Charlotte posa de manifest la inacció d'Obama en el problema negre

Ja no ha de donar explicacions a ningú ni té res a perdre. A Barack Obama li queden dos telenotícies a la Casa Blanca, però també durant els disturbis de Charlotte s’ha mantingut en un distant segon pla, la norma des que van començar les protestes per la brutalitat policial fa més de dos anys. Excepte en un grapat d’intervencions, Obama ha renunciat a ser la consciència moral de les disparitats racials i l’agent del canvi que els seus conciutadans negres esperaven. Dijous es va limitar a reclamar als manifestants que evitin la violència: «La manera com canviem el sistema ens exigeix que el nostre missatge arribi a tota la societat americana i per a això s’ha de fer de forma pacífica».

La seva Administració va ser la primera a situar un home i una dona negres al capdavant de la fiscalia general de l’Estat i en el seu mandat s’ha normalitzat la presència de cares de color en els càrrecs més alts del Govern. Tot i això, com va deixar clar en una entrevista el 2012, Obama s’ha preocupat molt de no mostrar una sensibilitat diferent cap a la qüestió afroamericana, malgrat els horrors del passat i les deficiències del present. «Vull que tots els americans tinguin oportunitats. No sóc el president de l’Amèrica negra, sinó dels Estats Units d’Amèrica», va manifestar, després que li preguntessin per què no havia fet més per ajudar les empreses negres.

Davant del martelleig d’abusos policials, que alguna vegada ha criticat amb la boca petita, el líder nord-americà va posar en marxa el 2014 un grup de treball per buscar solucions. Activistes pels drets civils i alts càrrecs de les forces de l’ordre van presentar un informe amb recomanacions com l’ús de càmeres per gravar les operacions policials i l’eliminació dels incentius que fan que la policia realitzi arrestos i posi multes de forma desproporcionada, especialment a les minories.

UN CANVI MASSA LENT

Notícies relacionades

Toc de queda a Charlotte davant la tercera jornada de protestes

Charlotte declara l'estat d'emergència després de dues nits de disturbis

Alguns departaments de policia les han adoptat, però a tot el país n’hi ha ni més ni menys que 18.000. «El canvi va massa lent», va reconèixer Obama al juliol. Més que canviar la conducta de la policia, s’ha de canviar la cultura d’un important segment de la població que segueix albergant els prejudicis de temps enrere. Al congressista republicà per Carolina del Nord Robert Pittinger se li va preguntar dijous pels «greuges» dels manifestants de Charlotte. «Aquella gent odia els blancs perquè la població blanca té èxit i ells no», va dir abans de suggerir que és «l’Estat del benestar» el que ha condemnat els negres a la «servitud». Més tard, Pittenger va demanar perdó, però el seu argument és vell i representatiu del que pensen encara alguns blancs: que els negres són ganduls i que es dediquen a viure de la mamella de l’Estat.

Obama ni tan sols ha intervingut en la principal demanda dels manifestants de Charlotte: que es faci públic el vídeo de la mort de Keith Scott. Aquest vídeo s’ha mostrat a la família de l’afroamericà abatut a trets i, segons ha dit, no aporta proves que anés armat, com assegura la policia. De moment, les autoritats es neguen a fer-lo públic.