Trump segueix endavant sol

La campanya presidencial més degradada de la història dels Estats Units segueix en el seu descens cap a abismes desconeguts. Donald Trump, el candidat republicà que ha sigut el principal motor d’aquesta degradació, ha aconseguit després del segon debat amb Hillary Clinton celebrat diumenge a Saint Louis mantenir viva una candidatura que s’havia vist a un pas de la implosió després de la publicació, divendres, d’un vídeo del 2005 on presumia d’agressions sexuals i mostrava sense embuts el seu sexisme. Però malgrat que hagi sobreviscut a un brutal cara a cara carregat d’una hostilitat sense precedents, en el qual amb ressons dictatorials va arribar a amenaçar de posar a la presó la seva rival política, Trump segueix endavant sol, recolzat gairebé exclusivament per les bases més radicals que l’han catapultat fins a la candidatura i pels polítics republicans i donants més conservadors. L’aparell del Partit Republicà dóna per perduda la presidència amb ell a les paperetes.

El senyal més clar d’aquesta consciència de derrota va arribar unes hores després del debat, quan, ahir, Paul Ryan, el president de la Cambra baixa del Congrés i el més alt càrrec electe republicà, va anunciar als seus col·legues a Capitol Hill que deixarà de defensar Trump i fer campanya amb ell. Ryan se centrarà a intentar garantir que els conservadors mantinguin l’actual control de les dues cambres, l’esforç en què ja estaven enfocats molts republicans i grans donants que s’havien distanciat de Trump i que reclamen també al Comitè Nacional Republicà. I malgrat que Ryan no ha arribat a retirar públicament el suport a Trump, no fa falta el gest per constatar l’abandonament.

S’obre, així, una doble guerra en la campanya electoral. Perquè ja no només Clinton i Trump lluiten per la presidència, sinó que la força conservadora enfronta una cruenta batalla intestina entre la seva línia moderada i el moviment ultra que va començar a agafar força amb l’auge del Tea Party i que ha demostrat ara el seu pes elevant Trump fins a la candidatura.

UN TRIST DEBAT PER A LA HISTÒRIA

Trump va dedicar el debat de diumenge a arengar aquestes bases, més que a intentar convèncer votants indecisos, amb un exercici inèdit d’insults i bruts estratagemes. Perquè encara que el candidat republicà es va mostrar formalment més preparat i fins i tot disciplinat que en el primer cara a cara, la seva actuació en els 90 minuts va ser un exercici de radicalitat.

Trump va anunciar que si és elegit demanarà al Departament de Justícia que nomeni un fiscal especial per investigar Clinton per la seva gstió d’informació classificada en correus electrònics que va enviar quan era secretària d’Estat utilitzant un servidor privat, més de 30.000 dels quals va esborrar al·legant que eren «personals». I no li va importar gaire estar prometent un impossible (perquè el nomenament del fiscal especial és una autoritat del Congrés). Al dir-li a Clinton «estaries a la presó» va provocar la denúncia d’observadors i de la campanya de la demòcrata, el mànager de la qual, Robby Mook, va qualificar d’«esgarrifós que Trump pensi que la presidència és com una dictadura de república bananera on pots empresonar els teus opositors polítics». Però Trump es limitava a replicar el clam que les seves masses de seguidors repeteixen en els seus virulents mítings i que van convertir en un dels eslògans de la Convenció Republicana, un missatge que la mateixa campanya de Trump ha col·locat en diversos dels pins que es venen a la seva web.

No va ser l’únic cop baix en el debat més desagradós que cap altre, que Trump i Clinton van iniciar sense ni donar-se tan sols la mà en la salutació protocol·lària, una tensió que tenia noves raons. Trump va invitar tres dones que han denunciat assetjament sexual de Bill Clinton i fins i tot una violació, així com una dona al violador de la qual Hillary Clinton va defensar en la seva joventut com a advocada d’ofici. Va comparèixer amb elles en una breu trobada amb la premsa 90 minuts abans del cara a cara i fins i tot va intentar convidar-les als seients reservats per a la seva família a la Universitat Washington, cosa que hauria forçat l’expresident a saludar-les. I tot i que la comissió organitzadora li va impedir la jugada bruta, Trump va utilitzar les dones com a arma de contraatac per intentar desviar l’atenció del polèmic vídeo.

Si algú esperava un acte de contrició pel que va deixar en evidència aquella gravació ha de seguir esperant. Perquè tot i tornar a pronunciar una cosa semblant a una disculpa, Trump va tornar a minimitzar el que havia dit com «conversa de vestidor» i va negar fins i tot per primer cop haver comès les agressions sexuals de què havia presumit.

EL REPTE DE CLINTON

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les eleccions locals al Regne Unit posen a prova el lideratge de Sunak

Clinton va intentar esquivar l’atac personal pels escàndols sexuals i va desplegar el que ha sigut i seguirà sent la línia estratègica de la seva campanya: intentar recordar als votants que Trump «no està capacitat per ser president» i que no només insulta les dones, sinó també que també ha atacat nombrosos grups de població, d’immigrants i musulmans a hispans o gent amb discapacitats. I tot i que en el debat li va etzibar a Trump que utilitza tàctiques de distracció per «evitar parlar de com està explotant la seva campanya i l’estan abandonant els republicans» i que quan va marxar de Saint Louis va denunciar l’«acumulació de falsedats» pronunciades pel seu rival en el debat, és conscient que s’enfronta a un oponent inèdit, amb qui ha quedat provat que les normes i la lògica tradicionals de la política no sempre funcionen.

El camí que s’obre ara és, també, impredictible. Des del camp de Trump asseguren que, malgrat l’abandonament de Ryan, «no ha canviat res» i afirmen que «la campanya de Trump sempre ha estat impulsada per un moviment de base, no per Washington».