Escòcia marca distàncies amb Catalunya

El Govern d'Escòcia és molt conscient de les expectatives que la seva negociació 'post-brexit' genera en altres territoris europeus. Però insisteix que ni és un model polític a seguir per Catalunya o Flandes ni volen ser-ho. “Tenim una situació particular a Escòcia i el Regne Unit. Com a polítics escocesos hem de reflexionar sobre la voluntat democràtica de la gent a Escòcia. No crec que tingui gaire relació amb la situació en altres països. El Regne Unit en conjunt ha votat per sortir. Escòcia ha votat per quedar-se. Som aquí per parlar de la voluntat d'Escòcia”, ha explicat el seu representant al Parlament de Westminster i portaveu per a Europa, Stephen Gethins.

Gethins ha anat aquest dilluns al Comitè de les Regions --un organisme consultiu en què participen autoritats locals i regionals-- per explicar la seva postura en el procés obert després de la victòria del ‘brexit’ en el referèndum del 23 de juny passat. Poc abans feia una breu parada davant la premsa, a la seu de l'Eurocambra i acompanyat de l'eurodiputat del Partit Nacionalista Escocès Alyn Smith, per esbossar quina és la situació. Smith, que fa dues setmanes feia una sentida crida a la resta de col·legues, també reiterava que Escòcia no vol crear un precedent per a ningú.

“No volíem establir un precedent en el referèndum del 2014 i no volem establir un precedent constitucional ara. Nosaltres no hem creat aquesta situació. No és una cosa que hàgim produït, és una situació en què ens trobem. I el nostre deure és amb la gent d'Escòcia. Esperem que els nostres amics i col·legues al Regne Unit i al continent busquin solucions però no volem crear cap precedent enlloc”, es desmarcava Smith.

BUIT I INCERTESA DEL 'LEAVE'

La realitat, segons els dos polítics, és que els defensors de la campanya del ‘leave’, partidaris de sortir de la UE, només han creat buit i incertesa. “Quan nosaltres vam tenir el nostre referèndum d'independència fa dos anys, tot i perdre'l, el Govern escocès va fer un llibre blanc de 670 pàgines”, recorda Smith. Un document sobre què es podia esperar si aconseguien l'anhelada independència. “La campanya del ‘leave’ no ho ha fet i aquesta és la raó de les dificultats que tenen a Westminster”, critica.

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Tal com ja va fer la ministra presidenta, Nicola Sturgeon, a finals de juny quan es va desplaçar a Brussel·les per entrevistar-se amb els presidents Jean-Claude Juncker i Martin Schulz, ha insistit que aspiren a mantenir totes les opcions al damunt de la taula, que a Europa hi ha models molt diferents de relació --des del de Groenlàndia, fins al de les illes Fèroe, l'illa de Man o la Independència-- i que el que esperen dels seus socis europeus és sobretot pragmatisme. “La Unió Europea ha trobat solucions anteriorment i estic segur que hi ha vies per trobar solucions en el futur”, reivindicava sobre un pragmatisme que confien a veure novament en aquesta ocasió. “Tenim un llarg camí per recórrer però volem treballar amb socis aquí i en qualsevol lloc a Europa”, ha afegit, deixant clar que l'ofensiva diplomàtica no ha fet més que començar.

Ni Gethins ni Smith han volgut valorar l'oposició ja anunciada pel president del Govern en funcions, Mariano Rajoy, a una Escòcia independent i han reiterat que el procés de ‘brexit’ encara està a les becerolies i que confien que la Unió Europea hi trobarà una "solució política".