Trump visita una església negra però no aconsegueix captivar la seva audiència

Ha hagut de passar més d’un any des de l’inici de la seva campanya perquè Donald Trump trepitgés la primera església negra, territori relativament segur per a qualsevol candidat per la deferència i el respecte que dispensa tradicionalment als forasters. No és aquesta, però, la impressió que va projectar ahir a Detroit (Michigan) el multimilionari novaiorquès. Trump no estava còmode. Va modular la veu allunyant-se de les habituals estridències, va llegir un discurs enllaunat ple de generalitats i, després de l’aplaudiment educat dels feligresos, va marxar per la porta del darrere per esquivar les prop de 200 persones que protestaven a l’entrada. Una escenificació estèril per guanyar-se una comunitat a la qual ha insultat diversos cops.

El divorci queda patent a les enquestes. Una de recent sosté que Trump tindria un 0% de suport entre els afroamericans a escala nacional. A Detroit, on es va endinsar per prometre llocs de treball, prosperitat i «una agenda de drets civils» de la qual, no va donar un sol detall, el 92% va dir el mes passat que votarà per Hillary Clinton. El 8% assegura no haver-ho decidit encara. Aquests números són una llosa insalvable i revelen que Trump predica al desert, per més que es faci acompanyar de Ben Carson, el neurocirurgià negre que es va unir a la seva campanya després de fracassar en el seu intent de ser el candidat.

Trump fa setmanes que mira d’acostar-se a negres i hispans, però no funciona. Les seves referències als afroamericans havien sortit fins ara en mítings davant audiències quasi exclusivament blanques i tant el to com la dissecció dels seus problemes no han fet més que ofendre. «Viviu en la pobresa, els vostres col·legis no són bons, el 58% dels vostres joves estan en atur. ¿Què nassos podeu perdre?», va dir en un míting a Akron (Ohio).

FANTASIA

Notícies relacionades

L’arrest de Bolsonaro eleva la tensió per la guerra comercial

Trump amenaça ara la UE amb uns aranzels del 35%

Frases com aquestes porten alguns a pensar que més que guanyar-se els afroamericans busca ancorar el seu suport entre els blancs amb prejudicis. «Trump no va descriure tantla vida dels nord-americans negres com la fantasia dels supremacistes blancs, per als quals els negres viuen vides miserables, embrutides i gairebé subhumanes en ciutats dominades per demòcrates incapaços», va escriure a Slate el columnista negre Jamelle Bouie.

Trump mai ha condemnat el racisme estructural, i en les polèmiques per la brutalitat policial s’ha dedicat a aclamar la policia. Tampoc ajuda el seu passat. El tebi distanciament de la legió de supremacistes blancs i capitostos del Ku Kux Klan que li han donat suport. O que fos el líder del deliri conspiratori que negava que Barack Obama hagués nascut als EUA, campanya que molts van interpretar com un estratagema racista per deslegitimar el primer president negre.