La Xina diu que les amenaces de Trump per les illes del mar del Sud poden portar a la guerra

Primer Taiwan i ara el mar del Sud de la Xina. Donald Trump segueix ficant el dit a l'ull a Pequín i flirtejant amb un conflicte armat entre les dues grans potències globals. La premsa oficial xinesa ha alertat avui d'aquest escenari si els Estats Units compleixen la seva amenaça de prohibir a la Xina l'accés a les seves illes artificials.

L'últim foc l'ha encès l'imminent secretari d'Estat, Rex Tillerson, que ha igualat la construcció d'aquestes illes a l'ocupació russa de Crimea. “Primer enviarem a la Xina un clar senyal que la construcció d'aquestes illes s'ha d'acabar i, després, que el seu accés a aquestes illes no serà permès”, va dir aquesta setmana l'expresident del gegant petroler Exxon Mobile.

El Ministeri d'Exteriors ha respost que la Xina té dret a gestionar el seu territori com li vingui de gust. Pequín sol delegar la defensa fragorosa a la premsa oficial. “Si l'equip diplomàtic de Trump defineix el futur de les relacions entre la Xina i els EUA com ara, és millor que les dues parts es preparin per a un enfrontament militar”, assegura el diari ultranacionalista 'Global Times'. “Tret que els Estats Units estiguin planejant una gran guerra amb la Xina, qualsevol amenaça d'impedir el seu accés a les illes és ingènua”, continua.

POTI-POTI DE XIMPLERIES

El diari 'China Daily' ha descrit les declaracions de Tillerson com un “poti-poti de ximpleries, falta de vista, vells prejudicis i fantasies polítiques” que empeny cap a una “confrontació devastadora”. “¿Com podrien els Estats Units impedir l'accés de la Xina al seu territori sense interpretar-ho com una invitació a respostes defensives legítimes?”, es pregunta. És el mateix to inflamat del mes passat per respondre al coqueteig de Trump amb Taiwan.

Aquestes illes han generat controvèrsia des que la Xina va començar a aixecar-les enmig de les aigües dos anys enrere. Els satèl·lits han mostrat que ja tenen pistes d'aterratge i tecnologia militar de defensa. Pequín sosté que prestarà serveis a la navegació marítima global però Washington i alguns dels sis països amb pretensions al Mar del Sud de la Xina només veuen en elles instruments de control territorial i militar. Per la zona hi passa cada any un trànsit marítim de cinc bilions d'euros.

Trump encara no ha trepitjat la Casa Blanca i ja ha evaporat una de les escasses bones notícies de la seva elecció. Es presumia que el seu anunciat retorn a les casernes rebaixaria la tensió al Pacífic que havien provocat els esforços d'Obama per contrarestar la influència xinesa a la zona. Les pugnes entre la Xina i els EUA es limitarien a les comercials, sostenien els experts. Però Obama sempre va comprendre que certes accions no tenien marxa enrere. Ni va discutir la política d'una sola Xina ni va amenaçar d'impedir l'accés a les seves illes. Es va limitar a proclamar el dret de navegació internacional i enviar alguns vaixells i avions davant les illes que van provocar alguna fricció militar menor. No semblen més que entremaliadures en el quadro actual.

FERIDES HISTÒRIQUES

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Al Pacífic s'ajunten velles reclamacions territorials, potències emergents, vastos recursos naturals, ferides històriques sense cauteritzar, primers ministres nacionalistes i dictadors atòmics. La zona més erògena del planeta exigeix un tacte extrem per evitar conflictes fatals. Fins i tot els aliats tradicionals de Washington han entrat en pànic amb les provocacions nord-americanes. L'ex primer ministre australià, Paul Keating, ha criticat Tillerson per suggerir que el seu país hauria de recolzar Washington en una confrontació amb la Xina.

Keating assegura que Austràlia li ha d'aclarir a Trump que no participarà “en aquesta mena d'aventures, com vam haver de fer-ho quinze anys enrere amb l'Iraq”. També qualifica de “simplement ridícul” que aquestes illes amenacin l'economia global. “Cap país quedaria més afectat que la Xina si impedís la navegació aquí. Per una altra part, la prosperitat d'Austràlia i la seguretat del món seria devastada per la guerra”, ha acabat.