Rússia i el règim sirià aturen els bombardejos sobre els barris d'Alep assetjats

"Avui a les 10.00 del matí s'aturen els bombardejos de l'aviació russa i siriana a Alep". Amb aquestes paraules, recollides per l'agència TASS, el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigu, ha anunciat aquest dimarts el cessament de l'ofensiva militar a la segona ciutat siriana, que ha rebut una condemna pràcticament unànime en la comunitat internacional a causa de l'elevat nombre de baixes civils que estava causant. 

Xoigu ha justificat la mesura per permetre, dijous que ve, una promesa "pausa humanitària" en què es permetrà l'entrada d'ajuda als barris assetjats i l'evacuació de combatents i ferits. "A l'inici de la pausa humanitària, les tropes sirianes es retiraran per permetre als guerrers sortir de l'est d'Alep, sense obstacles i amb les seves armes, a través de dos corredors: per la ruta Castello i pel barri del mercat Suk-al-Khai", ha continuat el dirigent rus. Els civils, per la seva part, comptaran amb sis corredors de sortida.   

SEPARAR "ELS TERRORISTES DE L'OPOSICIÓ MODERADA" 

Notícies relacionades

Un atac aeri mata 14 membres d'una mateixa família a Alep

Les bombes russes tornen a castigar Alep

Amb aquesta iniciativa, Rússia pretén separar "els terroristes de l'oposició moderada", i alhora garantir "la seva sortida de l'est d'Alep", ha puntualitzat el ministre. La presència de combatents de Fateh al-Sham, antiga Jabhat al-Nusra, que fins fa pocs mesos havia jurat fidelitat a Al-Qaida, era la justificació a què recorria Moscou per recolzar l'ofensiva del seu soci, el règim sirià, sobre els barris de l'est de la ciutat.

Segons càlculs sense confirmar, a Alep, al voltant de 900 combatents d'un total d'11.000 pertanyen a Fateh al-Sham. L'enviat especial de l'ONU per a Síria, Staffan de Mistura, havia implorat a aquest contingent d'extremistes islàmics que sortís de la ciutat, i s'havia ofert ell mateix com a garant de la seva seguretat. L'enorme pressió internacional sembla haver empès Moscou a fer una pausa. Això sí, Rússia descarta ampliar-la, ja que això equivaldria a una "treva unilateral", un concepte que rebutja.