La comunitat internacional recolza Colòmbia en la firma de la pau

La guerra entre colombians desencadenada el juny de 1964, quan el Govern conservador de llavors va llançar una ofensiva militar contra un grup de camperols comunistes alçats en armes i refugiats a la batejada com a República de Marquetalia, al sud-oest del país, va acabar oficialment ahir, amb la firma solemne de l’acord de pau entre el president Juan Manuel Santos i el cap de les FARC, Rodrigo Londoño, àlies Timochenko.

  

 La històrica cerimònia, celebrada al pati de banderes del Centre de Convencions de Cartagena de Indias, serveix no només per donar la deguda importància al final de 52 anys de guerra, sinó que escenifica l’aclaparador suport de la comunitat internacional a la terminació del conflicte; un reconeixement essencial a sis dies del crucial plebiscit en què els colombians estan cridats a ratificar l’acord.

  

 A l’acte celebrat a la ciutat caribenya, blindada amb 2.700 policies per a l’ocasió, van assistir el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, així com 15 caps d’Estat de la regió, entre els quals hi havia els presidents de l’Argentina, Mèxic, Perú, Brasil, Bolívia, Veneçuela, Cuba, Xile i Equador. «Ningú es pot oposar a la pau i els desitgem tota la sort i l’ímpetu del món perquè aquesta pau sigui un gran èxit», va declarar el mandatari peruà, Pedro Pablo Kuczynski.

MARGALLO

Els EUA han mostrat el seu suport a l’acord amb la presència a Cartagena del secretari d’Estat John Kerry, i el mateix van fer Noruega (país garant del procés) i Espanya, que hi va enviar els seus ministres d’Exteriors, Borge Brende i José Manuel García Margallo respectivament. Des d’Espanya també hi van viatjar el rei emèrit Joan Carles I i l’expresident Felipe González.

  

 La cap de la diplomàcia de la UE, Federica Mogherini, la directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, el director del Banc Mundial, Jim Yong Kim, i el seu homòleg del Banc Interamericà de Desenvolupament, Luis Alberto Moreno, així com el secretari general de l’OEA, Luis Almagro, també figuraven a la llista de convidats. En total, 2.500 persones van assistir a la cerimònia, entre les quals 400 víctimes de la guerra i 120 integrants de les FARC. Mogherini va anunciar que la UE deixa d’incloure les FARC a la llista d’organitzacions terroristes i aporta 600.000 euros a un fons fiduciari per a la reconciliació.

  

 La seva presència al recinte era el símbol de la reconciliació en marxa: des que el 24 d’agost van acabar les negociacions de pau a l’Havana hi ha hagut diverses reunions entre exguerrillers i víctimes que han fet la funció la majoria de vegades d’actes de catarsi. «Les víctimes estan donant al país una lliçó de reconciliació i mostren el poder reparador de perdonar», va escriure la revista 'Semana'.

  

 De símbols es construeixen les cerimònies: el president Santos i Timochenko van estampar les seves firmes amb un invent local l’existència del qual resumeix l’esperança en el futur: un 'balígrafo'. «És una bala convertida en estilogràfica i parla de la transició de les bales a l’educació, al futur», va explicar Santos hores abans de la cerimònia, en unes declaracions en què va parlar del repte que constitueix l’acord: «Sento una mica de temor pel desafiament que tenim al davant, el de construir la pau. En això es requerirà un esforç molt gran de tots els colombians».

LA PAU

No és superlatiu dir que és una jornada històrica, però no només és el final sinó el començament d’alguna cosa: «postconflicte» és la paraula reina de la profusa activitat editorial al voltant del «¿i ara què?» que inunda les llibreries colombianes. Tan emocionant com el final de la guerra, diu Santos, és el començament de la pau.

Notícies relacionades

El final de la principal guerrilla llatinoamericana

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

  

 L’aixecament d’aquells camperols comunistes a Marquetalia estava liderat per un tal Pedro Antonio Marín, àlies Manuel Marulanda Vélez, àlies Tirofijo. Marín va poder escapar del setge i dos anys després va fundar les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia, però allà, a Marquetalia, es data el començament de tot: d’una guerra que ha deixat uns 260.000 morts, uns cinc milions de desplaçats i gairebé 25.000 desapareguts. Desapareix el màxim actor de la violència colombiana. Diumenge, a les urnes, el poble ho haurà de confirmar.