Orlando posa els EUA davant el repte dels gihadistes fets a si mateixos

¿Es podria haver evitat una massacre com la perpetrada diumenge per Omar Mateen al club gai Pulse d'Orlando que va deixar 49 morts i 53 ferits a més de l'assaltant? Contestar aquesta pregunta és, possiblement, una quimera, però això no evita que es plantegi.

I l'interrogant, si més no, està obligant els Estats Units, el seu Govern i els seus ciutadans a afrontar alguns dels seus reptes: el de la radicalització autònoma d'individus atrets per la ideologia i la propaganda de l'Estat Islàmic i altres grups del terrorisme radical gihadista, el de les capacitats i errors dels seus sistemes de seguretat per identificar i frenar aquesta creixent amenaça, el que planteja el fàcil accés a les armes de foc als EUA i el d'una homofòbia que perdura encara que el país hagi fet els últims anys passos accelerats cap a la igualtat.

En el complex puzle que representa Mateen no totes les peces són encara sobre el tauler. De moment, segons ha explicat el mateix president nord-americà, Barack Obama, tot apunta que el nord-americà de 29 anys va actuar sol. I per més que l'Estat Islàmic l'hagi definit com un dels seus "lluitadors", Obama afirma que "no hi ha proves fins ara que fos dirigit per l'Estat Islàmic ni proves evidents que fos part d'una trama més gran" que el seu propi atemptat.

DEFENSA DEL PROCEDIMENT

"És sens dubte un exemple del tipus de terrorisme que creix a casa que ens preocupa des de fa tant de temps", ha dit Obama després de ser informat dels últims passos de la investigació pel seu equip de seguretat nacional, assegurant que el terrorista "es va inspirar per diversa informació extremista que s'havia disseminat per internet".

I el que el cas posa al damunt de la taula és, pel president, una nova realitat. "Combatre aquesta ideologia extremista serà cada vegada més tan important com assegurar que evitem trames més àmplies organitzades des de l'exterior".

Obama ha defensat que l'FBI "va seguir els procediments que tocaven i va fer una tasca adequada", argument que també manté el director de l'agència, James Comey, que al revisar la feina dels seus agents no ha vist "res que haguessin hagut de fer diferent".

Hi ha, però, interrogants sobre com, o per què, Mateen es va escapar dels seus radars. Perquè hi era. I dues vegades. La primera, el 2013, després de fer comentaris en què va presumir davant de companys de feina a l'empresa de seguretat privada G4S de tenir vincles familiars amb Al-Qaida i de ser membre de Hezbol·là. La segona, el 2014, per investigar la seva potencial connexió amb Moner Mohammad Abusalha, un nord-americà que es va tornar terrorista suïcida per a Al-Nusra a Síria.

En la primera d'aquestes indagacions va ser interrogat dues vegades i va arribar a dir que havia proclamat els vincles amb els terroristes simplement per respondre als atacs dels seus col·legues per ser musulmà. En la segona no es van trobar connexions serioses amb Abusalha i es va determinar que "no representava cap amenaça".

CAOS MENTAL

I el que es qüestiona ara, després dels fets, és si aquesta determinació era incorrecta, encara que hi ha qui apunta que la seva radicalització perfectament hauria pogut donar-se els dos últims anys i és innegable el caos mental de Mateen (que va jurar fidelitat a l'Estat Islàmic però també a Al-Nusra i tant es declarava vinculat a la sunnita Al-Qaida com a la xiïta Hezbol·là).

En qualsevol cas, es plantegen interrogants de si el sistema d'intel·ligència és l'adequat. Durant les indagacions del 2013 el nom de Mateen va entrar a la Base de Dades de Vigilància Terrorista de l'FBI, però aparèixer en aquesta llista, que permet compartir informació entre agències federals i estatals, no comporta la inclusió en la que prohibeix embarcar-se en un avió. I tampoc queda registrada en l'historial que s'ha de consultar, en molts casos, abans de vendre una arma de foc al país. 

Notícies relacionades

El cardenal condemnat per malversació renuncia a participar en el conclave

Els liberals guanyen al Canadà impulsats pel rebuig de Trump

Per això ara sorgeixen veus que reclamen que una investigació de l'FBI per terrorisme, encara que acabi sense resultats concloents, quedi per sempre anotada en un historial. I Obama també ha assegurat que la massacre d'Orlando ha de servir per replantejar el debat, tant el terrorisme de llops solitaris autoradicalitzats com de les regulacions d'armes, d'una nova manera: no centrant-se en l'un o l'altre, sinó combinant-los tots dos. Sembla, també, una quimera.