Amnistia demana a la UE que pari immediatament les devolucions a Turquia

L'oenagé demana responsabilitat compartida, més que reforç fronterer

Segons AI, Turquia no ofereix garanties legals o de subsistència als sol·licitants d'asil

 

  / EFE / SEDAT SUNA

2
Es llegeix en minuts
Javier Triana
Javier Triana

Periodista

ver +

L'organització defensora dels drets humans Amnistia Internacional (AI) ha sol·licitat avui a la Unió Europea (UE) que “pari immediatament els plans per tornar sol·licitants d'asil a Turquia amb el fals pretext que és un 'país segur' per als refugiats”.

El nou document publicat per AI, titulat “No és un refugi segur: Turquia denega protecció efectiva a sol·licitants d'asil i refugiats”, mostra els errors del sistema turc d'asil i les dificultats a què s'enfronten en aquest territori els refugiats. Per això conclouen que l'acord migratori entre Brussel·les i Ankara és il·legal i inadmissible.

“L'acord UE-Turquia és temerari i il·legal”, afirma el director d'AI per a Europa i Àsia central, John Dalhuisen. “Les indagacions d'AI mostren que la idea que Turquia pot respectar els drets i cobrir les necessitats de més de tres milions de sol·licitants d'asil i refugiats és una ficció”.

No obstant, l'organització concedeix que Turquia ha mostrat una actitud, en general, bastant oberta pel que fa a la recepció de refugiats, cosa que no poden dir els veïns europeus.

PROVEIR RECURSOS

Turquia és incapaç de proveir recursos per a tots els sol·licitants d'asil que acull al seu territori. Només la desena part d'aquests, uns 270.000, viuen actualment en campaments de refugiats, on és molt difícil poder aconseguir una feina amb què guanyar-se la vida.

Els que viuen en centres urbans s'enfronten, majoritàriament, a enormes dificultats per subsistir i el recurs a la mendicitat és evident en ciutats com Istanbul. En aquest context, molts nens es veuen forçats a treballar en condicions de semiesclavitud per contribuir a la precària economia familiar.

El col·lapse del procés de sol·licitud d'asil és un fet en una Turquia saturada de refugiats i amb mitjans limitats. Davant la fortalesa que és la seu de l'ACNUR a Ankara, aquest diari va entrevistar dos refugiats iranians convertits al cristianisme que es van veure obligats a fugir del seu país després de rebre amenaces i pallisses que per poc van costar la vida a un d'ells.

Els dos germans, que van sol·licitar l'anonimat, van dir que feia més d'un any que esperaven amagats a la capital turca que ACNUR els cités per començar a tramitar la seva sol·licitud.

Per això, AI ha sol·licitat a la Unió Europea que comparteixi aquesta responsabilitat, en comptesde deslocalitzar-la a Turquia. “La UE ha respost a una de les catàstrofes humanitàries més fosques del nostre temps aixecant tanques, desplegant més guàrdies fronterers i arribant a acords qüestionables amb països veïns per deixar fora la gent”, afegeix Dalhuisen. “El resultat és misèria, patiment i més morts al mar”.

CENTRES DE DEPORTACIÓ

De moment, almenys 386 immigrants han sigut tornats a Turquia amb l'acord al llarg del mes d'abril. Les majoria d'ells (sobretot d'origen pakistanès i afganès) van ser conduïts per les forces de seguretat turques a centres de deportació pròxims a la frontera amb Bulgària, dels quals, segons fonts oficials consultades per aquest diari, encara no han sortit.

No obstant, Turquia ha firmat recentment diversos acords de deportació amb els països d'origen, amb la qual cosa la seva repatriació podria tenir lloc ben aviat.

Notícies relacionades

Diverses oenagés i l'ACNUR han mostrat la seva preocupació per un grup de 13 refugiats que van ser tornats a Turquia sense haver tingut opció de sol·licitar asil a Grècia, cosa que l'Executiu d'Atenes va atribuir a un error.

Així mateix, informes d'AI i de Human Rights Watch han denunciat maltractaments i fins i tot assassinats de sol·licitants d'asil per part dels agents de seguretat turcs en zones frontereres amb Síria en els últims mesos.