LA CARRERA CAP A LA CASA BLANCA

Els cops dolorosos del debat Trump-Clinton

Les polítiques dels candidats queden en un segon pla davant la controvèrsia i els atacs

Republican U.S. presidential nominee Donald Trump speaks as Democratic U.S. presidential nominee Hillary Clinton listens during their first presidential debate at Hofstra University in Hempstead, New York, U.S., September 26, 2016.              REUTERS/Rick Wilking

Republican U.S. presidential nominee Donald Trump speaks as Democratic U.S. presidential nominee Hillary Clinton listens during their first presidential debate at Hofstra University in Hempstead, New York, U.S., September 26, 2016. REUTERS/Rick Wilking / RICK WILKING (REUTERS)

4
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Comerç, ocupació, impostos, divisió racial, ciberseguretat, terrorisme, política exterior… El més interessant d'aquest primer debat consistia a veure l'aplom dels candidats davant una de les audiències televisives més altes de la història, la seva capacitat per aguantar la pressió del rival o la seva habilitat per convèncer els indecisos que les acusacions que els persegueixen no són necessàriament certes. Però aquest pols pel temperament, per demostrar qui té el criteri, el caràcter i la integritat per liderar el país, es va lliurar sobre el rerefons dels grans assumptes que marquen l'actualitat nord-americana. Hillary Clinton va demostrar estar més preparada, però Donald Trump mai es va enfonsar. Els cops sorgien des dels dos costats. I més d'una frase va deixar el públic atònit.  

NO PAGAR IMPOSTOS “EM FA INTEL·LIGENT”

Trump és l'únic candidat en la història moderna dels Estats Units que no ha fet públiques les seves declaracions d'impostos. Sosté que ho farà quan acabi l'“auditoria rutinària” a què està sent sotmès per Hisenda. El que no havia fet fins ara és presumir per no pagar impostos, almenys en horari de màxima audiència. Després que Clinton li recordés que en dues antigues declaracions constava que no havia pagat ni un sol dòlar de l'impost federal sobre la renda, va respondre: “Això em fa intel·ligent”.  

La candidata demòcrata va aprofitar l'oportunitat per especular sobre els motius del seu secretisme. “Potser no és tan ric com diu ser”, va afirmar, “ni tan caritatiu” o té conflictes d'interessos o simplement no paga impostos. “Això significa zero (diners) per a les tropes, zero per als veterans, zero per a les escoles i zero per a la salut”, va dir Clinton. Trump havia donat el seu cop abans, al dir que revelarà les seves declaracions “quan ella faci públics els 33.000 'mails' que han sigut esborrats” de la seva època de secretària d'Estat.

“TOT PARAULES, RES D'ACCIÓ”

Trump va voler presentar Clinton com el típic instrument de l'aparell del poder a Washington, una dona més donada al politiqueig i a protegir els seus interessos personals que a resoldre els problemes del ciutadà, un missatge ‘antiestablishment’ que li ha donat bon resultat durant la campanya. “Típica política. Tot paraules. Res d'acció. Sona bé. No funciona. Mai passarà”, li va dir al qüestionar les seves polítiques econòmiques.

El magnat va estar més convincent al parlar dels estralls causats pels acords de lliure comerç als pobles de l'Amèrica industrial. Quan Clinton es va defensar, li va venir a dir alguna cosa com a bona hora arribes. “Està fent això fa 30 anys. Per què no ha millorat els acords (de lliure comerç)? Nafta és molt deficient”, va dir referint-se a l'acord amb Mèxic i el Canadà firmat als 90 per Bill Clinton, el marit de la demòcrata.

“VA COMENÇAR LA SEVA CARRERA AMB UNA MENTIDA RACISTA”

La divisió racial ocupa un lloc destacat en la campanya arran de les protestes per les morts de ciutadans negres a mans de la policia. Mentre que Trump va advocar per aplicar la llei i l'ordre per detenir la violència en comunitats negres que va comparar amb zones de guerra i va acusar els demòcrates d'abandonar els afroamericans una vegada han aconseguit els seus vots, Clinton va denunciar el “racisme sistèmic” en la societat nord-americana, va advocar per reformar la justícia i crear oportunitats.

Però el debat no va trigar a derivar cap als atacs. “Ell va començar verdaderament la seva activitat política recolzant-se en una mentida racista que deia que el nostre primer president negre no era nord-americà”, li va dir Clinton. Trump va contraatacar després recordant-li aquella analogia dels “superdepredadors" que la llavors primera dama va fer el 1996. Tant llavors com ara es va interpretar com un insult racista, encara que el paràgraf no esmentava els afroamericans. “És terrible el que va dir”, va postil·lar el republicà. 

"NO HAURIA DE TENIR ELS DITS A PROP DELS CODIS NUCLEARS"

Notícies relacionades

Durant la campanya ha quedat demostrat que Trump està molt verd en política exterior, especialment si es compara el seu bagatge amb el de Hillary Clinton, secretària d'Estat durant quatre anys. I la demòcrata va aprofitar per qüestionar les seves posicions al voltant de les armes nuclears, que van causar alarmisme al seu dia, quan va dir que països com el Japó o Corea del Sud potser haurien d'armar-se perquè sota la seva Administració els EUA no els protegirà si no paguen un preu just per les bases i les tropes desplegades al seu territori.

"Un home a qui es pot provocar amb un tuit no hauria de tenir els dits en cap lloc a prop dels codis nuclears", va dir Clinton repetint una de les frases més celebrades del seu discurs en la convenció demòcrata. Trump va defensar el secretisme dels seus plans contra l'Estat Islàmic i va acusar la seva su rival de telegrafiar-los i penjar-los a la seva web. I una vegada més va defensar que els membres de l'OTAN han de pagar el que els correspon si volen que Washington contribueixi a la seva defensa.