El jutge Velasco admet la querella per crims comesos a Síria

El magistrat limita la investigació als delictes de terrorisme i desaparició forçada

La Fiscalia es va oposar a l'admissió per la retallada soferta en la justícia universal

jgblanco37588061 this image released by hbo shows a scene from the documentar170313104518

jgblanco37588061 this image released by hbo shows a scene from the documentar170313104518

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

En contra del criteri fiscal, el jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco ha decidit investigar per terrorisme i desaparició forçada la querella que la germana d’una víctima de la guerra en aquell país ha interposat contra nou alts comandaments de Síria. En la resolució en què admet la competència, Velasco acorda que es notifiqui la querella als nou membres de les forces de Seguretat i Intel·ligència sirianes contra els quals es dirigeix perquè nomenin advocat i procurador a Espanya, tràmit que difícilment faran.

El jutge cita a declarar el 10 d’abril vinent com a testimonis la querellant, Amal Hag-Hamdo Anfalis (de nacionalitat espanyola), i un testimoni conegut com a César, antic policia militar forense sirià que, segons la querella, seria qui va fer les fotos de persones executades als centres de detenció il·legal. També ha citats tres testimonis més per al 9 de maig, entre ells el periodista Javier Espinosa.

EQUIP CONJUNT

En la seva resolució, el jutge insta Eurojust (Unitat de Cooperació Judicial de la UE) a esbrinar si hi ha denúncies en altres països de la UE sobre desaparicions forçades, tortures, crims de guerra, terrorisme i delictes de lesa humanitat portats a terme per estructures i persones de l’Administració siriana. Amb aquesta iniciativa, el magistrat pretén posar les bases perquè es constitueixi un equip conjunt d’investigació per als procediments penals nacionals afectats.

En la resolució, el titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6 analitza els fets descrits en la querella i considera que serien constitutius dels delictes de lesa humanitat, crims de guerra, tortura, terrorisme i desaparició forçada, si bé, d’acord amb les lleis i les normatives nacionals i els tractats internacionals, només l’admet per a aquests dos últims delictes. La Fiscalia de l’Audiència Nacional s’hi va oposar, a l’entendre que no es compleixen els requisits exigits per aplicar la justícia universal a Espanya després de la retallada normativa aplicada en la legislació pel Govern del PP.

El magistrat recorda en la resolució que en els sis anys que han passat des del començament de la guerra a Síria hi ha hagut 320.000 morts, 145.000 desapareguts i gairebé 11,5 milions de desplaçats. Fets que el text admet que excedeixen el «drama individual» de la querellant, que denuncia que el 17 de febrer del 2013 el seu germà Abdul-Muemen Alhaj Hamdo, transportista, va desaparèixer mentre feia la ruta de Masht al-Helou a Homs. La família no en va saber res més, fins que a mitjans del 2015 el seu fill va veure la seva foto entre les que havia fet César als centres de detenció il·legal.

Notícies relacionades

Velasco reprodueix les resolucions de l’ONU sobre Síria i relata que, davant la impossibilitat de perseguir els crims, la Comissió d’Investigació Internacional independent sobre el país «va determinar la necessitat d’aplicar vies alternatives per obtenir justícia», com ara «processos davant de tribunals nacionals».