LA NOVA GUERRA FREDA

Alta tensió al Bàltic: Així es prepara Lituània per a atacs des de Rússia

El Govern lituà reintrodueix el servei militar i difon manuals de defensa civil mentre empitjoren les relacions amb Moscou

Vílnius espera que el desplegament de l'OTAN enviï un "senyal de dissuasió" suficient per frenar una eventual "guerra híbrida"

LIT01 RUKLA (LITUANIA) 7/2/2017 Soldados lituanos participan en la ceremonia de bienvenida a las primeras tropas del batallón de Presencia Avanzada de la OTAN que llegan a la base lituana de Rukla hoy, 7 de febrero de 2017. La OTAN decidió estacionar un batallón multinacional en cada una de las tres repúblicas bálticas en respuesta a la intervención de Rusia en Ucrania. EFE/VALDA KALNINA / VALDA KALNINA (EFE)

Preparar-se per sobreviure durant una emergència i una guerra: una forma alegre d’abordar recomanacions importants. Aquest és l’encapçalament d’un pamflet de 55 pàgines publicat pel Ministeri de Defensa de Lituània on s’inclouen els més variats consells en cas d’una confrontació militar, des de com s’ha d’actuar en una evacuació fins a com s’han de desenvolupar campanyes de desobediència civil. Però potser l’apartat més rellevant de la publicació es troba a les quartilles finals. Allà es reprodueixen totes les insígnies dels cossos i graus que componen el petit Exèrcit lituà, una mena de manual perquè el lector distingeixi els soldats locals de «foscos homes armats» que se li podrien assemblar «de forma superficial».

La qüestió, segons dirigents lituans, no és intranscendent. Fa dos anys, l’annexió de Crimea per part de Rússia es va materialitzar després que individus uniformats amb armes russes tot i que sense insígnies –els «homes de verd» dels quals parlaven les cròniques– van aconseguir el control dels principals punts neuràlgics de la península. Més que una invasió en tota regla, el que Lituània tem són precisament escaramusses de grups reduïts de soldats procedents de Rússia, similars a les observades en la guerra d’Ucraïna, amb l’objectiu de posar a prova la determinació de l’OTAN de defensar el seu aliat. L’Aliança està desplegant al país un batalló multinacional d’un miler d’homes.

GUERRA HÍBRIDA

«És el que es coneix com a guerra híbrida, l’escenari més plausible: petits grups violant el territori lituà des de Kaliningrad o des de Bielorússia», explica a EL PERIÓDICO Gabrielius Landsbergis, líder de l’oposició lituana de centre dreta. «Si es donés el cas, hem de reaccionar de forma ràpida, capturar-los i tornar-los a territori rus», continua.

VALDA KALNINA / EFE

Cerimònia de benvinguda als soldats de l'OTAN.

Els incidents fronterers, en augment des de l’inici de la crisi ucraïnesa, es van multiplicar el 2016. A l’octubre, el Govern lituà va protestar davant l’ambaixador rus després d’un episodi en què vaixells de guerra russos van exigir canviar el seu rumb a vaixells civils lituans que, segons Vílnius, es trobaven a les seves aigües. També a la tardor, «van circular rumors» que soldats russos procedents de Kaliningrad havien irromput «durant un curt espai de temps» a la zona lituana de l’istme de Curlàndia, una llengua de sorra que separa el mar Bàltic de la llacuna costanera homònima, la sobirania de la qual es reparteixen Moscou i Vílnius, explica Vaidas Saldziunas, periodista expert en temes militars. El Govern va declinar llavors fer comentaris sobre un greu incident que, si s’arriba a confirmar, podria haver obligat el Consell Atlàntic a invocar la clàusula de defensa mútua inclosa a l’article 5 del Tractat de Washington.

Lituània limita per l’oest amb l’enclavament de Kaliningrad, sota sobirania russa, i per l’est amb Bielorússia. Des del punt de vista militar, Vílnius no considera el seu veí bielorús un «actor independent», apunta Saulius Gasiunas, director del Departament de Cooperació Euroatlàntica al Ministeri de Defensa. «El país està completament integrat en el sistema de les forces armades russes; existeix un centre de comandament conjunt, fan conjuntament exercicis, fins i tot en la rotació dels oficials», continua.

La victòria de Donald Trump als EUA, que durant la campanya va arribar a especular que no valia la pena comprometre’s amb els estats bàltics, va augmentar la inquietud en aquest petit país, de menys de tres milions d’habitants. En la seva entrevista amb aquest diari fa una setmana, Gasiunas va admetre que el seu Govern, en les seves converses amb Washington, encara no havia rebut «garanties de seguretat». No obstant, els últims dies, Trump sembla haver canviat el to. En una carta dirigida a la presidenta Dalia Grybauskaité, ha lloat la gestió de la mandatària, en particular el seu suport a la integritat territorial d’Ucraïna, unes paraules que ben segur que seran benvingudes per Kíev i podrien constituir aquesta garantia que Vílnius esperava.