el número dos de la missió russa a l’ONU, va deixar clar que el seu país exigeix una reescriptura del text a la qual no hi ha indicis que accedeixin altres nacions.

LA VERSIÓ RUSSA

Moscou insisteix en la cada vegada més desacreditada versió que els avions del règim sirià van bombardejar un magatzem en una zona controlada per Al-nusra on els terroristes emmagatzemaven munició per a armes químiques. Exigeix que la resolució inclogui una condemna de tots els atacs amb aquest armament, no només els que s’atribueixen al règim sirià. I reclama també una investigació sobre el terreny, qüestionant la credibilitat de les realitzades fins ara que assenyalen la responsabilitat de Damasc.

Safronkov va arribar a recolzar-se en la petició d’una «investigació clara» que havia fet a Brussel·les el secretari general de l’ONU, António Guterres, que encara que va ser extremadament diplomàtic per no assignar responsabilitats, també va assegurar que «a Síria s’estan produint crims de guerra».

La tensa reunió a la seu de les Nacions Unides a Nova York va acabar sent un altre exercici de tanta intensitat retòrica com lamentable inacció. Com és habitual, no hi van faltar les paraules per mostrar l’espant pel que es va veure a Idlib («atrocitat», «barbàrie», «carnisseria», «l’horror») i l’ambaixadora nord-americana, Nikki Haley, va arribar a mostrar fotografies d’algunes víctimes infantils de la massacre. Tant ella com els ambaixadors de Londres i París van pitjar l’accelerador en les seves crítiques i demandes a Rússia (encara que després el president nord-americà, Donald Trump, va evitar qualsevol menció a Moscou en les seves declaracions sobre l’atac). 

Haley va arribar a obrir la porta que Washington emprengui accions unilaterals al declarar: «Quan l’ONU falla en el seu deure d’actuar col·lectivament, hi ha vegades en la vida dels estats en què estem forçats a emprendre les nostres pròpies accions». Però, de moment, no ha canviat res.

CANVI DE PERCEPCIÓ

Notícies relacionades

Trump no va donar detalls o informació sobre les possibles accions. En la seva compareixença de premsa amb el rei Abdul·là de Jordània va reconèixer estar horroritzat per un atac que va qualificar d’«atroç» i d’«ofensa a la humanitat» i que va atribuir directament a Damasc, assegurant que «els odiosos actes del règim d’Assad no es poden tolerar». Va assegurar també que aquest atac «inacceptable» ha canviat la seva visió sobre la guerra siriana i sobre Assad.

Trump també va reiterar la seva atribució de responsabilitats a Barack Obama per no haver actuat contra Damasc pel seu ús d’armes químiques després d’haver marcat el 2012 això com una «línia vermella». «L’Administració d’Obama va tenir una gran oportunitat de resoldre aquesta crisi. Quan no va travessar aquesta línia després de fer l’amenaça ens va fer retrocedir molt. Era una amenaça de fogueig», va dir.