El pròxim secretari de Defensa dels EUA marca distàncies amb Trump

Rússia s'ha convertit en el principal protagonista de les audiències per confirmar els càrrecs més importants de l'Administració de Trump, cosa que per si mateixa es considera una victòria per a Vladímir Putin i els seus plans per rellançar la influència global del seu país. La suposada interferència de Moscou en les últimes eleccions nord-americanes i les posicions conciliadores expressades per Donald Trump han posat el vell enemic al centre del debat, però pel que s'ha vist en aquestes dues primeres jornades, els principals lloctinents del seu futur govern no comparteixen moltes de les posicions del magnat. El general James Mattis, el militar escollit per dirigir el Pentàgon, ha dit aquest dijous que el Kremlin “està intentant trencar l'OTAN” i ha advocat per prendre mesures fermes per prevenir-ho.

Malgrat el seu sobrenom, ‘Gos boig’, Mattis està considerat per molts a Capitol Hill com un contrapès a la imprevisible impetuositat de Trump, una veu amb prou criteri i experiència per frenar els fogosos impulsos del pròxim president. La seva visió del món està, a més, molt aferrada a la tradició nord-americana en política exterior, cosa que ha convertit Mattis en un dels membres menys controvertits del seu gabinet. Durant la compareixença ja assegurat que, si bé és partidari del diàleg amb Moscou, l'actitud del Kremlin ha reduït les esferes de cooperació al tauler global. “Rússia està intentant trencar l'OTAN i hem de prendre les mesures diplomàtiques, econòmiques i militars en concordança amb els nostres aliats de l'Aliança per defensar-nos”, ha assegurat al Senat.

Davant l'escepticisme de Trump respecte a l'OTAN, Mattis s'ha presentat com un ferm partidari de l'Aliança Atlàntica i ha dit que els Estats Units haurien de mantenir una presència militar permanent al Bàltic per dissuadir Rússia de les seves ambicions. El baró del petroli Rex Tillerson, nominat per ocupar la secretaria d'Estat, també va advocar la vigília per una postura més ferm de l'OTAN a l'est d'Europa.

LA GRAN OBSESSIÓ

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

L'Iran ha sigut tradicionalment la gran obsessió de Mattis, fins al punt que l'Administració d'Obama el va rellevar de les seves funcions al capdavant del Comando Central de l'Exèrcit per les seves posicions bel·ligerants respecte al règim dels aiatol·làs. En les seves respostes per escrit al Congrés, el 'marine' ha afirmat que “l'Iran és la principal força de desestabilització al Pròxim Orient” i, tot i advocar per contrarestar les ambicions hegemòniques perses, també s'ha distanciat de Trump pel que fa a l'acord nuclear firmat per l'Administració d'Obama. Mattis l'ha definit com a “imperfecte”, però ha dit que els EUA l'haurien de mantenir perquè van donar la paraula als seus aliats.

En paral·lel a l'audiència de Mattis, també s'ha produït la de l'exdiputat Mike Pompeo, l'home elegit per liderar la CIA. Pompeo ha definit els ciberatacs atribuïts a Rússia de l'última campanya electoral com una “acció agressiva adoptada pels càrrecs més alts del lideratge rus”. Com ha fet Trump, el republicà va defensar al seu dia la tortura com a mètode d'interrogatori, però avui ha dit que s'oposarà a restaurar-la fins i tot si l'hi demana el president. Pompeo té per endavant una missió hercúlia, ja que haurà de reparar la relació entre els serveis d'intel·ligència i la Casa Blanca, profundament malmesa pels atacs de Trump. L'aspirant a dirigir la CIA ha reconegut que aquests comentaris “han afectat la moral” dels treballadors de les agències d'intel·ligència.