França, Alemanya, Itàlia i Espanya defensen a Versalles l'Europa de dues velocitats

Per imprimir una mica d’empenta a la malparada Unió Europea poc abans del 60è aniversari del Tractat de Roma, amb el brexit com a teló de fons i davant l’escàs apreci mostrat pel nou estadant de la Casa Blanca, el president francès, François Hollande, va reunir ahir els líders d’Alemanya, Itàlia i Espanya al palau de Versalles, símbol del gloriós passat francès i del tractat de pau que fa un segle va posar fi a la primera guerra mundial.

En la minicimera informal a la qual van assistir la cancellera alemanya, Angela Merkel; el president del Consell italià, Paolo Gentiloni, i el president espanyol, Mariano Rajoy, tots van coincidir que, en un context d’«incerteses i preocupacions» i davant el risc de «populistes, extremistes i nacionalistes», convé aportar respostes per convèncer els ciutadans que «cap solució passarà pel replegament i el rebuig de la solidaritat», en paraules de l’amfitrió.

Entre les prioritats de la UE, que haurà de marcar el seu rumb a 27 després de la sortida del Regne Unit, hi ha de figurar la protecció dels europeus creant una verdadera Europa de la defensa, el progrés econòmic i el manteniment dels valors del vell continent, van assenyalar els quatre dirigents a la premsa abans de celebrar un sopar de treball.

UNA EUROPA "SEGURA"

En aquests tres terrenys, els països que vulguin haurien de poder avançar més ràpidament sense que altres suposin una rèmora, és a dir, França, Alemanya, Itàlia i Espanya opten pel tercer dels cinc escenaris de l’ideari esbossat pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, sobre el futur de la UE.

«Aquesta cooperació diferenciada no està tancada a ningú però hem de poder anar cap endavant perquè necessitem una Europa més forta», va indicar Merkel. Entre els principals desafiaments, la cancellera va citar els que venen de l’exterior (globalització, canvi climàtic, terrorisme, defensa i fluxos migratoris) i de l’interior (insatisfacció, atur i preocupació pel futur). La solució passa doncs per una Europa «segura» que protegeixi les seves fronteres exteriors i es coordini millor en matèria de defensa.

Notícies relacionades

El calvari de Manuel, deportat per Trump: «Vaig demanar que m’afluixessin els grillons». Els va tibar més i va dir: «a manar, al teu país»

Israel respon a la represàlia de l'Iran i l'intercanvi de míssils i bombardejos s'empitjora

Un diagnòstic semblant va fer Gentiloni, que va parlar d’un sentiment de «desconfiança i cansament» dels ciutadans, als quals s’hauria de tornar a il·lusionar amb el projecte europeu. «El 60è aniversari ha de servir, no només per celebrar, sinó per mirar cap al futur», va destacar.

Rajoy va posar de relleu que la UE és «la història d’un èxit» que ha de mirar cap al futur i buscar una integració més gran. «Espanya –va sub-ratllar–està disposada a anar més lluny en la integració econòmica, la unió fiscal i la creació d’un pressupost europeu». Els socis europeus commemoraran el Tractat de Roma el pròxim dia 25 de març a la capital italiana.