Brussel·les entra en pànic a mesura que creix l'opció del 'Brexit'

A la capital de les institucions europees, dirigents polítics i funcionaris es comencen a posar summament nerviosos i creuen els dits davant el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea del 23 de juny. La hipòtesi del 'Brexit' -l'acrònim utilitzat per al·ludir a la sortida- provoca verdader terror, i a una setmana d'aquesta crucial cita, l'únic clar és que un procés de divorci després de més de 40 anys de matrimoni seria llarg i de conseqüències polítiques, econòmiques i socials inèdites per a Europa.

Una bona prova que la preocupació va creixent és que ja hi ha convocada una reunió dels quatre màxims responsables de les institucions europees per l'endemà. Serà el divendres 24 a les 10.30 del matí i a la seu de l'Executiu comunitari. A la cita, destinada a coordinar la resposta, estan cridats, a més de l'amfitrió, Jean-Claude Juncker, el president de la UE, Donald Tusk; el de l'Eurocambra, Martin Schulz, i l'holandès Mark Rutte en nom de la presidència semestral de la UE.

Tusk ja ha avançat que en cas de 'Brexit' es necessitarien almenys set anys per arribar a un divorci. Dos per dissoldre els vincles entre els dos blocs i un altre lustre perquè cada estat membre i el Parlament Europeu ratifiquessin el resultat, “i em temo que sense garantia d'èxit”, alertava dilluns passat. Fins ara pocs dirigents s'hi havien pronunciat amb tanta claredat, però les advertències s'han començat a multiplicar.

PRONUNCIAMENTS PÚBLICS

“Havent liderat en el passat moltes negociacions amb països de fora de la UE, no entraríem mai en els mateixos compromisos ni arribaríem als mateixos bons resultats amb països que no comparteixen les responsabilitats i els costos del mercat comú”, avisava fa uns dies la cancellera Angela Merkel en el seu primer pronunciament públic. 

Declaracions com aquestes són l'exemple que el nerviosisme s'ha començat a escampar. Tots temen que el 'Brexit' doni ales a populistes i euroescèptics en països com Àustria, Holanda, Dinamarca o França, i que desencadeni el final de la UE tal com la coneixem. Tot i això a Brussel·les insisteixen a mantenir la calma. La consigna segueix sent negar l'existència de plans B i confien que la racionalitat britànica s'acabi imposant.

CONFIANÇA EN LA RACIONALITAT BRITÀNICA

“Si no passa res, el més probable és que el resultat sigui la permanència perquè és el més racional i els britànics són molt racionals”, opina una alta font europea. És un sentiment compartit per les diferents fonts consultades. Ningú a les institucions europees, ni l'extens cos diplomàtic, vol que el 'Brexit' se sumi a la llista de problemes que amenacen el projecte europeu i per això han guardat al calaix qualsevol proposta que pugui suscitar polèmica a l'altra banda del canal de la Mànega.

“Hi ha molt en joc”, justifiquen. “El risc d'interferència és més gran que el benefici”, afegeixen. Les últimes enquestes, no obstant, apunten al pitjor escenari possible. “Hi ha una certa inquietud perquè tothom sap que els referèndums els carrega el diable, però segueix dominant la visió que sortirà que sí. El problema és amb quin marge”, explica un diplomàtic.

DIVISIÓ AL PARTIT CONSERVADOR

Si guanya la permanència a la UE per un marge de vots més aviat estret, la UE respirarà més tranquil·la, però el problema no quedarà resolt donada la divisió del Partit Conservador britànic. “Es comprarà temps, però no es resoldrà el problema”, augura un funcionari. Encara que es quedin, afegeix un altre diplomàtic, la qüestió britànica no desapareixerà perquè per primera vegada els governs de la UE han acceptat que quedin al marge del principi comú d'avançar cap a “una unió més estreta” recollit als Tractats, segons el compromís que va arrencar el primer ministre David Cameron als seus socis al febrer.

SORTIDA VOLUNTÀRIA

Notícies relacionades

¿Què passarà ara després del 'brexit'? Les conseqüències, al detall

Gordon Brown encapçala l'ofensiva laborista contra el Brexit

En el cas que surti el 'Brexit', Cameron no tindrà més remei que escoltar el missatge de l'electorat i llançar el procediment per activar, per primera vegada en la història de la UE, l'article 50 del Tractat que des del 2009 recull una clàusula de sortida voluntària i unilateral. El primer pas seria enviar al president Tusk una carta notificant la intenció d'abandonar el club. S'obriria un període de negociació de dos anys, ampliables si les dues parts ho acorden, per dissenyar un acord de sortida que hauria de ser ratificat per majoria qualificada al Consell i aprovat al Parlament Europeu.

És terreny inexplorat i els interrogants són molts. ¿Quin marge tindria Cameron en cas de 'Brexit'? ¿Quina relació mantindrien la UE i un Regne Unit independent de la UE? ¿Negociarien un acord similar al de Noruega? ¿Portaria la resta de socis a llançar-se cap a una integració europea més gran o desencadenaria un procés de desintegració? Cap d'aquestes preguntes té encara resposta. El que ningú dubta a Brussel·les és que si guanya el 'Brexit', la UE s'enfrontarà a la crisi política més gran de la seva història.