11 d’ag 2020

Anar al contingut

FÒRUM CORNELLÀ CREACIÓ

Moisés Naím: "Trump tindrà centenars de 'guantánamos'"

L'analista internacional advoca aquest dimecres a Cornellà per 'Repensar el mundo'

Josep Saurí

Moisés Naím: "Trump tindrà centenars de 'guantánamos'"

JOAN PUIG

'Repensar el mundo' és el títol de l’últim llibre de l’analista internacional veneçolà Moisés Naím (1952) i també el de la conferència amb què avui inaugura la vuitena edició del Fòrum Cornellà Creació.

–¿És possible repensar el món, en aquests moments tan vertiginosos?
–És indispensable. Estan passant massa coses importantíssimes, transformadores, inèdites. Algunes de perilloses, altres d’esperançadores. No n’hi ha prou amb les idees rebudes. Tots sentim que està passant alguna cosa gran, i que enmig d’aquest remolí no sabem com quedarem nosaltres, la nostra família, la nostra feina, el nostre país. 

–¿Cap on va el món si no el repensem? 
–El canvi climàtic no el podrà afrontar cap país per si mateix. Ni el terrorisme, ni la inestabilitat financera, ni els països fallits, ni la gestió de la immigració, ni la proliferació nuclear. Creix la bretxa entre la demanda creixent d’una acció concertada de la comunitat de nacions i la capacitat d’aquesta d’actuar eficaçment i de manera coordinada, que s’estanca o declina. Aquest dèficit és molt perillós. En economia, el desequilibri entre demanda i oferta produeix inflació; en geopolítica, produeix morts. Ho estem veient a Síria, al Iemen. 

–¿En quin procés històric creu que estem?
–Soc optimista. Sento que estem a les portes d’una gran revolució en la política. Vivim en un món inundat d’innovació disruptiva. Com ens comuniquem, com comprem, com ens relacionem, com busquem parella, com ens eduquem, com viatgem... La tecnologia ho està transformant absolutament tot, excepte com ens governem. Com escollim  els nostres líders, com els canviem, com els supervisem, què els exigim, com ens organitzem per prendre decisions col·lectives... Això està estancat. Però les turbulències que vivim avui ens obligaran a trobar-ne de noves i també millors formes de governar-nos. 

–Però és que no és només el vertigen. La sensació és que anem en dirección contrària.
–La disrupció és així. Comença amb la desfeta de l’ordre establert, les idees acceptades comencen a cruixir i algunes a enfonsar-se davant el pes d’una realitat en la qual ja no s’hi poden acomodar.  Sempre hi ha una bretxa entre les expectatives de la gent sobre el que el Govern ha de fer i el que els governs aconsegueixen fer. Però ara s’obre molt més, perquè la gent està més educada i més ben informada i els governs cada vegada estan més condicionats, cada vegada tenen menys poder. 

–Així doncs, ¿qui té el poder?
–Hi ha la vella idea que algú ha d’estar manant i ens ha de cuidar, ha d’atendre les nostres necessitats. Però vivim en un món on no crec que hi hagi ningú que mani, en el qual fins i tot els centres de poder més potents estan limitats per centenars, milers d’interdependències. 

–¿Quina responsabilitat individual tenim els ciutadans?
–Molta, més gran que mai. No s’ha de ser complaent, no s’ha de ser indolent. Per exemple, m’escandalitza el fenomen de les notícies falses. És una gran ironia que això passi quan tenim accés a tota la informació, quan n’hi ha prou amb un clic per desemmascarar-les. Però molta gent no es pren aquesta molèstia. Molts dels que van votar per Trump o pel 'brexit' no saben encara que votaven en contra dels seus propis interessos.

–¿Què n’espera de Trump?
–Trump patirà de manera extrema la 'síndrome de Guantánamo'. Obama va prometre que la seva primera mesura seria tancar aquesta presó.  Va ser una de les primeres ordres que va donar al seu equip. I se n’anirà sense haver-la tancat. I no és un megaprojecte, no és arribar a Mart. És només un exemple de les moltes coses que el president d’una superpotència com els EUA vol fer i que finalment no aconsegueix fer. Trump farà moltes coses, segur, però també tindrà centenars de 'guantánamos'.