Els conservadors croats guanyen les eleccions anticipades

Deu mesos després de les últimes eleccions a Croàcia, la victòria dels conservadors en els comicis anticipats obre la porta a la repetició de la mateixa coalició de Govern de centre-dreta creada el gener passat que va durar només sis mesos.

Amb el 84 per cent dels vots escrutats, la conservadora Unió Democràtica Croata (HDZ), dirigida ara per l'eurodiputat Andrej Plenkovic, ha obtingut 61 dels 151 diputats del Parlament, cinc més que en les eleccions de novembre.

El Partit Socialdemòcrata (SPD) de l'ex primer ministre (2011-2015) Zoran Milanovic han obtingut 54, cinc menys que fa deu mesos.

SONDEJOS, EQUIVOCATS

Aquest resultat ha capgirat la previsió dels sondejos a peu d'urna, que van parlar primer d'una victòria socialdemòcrata per un només escó i després d'un empat a 57 diputats.

"Garanteixo que el futur Govern croat serà estable, en profit dels ciutadans croats, orientat a Europa, com ens han aconsellat els nostres amics del Partit Popular europeu", va manifestar Plenkovic a l'anunciar la victòria.

Les seves prioritats serà l'estabilitat política, l'Estat de dret, el desenvolupament econòmic i la justícia social, va prometre.

El tercer partit més votat ha sigut el centrista Most. Si la seva estrena electoral el novembre passat va ser un rotund èxit amb 19 diputats, ara s'han quedat amb 12, el que no li impedirà seguir sent clau per a la governabilitat.

MAL PRECEDENT

Després de les últimes eleccions, guanyades per l'SPD, Most va formar amb els conservadors de la HDZ un inestable Govern que es va enfonsar als sis mesos enmig de fortes dissensions.

La resta de l'arc parlamentari el formen el partit anarquista Zivi zid, amb vuit escons; l'IDS, tradicional soci dels socialdemòcrates, amb quatre; la llista de l'alcalde de Zagreb, Milan Bandic, amb dos; el dretà HDSSB, un; i un altre la dretana Llista independent Zeljko Glasnovic, una escissió de la HDZ. A més, se'n reserva vuit per a les minories.

"Aquest no ha sigut un dia feliç per a Croàcia. Durant vuit mesos hem tingut un Govern inestable, destructiu. Això no s'ha de repetir. Croàcia no pot tornar a repetir un experiment", va lamentar Milanovic, malgrat advertir que el resultat és molt ajustat i que caldrà esperar al recompte definitiu.

Un altre alt càrrec de les files de l'SDP, Fred Matic, no va amagar la seva decepció pel que considera que és tonar a la situació després de novembre: una inestable coalició entre Most i la HDZ, amb la diferència que aquest partit el lidera ara Plenkovic, més moderat i menys nacionalista que el seu antecessor.

"Hem hagut de gastar 150 milions de kunes (20 milions d'euros) només per canviar una persona", va comentar Matic.

Plenkovic, jurista, diplomàtic i actualment eurodiputat, va substituir al juny al capdvant de l'HDZ Tomislav Karamarko, que va dimitir després d'un escàndol de conflicte d'interessos i després de provocar la caiguda del Govern.

Amb la calculadora a la mà, l'HDZ podria comptar amb Most, Bandic, i les minories, cosa que li donaria una majoria de 83 diputats, bé per sobre dels 76 que asseguren la majoria absoluta.

GOVERN INESTABLE

Un Govern inestable, segons els analistes econòmics, tindria difícil executar les difícils reformes necessàries per tirar endavant una de les economies més febles de la Unió Europea.

L'economia croata va sortir el 2015 d'una recessió de sis anys durant els quals es va contraure un 12 per cent. Aquest any el creixement podria passar del 2 per cent, mentre que l'atur arriba a un 16 per cent i el deute públic supera el 87 per cent del PIB.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

"Per poder anar tornant els seus deutes sense caure en problemes, i el 2017 arriben unes quotes que vencen molt altes, Croàcia necessitaria tenir un creixement anual del 5 o el 6 per cent", va comentar a Efe el professor de la Facultat d'Economia de Zagreb Velimir Srica, expert del Banc Mundial.

Va opinar que un Govern inestable no seria capaç de fer verdaderes reformes, necessàries especialment a l'Administració pública, l'educació i el sistema fiscal.