"Ieltsin em va enganyar i em va enviar lluny de Moscou perquè no impedís el final de l'URSS"

El 1991, Ruslan Khasbulàtov ocupava el càrrec de president del Soviet Suprem de Rússia. Feia anys que treballant colze a colze amb l’ambiciós Borís Ieltsin i el va recolzar durant el fallit cop de l’agost contra Mikhaïl Gorbatxov. Dos anys després de la dissolució de l’URSS, el 1993, tots dos es van enfrontar quan Ieltsin va dissoldre el Parlament i l’speaker no va acatar l’ordre. La crisi va acabar amb l’assalt a la seu parlamentària, a més d’un bany de sang.

–¿Com se sent 25 anys després del final de l’URSS? 

–Com em sentia llavors. Va ser una catàstrofe. La destrucció de l’equilibri mundial. Hi havia un món socialista, un altre de capitalista, també el tercer món… Hi havia equilibri, regles de joc clares... Ara tots intenten manipular, i l’únic que importa són els diners. Els organismes legals internacionals, les empreses i la gran política es comporten com bandes de criminals. Tots vivim en sistemes capitalistes. ¿I vivim bé? ¿Som feliços?

–¿Creu que Putin vol recrear la Unió Soviètica? 

–Si és així, és una estupidesa. L’URSS era soviètica, socialista. A l’URSS  tots eren iguals i, si un director acomiadava algú, hi intervenien els sindicats. L’URSS era una entitat corporativa, governava el partit. Ara, una única persona està al capdavant.

–¿Com creu que la història jutjarà Gorbatxov? 

–La història ens jutjarà a tots. A Gorbatxov, a Ieltsin, a mi. La valoració del seu mandat no serà positiva. És el responsable de la destrucció d’un Estat i del patiment del poble. Molta gent va morir de fam. Hi ha qui diu que l’URSS es va destruir sense violència. Però hi va haver guerra a Karabakh, a Txetxènia. Allà van morir 200.000 persones. ¿S’hauria pogut evitar? És una pregunta difícil de respondre.

–A Occident, Gorbatxov és molt popular... 

–Perquè va portar la democràcia. Però abans d’ell no hi havia problemes de proveïment. Això va ser el resultat de les seves reformes. Era un demòcrata, però molt mal governant.

–Doni’ns un exemple. 

–En el capitalisme és fonamental la disciplina de ferro. A la feina hi ha uns caps i els treballadors han de complir. ¿I què va fer Gorbatxov? Va establir que el cap d’una empresa havia de ser escollit pels treballadors. La democràcia és llibertat d’expressió, elecció d’un Parlament, mitjans de comunicació. Però a la feina no hi ha democràcia. Coses així van destruir el país.

–¿Quin paper va jugar Ieltsin en la destrucció de l’URSS? 

–Gorbatxov hauria pogut mantenir l’URSS, potser sense les repúbliques bàltiques. Durant el cop de Belovezha [reunió dels presidents de Rússia, Ucraïna i Bielorússia per dissoldre la unió el desembre del 1991], Ieltsin em va enganyar. Em va dir: «Ruslan Imranovitx, vostè està molt cansat. Hi ha una reunió de diputats a Corea del Sud». Em va enviar lluny de Moscou. Si hagués estat a Rússia, hauria anat a Belovezha, acompanyat de generals, i no ho hauria permès…

–¿S’hi podia oposar? 

–Em temien. El GKChP [junta colpista que va liderar el motí contra Gorbatxov a l’agost] va ser vençut pel Soviet Suprem, no per Ieltsin. En un moment del cop, Ieltsin va tenir por i volia refugiar-se a l’ambaixada dels EUA. Li vaig dir: «Tu fuges, però jo tinc aquí 400 diputats». Només després d’aquesta conversa es va negar a fugir.

-¿Com valora la política russa a Ucraïna? 

–El problema ve de lluny. Quan era polític, mantenia bones relacions amb el president ucraïnès Leonid Kravtxuk, amb l’speaker del Parlament, Ivan Pliuixtx. Em deien que calia posar-se d’acord sobre Crimea, perquè el poble rus la considera seva. Suggerien una sobirania compartida, però deien que a Ieltsin això li era igual.

Notícies relacionades

Netanyahu ataca Gaza, el Líban i Síria mentre perd socis de Govern

La falta de consens a la UE impedeix aplicar sancions al Govern israelià

–Hem tornat a la guerra freda. ¿La situació és ara més perillosa? 

–Sí. No hi ha líders forts com llavors. Miri com es relacionen uns líders amb altres: s’humilien. No tenen dret a comportar-se així.