Charlotte declara l'estat d'emergència després de dues nits de disturbis

La capital econòmica de Carolina de Nord, un dels grans centres financers dels EUA, es va despertar ahir amb vidres trencats a l’asfalt, comerços saquejats i veus que exigeixen respostes a la mort de Keith Scott, un home negre de 43 anys i pare de set fills abatut la vigília per la policia. La segona nit de protestes al centre de la ciutat de Charlotte, en què van participar només diversos centenars de persones, va tornar a degenerar en violència. Gairebé mig centenar de manifestants van ser arrestats i un d’ells va rebre un tret i està greument ferit. El governador va declarar l’estat d’emergència, i va desplegar la Guàrdia Nacional i la força estatal de carreteres. La tensió racial es torna a intensificar.

La societat exigeix a les autoritats que facin públic el vídeo gravat per la policia durant la topada que va acabar amb la vida de Scott dimarts passat. La seva mort no estava escrita en cap guió. La policia va anar al seu barri amb una ordre d’arrest per a una altra persona, però, segons assegura la versió oficial, Scott va sortir armat d’un cotxe quan va veure els agents. No és aquesta la tesi que defensa la família: diuen que estava llegint un llibre mentre esperava l’arribada d’un dels seus fills de l’escola. Per això és tan important el vídeo. 

Les autoritats han declarat, però, que no el faran públic mentre continuï la investigació. Tampoc han ajudat a calmar la desconfiança les paraules del cap de la policia de Charlotte, que va afirmar que el vídeo «no presenta evidències concloents» que Scott apuntés als agents de l’ordre amb una pistola, com assegura el seu departament.

El desplegament de la Guàrdia Nacional s’està convertint en una constant per sufocar l’onada de frustració que recorre el país davant el degoteig d’afroamericans morts en circumstàncies difícils de justificar. Va passar a Milwaukee el mes passat, després de la mort d’un home negre desarmat, o a Baltimore arran del decés del també desarmat Freddy Gray l’any passat.

L’alcaldessa de la ciutat de Charlotte va condemnar els disturbis, però va mostrar comprensió pel que està passant. «La gent està cansada de veure com es dispara als afroamericans a tot el país», va dir Jennifer Roberts. «Entenc el disgust. Hi ha una família que ha perdut un germà, un fill, un pare. Hi ha gent que veu que quan els sospitosos són blancs acaben ferits o capturats». Pocs dies abans de la mort de Scott, l’afroamericà de 40 anys Terence Crutcher va rebre diversos trets de la policia quan tenia les mans aixecades. Des de primers d’any, ja han mort 706 ciutadans nord-americans a mans de la policia. 172 eren negres. A aquest ritme se superarà la xifra de 990 de l’any passat.

La tensió a Charlotte ha crescut pel tret que va ferir de gravetat un manifestant negre durant les protestes de dimecres passat. Inicialment, les autoritats van dir que havia mort, però més tard es van retractar. També en el seu cas varien les versions. La policia sosté que li va disparar un altre manifestant; diversos testimonis pensen que van ser els agents. Per moments, la protesta va ser caòtica: gasos lacrimògens, pilotes de goma, objectes llançats pels manifestants, aparadors trencats. L’alcaldessa sospesava declarar el toc de queda.

AMB OBAMA A LA CASA BLANCA

Notícies relacionades

La mort a trets de dos negres desarmats dispara la tensió racial als EUA

Cooperació amb la policia, guàrdies amb armes...: així gestionen la seguretat els museus del món després d’altres ‘robatoris del segle’

No deixa de ser significatiu que la successió d’esclats de fúria es produeixin amb un president negre a la Casa Blanca. L’elecció de Barack Obama es va celebrar com la suposada constatació que els EUA havien expiat el seu pecat original, segles d’esclavitud, segregació i discriminació dels negres. Però al contrari del que es preveia, l’era Obama passarà als annals com el moment del despertar dels moviments de protesta negres, domesticats a partir dels 70, quan la presència d’afroamericans es va normalitzar en la política.

Grups sorgits de la societat civil com Blacks Live Matter han posat de manifest la irrellevància de la vella guàrdia, convertida en un mer instrument del Partit Demòcrata, així com la incapacitat de l’Administració d’Obama per canviar la cultura policial per més que hagi impulsat reformes. Nombrosos congressistes negres van marxar durant la jornada fins al Departament de Justícia per exigir una investigació rigorosa a Charlotte. Són molts els que consideren les seves paraules buides, d’acord amb la timidesa amb què el president Obama i el Congrés han afrontat els problemes de moltes comunitats negres.