¿La primària del no-res?

La primera dada de la primària d'ahir a França indica el grau de cansament i desesperança amb què els electors d'esquerra afronten la carrera de les presidencials: hi va votar gairebé un milió de persones menys que fa sis anys, quan François Hollande va obtenir la candidatura socialista per a l'Elisi. El 2011 van anar a les urnes 2,7 milions, i en la primària de la dreta en què es va imposar François Fillon van votar 4 milions.

El primer lloc de Benoît Hamon (36%) és una sorpresa relativa, ja que estava remuntant en els sondejos davant dels dos favorits, Manuel Valls (segon amb el 31%) i Arnaud Montebourg, eliminat amb el 17%. Com en la primària de la dreta, el tercer home ha derrotat els dos més ben col·locats i és molt probable que diumenge que ve aconsegueixi la designació, ja que Montebourg ha demanat als seus seguidors que recolzin Hamon. El resultat expressa la fractura del PS entre l'ala dreta de Valls i l'esquerra de Hamon-Montebourg. Hamon, exministre d'Educació de Hollande, havia promès, a l'estil de Podem, un «ingrés universal» de 750 euros mensuals per a tothom. Ingrés que els seus rivals rebutjaven per les dificultats de finançament.

Però els resultats d'aquesta primària pot ser que al final no serveixin de res perquè totes les enquestes exclouen el candidat socialista de la segona volta de l'elecció presidencial. Encara pitjor: l'aspirant del PS està al darrere d'Emmanuel Macron, competidor per lliure i sense primàries pel flanc dret del PS, i de Jean-Luc Mélenchon, competidor per l'esquerra, amb el suport dels comunistes. Deixant de banda Mélenchon, representant del moviment França Insubmisa, que busca el vot comunista i de l'extrema esquerra, l'autèntic adversari del futur candidat socialista és Macron, exministre d'Economia de Hollande que va dimitir per fundar el moviment En Marche. Macron espresenta com el candidat antisistema, tot i el seu passat de banquer a la banca Rothschild, i com l'home que supera la divisió entre esquerra i dreta.

Notícies relacionades

La mort continua present a Gaza malgrat la treva: atacs israelians, tones d’explosius sense detonar i fam

Larry Ellison, l’oracle de Trump i «amo de tot» que somia controlar TikTok i els mitjans dels EUA

Macron ha sigut, amb diferència, qui ha reunit més gent en els seus mítings (12.500 persones el 10 de desembre passat a París, com a cota màxima) i ha revolucionat la política francesa fins a convertir-se en un seriós aspirant a passar a la segona volta. El seu fulgor preocupa no tan sols els socialistes, sinó també Fillon i Marine Le Pen.

En l'últim sondeig del Cevipof (Sciences Po) i Le Monde, amb una mostra de 16.000 persones, Macron no para de guanyar adeptes. El seu resultat oscil·la entre el 17% i el 20%, depenent de si hi ha un altre candidat centrista (François Bayrou) i de quin sigui l'aspirant socialista. En tot cas, distancia el candidat del PS (aconsegueix entre el 7% i el 10%). Macron pot donar la sorpresa, perquè representa aquell moviment de fons de la societat francesa que desitja canvi i reforma però que no confia en els polítics tradicionals que ja han demostrat moltes vegades la seva incapacitat per complir les expectatives. Macron seria així el nou Valls, una vegada l'ex primer ministre d'origen català hagi fracassat després de tastar la mel del poder.