Una altra vegada França

Vuit mesos després de Saint-Denis, les terrasses de l'est de París i la sala Bataclan, divuit mesos després de 'Charlie Hebdo', Montrouge i el supermercat jueu de la porta de Vincennes, França ha tornat a patir l'urpada del terror. Una altra vegada hi ha els símbols en el punt de mira. La festa nacional del 14 de juliol, els valors republicans i el paradigma del turisme des dels anys de la Belle Époque. 

L'atac perpetrat aquest dijous a la nit a Niça, mentre unes 30.000 persones assistien als focs artificials al famós passeig dels Anglesos, ha sumit la ciutat en un estat de xoc. Tot el país està commocionat per una carnisseria que ha deixat un balanç provisional de 84 morts.

La massacre comesa amb un camió per un tunisià de 31 anys, un delinqüent comú no fitxat per vincles amb el radicalisme islamista, ha sacsejat la classe política i la societat francesa, obligada a assumir que l'amenaça terrorista pot donar el cop en qualsevol moment, en qualsevol indret malgrat l'omnipresència de les forces i els cossos de seguretat que van superar amb èxit la prova de l'Eurocopa de futbol.

El president francès, François Hollande, ha anunciat divendres a la matinada les primeres mesures. L'estat d'emergència decretat el 13 de novembre passat després dels atemptats de París serà prorrogat tres mesos més, encara que el mateix Hollande havia previst posar fi a aquesta situació excepcional el 26 de juliol, una vegada finalitzat el Tour de França.

En les files de l'oposició, moltes veus ja reclamen convertir en permanent un instrument que permet fer escorcolls administratius sense ordre judicial prèvia o procedir a arrestos domiciliaris. No obstant, l'eficàcia de l'estat d'emergència s'ha posat en dubte per la comissió parlamentària que va investigar els atemptats del novembre. Els diputats van denunciar greus errades en la coordinació dels serveis d'intel·ligència i van proposar crear una agència que centralitzi tota la informació semblant a la que van posar en marxa els Estats Units després de l'11-S.

L'Estat recorrerà també als reservistes de la Gendarmeria nacional per mantenir a llarg termini un nivell elevat de vigilància i reforçar el control de fronteres. A més, l'Exèrcit francès seguirà castigant les posicions de l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq.

FITXATS PER RADICALISME

Però és dubtós que aquestes mesures donin fruit, en vista del nombre de joves francesos que sucumbeixen als cants de sirena del gihad. El Govern té censades més de 9.000 persones per radicalisme violent i és el país europeu que més nodreix les files de l'Estat Islàmic. Per l'especialista en gihadisme Gilles Kepel, la classe política no ofereix la resposta adequada que passaria, segons ell, per una gran mobilització de la multicultural societat francesa.

Kepel, igual que el director dels serveis secrets francesos, Patrick Calvar, veu ineluctable una confrontació entre la ultradreta i el món musulmà. No és casual que el pitjor atac viscut per una ciutat de províncies hagi sigut Niça, marcada alhora pel pes del fenomen gihadista i l'ascens de l'ultradretà Front Nacional, que fa bandera de la seva hostilitat amb l'islam.

Ni és estrany que el primer ministre, Manuel Valls, hagi apel·lat a l'“esperit del 14 de juliol”, com va fer després dels atemptats del gener del 2015, per reclamar la unitat de la nació al voltant dels valors republicans i evitar l'espectacle dels retrets partidistes. “Hem de ser un bloc”, va dir Valls al final del Consell de Defensa celebrat a l'Elisi.

La mateixa cohesió que ha exigit François Hollande durant la seva visita a Niça per confortar els ferits i agrair la tasca dels equips que han socorregut les víctimes. Tot just 24 hores després de la tragèdia, als missatges de condol els han seguit les crítiques procedents de la dreta.

MÉS MITJANS PER EVITAR EL DRAMA

“Si s'haguessin posat tots els mitjans, el drama no s'hauria produït”, li ha llançat l'ex primer ministre Alain Juppé, ben situat per encapçalar el cartell del seu partit en la cursa cap a l'Elisi del 2017.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El president del Consell regional Provença-Alps-Costa Blava i antic alcalde de Niça, el conservador Christian Estrosi, també ha airejat que li havia demanat a Hollande la vigília de l'atemptat un pla d'urgència per millorar les condicions de treball de la policia.

“El món sap que som un país fort, capaç de superar totes les proves. No és el meu paper desviar-me del compromís de protegir els francesos”, els ha respost el president.