"Hi ha una còlera que ve de lluny"

Menys de tres mesos abans de les eleccions presidencials, els enfrontaments entre forces de l’ordre i joves a la 'banlieue' parisenca han col·locat a l’agenda política un problema que França arrossega des de fa gairebé 30 anys sense que ningú hagi fet res per posar-hi remei. «Hi ha una còlera, una ràbia que ve de lluny», comenta Bakary, un francès de 35 anys nascut a Mali, als peus d’una torre de vivendes al barri La Rosa dels Vents, a Aulnay-sous-Bois. Allà, el passat 2 de febrer, un jove negre de 22 anys de nom Théo va patir una brutal agressió policial que li va provocar un esquinç anal pel qual va haver de ser hospitalitzat.

Des d’aleshores, s’han succeït les protestes contra la violència de la policia i els disturbis han esquitxat la perifèria de París i d’altres ciutats franceses. Les crides a la calma fetes pel mateix Théo i la visita que li va fer el president François Hollande per mostrar-li el seu suport i evitar una escalada violenta han fet efecte en part, però el ministre de l’Interior, Bruno Le Roux, ha admès que l’ambient és encara tens.

«La policia ens hauria de tractar d’una altra manera. Hi ha molta injustícia, no només cap als joves, també cap a la gent gran», prossegueix Bakary. El ritual que es repeteix des de fa anys respon a un mateix patró. Un excés policial provoca un drama i encén l’espurna. L’episodi de Théo no és més que l’últim d’una llarga sèrie perquè cap govern ha modificat els elements de l’escenari, en opinió del sociòleg i director de l’Observatori Regional de la Delinqüència, Laurent Mucchielli.

El 50% d’atur

«Els barris pobres i degradats continuen existint. Els milers de milions malgastats en el formigó de la renovació urbana no han canviat gens els problemes quotidians dels habitants, començant per l’atur que, en molts barris, supera el 50% en els menors de 30 anys», sosté Mucchielli a Le 'Monde'.

Amb l’arribada al poder d’Hollande el 2012 es va creure que les coses millorarien perquè el socialista havia fet de les 'banlieues' una de les seves prioritats, però al final del seu mandat només es pot constatar el fracàs. Cinc anys després, els aspirants a l’Elisi han parlat molt poc de com millorar la vida d’aquestes barriades i molt de mesures de seguretat. Tots proposen reforçar els efectius policials. La ultradretana Marine Le Pen vol contractar-ne 15.000; el centrista Emmanuel Macron, 10.000 i el socialista Benoît Hamon, 5.000.

Notícies relacionades

El vent bufa a favor de Marine Le Pen

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ningú parla del que els veïns reclamen: una policia de proximitat que patrulli diàriament, que conegui els habitants, els comerciants i les associacions i que, a més de detenir delinqüents, estigui al servei dels ciutadans.

Ara només hi ha agents ensinistrats per intervenir però sense formació en gestió de conflictes que actuen amb por i a cegues en zones de les quals amb prou feines en saben res. «En aquestes condicions, els incidents són diaris, però no li interessen a ningú fins que adquireixen gravetat», continua el sociòleg. El jove Théo va abandonar l’hospital aquest dijous i ha agraït en un vídeo les nombroses mostres de suport que ha rebut. Els quatre agents que van participar en l’agressió ja han estat imputats.