EUA vota en el seu laberint

“Gràcies, Senyor, perquè les eleccions s'han acabat”. La frase encapçala el reclam d'una festa organitzada a Washington per seguir els resultats de la nit electoral de dimarts, però és la mateixa que invoquen aquests dies milions de nord-americans. La campanya més desagradable, vergonyosa i atípica de la història moderna dels Estats Units arriba al final després d'un any i mig de política porqueria que ha mostrat les mancances del seu sistema democràtic i la fractura social de la població. Igual que va passar amb la crisi econòmica, aquestes eleccions han sigut un altre toc d'atenció, l'alarma antiaèria que reclama reformes urgents i profundes si el sistema vol sobreviure. El maquillatge ja no serveix. Milions de persones se senten excloses i estan disposades a rebentar els salons de la festa.

Res serà fàcil. Els dos candidats en disputa són els més impopulars des que els sondejos van començar a ocupar-se d'aquest assumpte els anys 40 del segle passat. Generen rebuig visceral en bona part del bàndol contrari, cosa que augura anys de paràlisi legislativa al Congrés, investigacions judicials i escàndols. La demòcrata Hillary Clinton arriba amb un lleuger avantatge en les enquestes per conquistar la Casa Blanca, cosa que seria una fita històrica després dels intents frustrats de més de 200 dones de trencr el sostre de vidre d'aquesta democràcia tan paternalista. Clinton ofereix continuïtat a les polítiques de Barack Obama, reformisme sense sobresalts i respecte per al calidoscopi de minories que poblen el país.

TELEREALITAT

Donald Trump és el candidat del canvi, un producte de la telerealitat, de la lobotomia catòdica d'una societat que no sap gairebé res del que passa al món i que està obsessionada pels diners i la fama. El 81% dels universitaris de primer any deien el 2006 que tenien com a principal aspiració en la vida fer-se rics. Res d'això li treu mèrits a Trump. El seu fenomen s'estudiarà a les facultats. Com l'epítom de “la cobdícia és bona” de Gordon Gekko, el mateix que s'oposa al salari mínim i preveu la baixada més gran d'impostos per als rics en molt de temps, s'ha convertit en el salvador dels desheretats, en la veu de les seves pors i ansietats. 

Aquí no hi ha vot de classe. Una part significativa de la població tendeix a votar en contra dels seus interessos econòmics. Així ha sigut des que les elits blanques van utilitzar la raça per enfrontar els pobres i sufocar els periòdics motins contra l'statu quo. Però les costures s'estan esfilagarsant. Els EUA és el país més ric del món, però també el quart més desigual, darrere de Xile, Mèxic i Turquia, segons l'OCDE. L'anomenat somni americà està en crisi. Anar a la universitat s'ha convertit per a molts en un luxe prohibitiu. Milions de nord-americans necessiten dues i tres feines per tirar endavant. Les infraestructures fan pena i, quan un surt de les ciutats més vibrants i llença per la finestra la guia turística, la realitat tendeix a ser desoladora. Pobles decrèpits deixats de la mà de Déu, on no hi ha ni una trista fleca i l'església és gairebé l'únic punt de trobada social.

L''ESTABLISHMENT' FA PINYA

El món espera nerviós el resultat d'aquestes eleccions. La victòria de Trump situaria un demagog populista al capdavant de la primera potència mundial, cosa que encoratjaria les forces en auge del mateix signe que volen trencar el món de la postguerra. Però la inquietud encara és més accentuada als EUA. L'anomenat 'establishment' no havia fet mai pinya amb tanta intensitat al voltant d'un dels candidats. Els mercats, els mitjans, l'acadèmia i les grans empreses, amb comptades excepcions, dormiran malament la vigília electoral.

En el retrovisor hi quedarà una campanya que ha girat al voltant de la personalitat dels candidats, el seu temperament i la seva honestedat. Les emocions han prevalgut sobre el discurs racional. Del programa polític, dels grans assumptes, se n'ha parlat poc i el debat ha sigut superficial. Ni tan sols se li ha donat gaires voltes a l'economia, que és la principal preocupació dels nord-americans, seguida pel terrorisme i la immigració. Les revelacions més o menys escandaloses han marcat els últims quatre mesos, des del vídeo masclista de Trump i les seves maniobres per no pagar impostos fins als famosos ‘e-mails’ de Clinton i les sospites que pesen sobre la seva fundació familiar.

Notícies relacionades

Clinton tanca la campanya amb optimisme i acompanyada de l''star system' demòcrata

Mobilització llatina contra Trump

Dos actors inesperats han tingut un enorme protagonisme. Un ha sigut el Wikileaks de Julian Assange, que ha publicat milers de correus piratejats de l'entorn de la candidata demòcrata, proporcionant un extens cabal de confidències als rivals. I l'altre ha sigut el cap de l'FBI, James Comey, que a poc més de 10 dies de les eleccions va reobrir la investigació contra Clinton sense tenir res tangible que la incriminés, un gest que va resultar decisiu perquè Trump remuntés en les enquestes per arribar a aquesta recta final amb opcions de victòria. Five Thirty Eight, la web del mag de les estadístiques Nate Silver, li dóna aquest dilluns el 68% de probabilitats de triomf a la demòcrata i el 32% a Trump. No és clar si el pitjor s'ha acabat o està a punt de començar.