Europa i la Xina liciten pels minerals africans

Durant les últimes dècades, la Xina ha expandit la seva influència a l’Àfrica. Tot i que la Unió Europea continua sent el principal soci econòmic del continent (467.000 milions d’euros el 2023), Pequín és el principal creditor bilateral individual del deute africà, ha executat una agressiva estratègia d’expansió comercial i ha aconseguit sectors estratègics per a les economies del futur.

Notícies relacionades

Europa assaja la guerra del futur en unes maniobres militars a França

Allen seguirà a la presó a l’espera del judici per haver atemptat contra Trump

Un d’aquests sectors és el dels minerals crítics, clau per a la transició energètica. Europa no en té, però Àfrica sí, i cada any se’n descobreixen més. Segons l’FMI, el continent té prop del 30% dels minerals crítics necessaris per a l’energia verda. L’Àfrica disposa de reserves significatives de cobalt (Congo), bauxita (Guinea), manganès (Sud-Àfrica i Gabon), metalls del grup del platí (PGM) (Sud-àfrica), grafit (Moçambic), níquel (Madagascar) i liti (Zimbàbue). Sense capacitat de processament, necessiten inversió exterior.

Aquí és on la Xina avança a velocitat de míssil. La meitat dels projectes de liti que es llançaran a l’Àfrica per al 2027 seran xinesos. En aquest marc, Europa ha mantingut una actitud no gaire competitiva: no es vol enfrontar amb la Xina, però llança projectes europeus al continent per diversificar les seves cadenes de subministrament i no dependre del país asiàtic.