24 d’oct 2020

Anar al contingut

El vent bufa a favor de Marine Le Pen

La campanya de la candidata ultradretana es beneficia de l'escàndol que perjudica Fillon, la divisió de l'esquerra i la indefinició de Macron

El Front Nacional vol atraure els desencantats de tot l'espectre polític

Eva Cantón

El vent bufa a favor de Marine Le Pen

Després del brexit i la victòria de Donald Trump, el vent bufa definitivament a favor de la ultradretana Marine Le Pen. A més de beneficiar-se d’un context internacional marcat per l’auge dels populismes, les sorpreses que ha donat la campanya electoral francesa li garanteixen, de moment, estar a la segona volta de les presidencials el pròxim 7 de maig. 

La presidenta del Front Nacional confirma el seu lideratge en cada sondeig sense necessitat d’un gran desplegament mediàtic. En té prou d’aprofitar els forats que van deixant els seus rivals, recollir els fruits de l’escàndol que arrossega el candidat conservador, François Fillon, la divisió de l’esquerra o la indefinició programàtica del centrista exministre d’Economia Emmanuel Macron.

Ni tan sols les sospites sobre llocs de treball ficticis de l’FN al Parlament Europeu que està investigant la justícia francesa li han passat factura. L’última enquesta del Centre d’Estudis Polítics de Sciences Po (Cevipof) sobre intenció de vot la situa al capdavant en la primera ronda (23 d’abril) amb el 26% i un electorat fidel. El 74% dels seus votants estan segurs d’optar finalment per Le Pen.

VÍCTIMES  

El seu èxit descansa en un discurs dirigit als que se senten víctimes de la globalització, abandonats pels successius governs i amenaçats pel flux de migrants. El mateix tipus de població que en altres països europeus i als Estats Units exigeix més controls a les fronteres i que es regira contra les elits.

Abanderada del poble, Le Pen vol atraure els desencantats de tot l’espectre polític i certificar la fi d’un sistema amb unes debilitats que «deixen espai a les aventures individuals que se situen deliberadament al marge de l’eix esquerra-dreta», en opinió de l’historiador i editorialista de Marianne, Jacques Julliard.

SENSE PRIMÀRIES

En aquesta dinàmica «aventurera» s’inscriu el candidat centrista Emmanuel Macron. El líder del moviment En Marche! es beneficia també de la mateixa alineació de planetes que impulsa Le Pen. Tots dos han evitat passar per un procés de primàries i han vist caure els adversaris més presidenciables –Nicolas Sarkozy, Alain Juppé, François Hollande i Manuel Valls– ampliant així el seu espai polític. Igual que Le Pen, Macron espera atraure els votants que donin l’esquena a Fillon.

«L’ascens de Macron té el seu origen en les ganes que tenen els francesos de renovació, tant de cares com d’idees. Després, ha tingut sort amb l’eliminació dels rivals més moderats en els dos camps. El que fa sis mesos semblava una bogeria ara és una hipòtesi plausible», assenyala a aquest diari el director de l’Institut Jean Jaurès, Gilles Finchelstein.

La hipòtesi és que sigui aquest exbanquer de 39 anys que pretén unir al centre tots els progressistes qui li disputi l’Elisi a Le Pen. De moment, el sondeig de Cevipof li atorga el 23% dels vots, quatre punts per sobre de Fillon.

El problema és que el seu terra electoral és molt fràgil. Només el 33% dels que tenen intenció de votar-lo diuen que la seva decisió és definitiva. La tardança a presentar el seu programa electoral, del qual ha anat avançant algunes mesures vagues, no ajuda els electors a sortir de la indefinició.

Per un altre costat, la seva retòrica aperturista, orientada a una burgesia moderna, jove i urbana, oblida les classes populars i els obrers que voten majoritàriament Marine Le Pen. Així que Macron tindrà difícil esgarrapar vots a l’FN si continua apareixent com «el candidat de la França que va bé», en opinió de Bernard Sananès, de l’Institut Elabe.

En el flanc de l’esquerra, ni el socialista Benoît Hamon ni el líder de França insubmisa, Jean-Luc Méle-chon, estan a prop d’entendre’s per crear una única candidatura que tanqui el pas a Le Pen. Els separen les seves estratègies electorals, els seus postulats europeus i les velles disputes d’antics companys de partit. Els desencantats electors d’Hollande repartiran el seu vot en una miríada de candidatures o, simplement, se n’abstindran.

Mentrestant, François Fillon segueix el seu particular calvari judicial i polític pels suposats llocs de treball ficticis de la seva dona i dos dels seus fills, que van cobrar prop d’un milió d’euros de les arques públiques. La fiscalia financera li ha clavat una nova garrotada al decidir aquest dijous prosseguir la investigació i no arxivar el cas, com s’esperava el candidat conservador. «Aconseguirem la gesta de perdre unes eleccions que estaven guanyades», resumia amargament un parlamentari dels Republicans.

LES DIVISIONS

La crisi de la dreta i la divisió a l’esquerra facilita les coses a Marine Le Pen, que es presenta davant els francesos com «l’únic pol d’estabilitat dins del caos» en què al seu parer es debaten la resta de partits. El seu repte és superar el sostre de vidre del 50% a la segona volta de les presidencials.

«Aquestes eleccions tenen una dimensió històrica, perquè després del brexit i la victòria de Trump podrien ser un signe més que hem entrat en un nou cicle», assenyalava a Le Figaro Jerôme Fourquet, director d’opinió de l’Institut Ifop.