"Culpo l'Estat d'Hondures de la mort de la meva mare"

Berta Zúñiga, la filla de l'activista indígena assassinada al març per oposar-se a un projecte hidrològic, denuncia irregularitats en la investigació

33728272 60-berta-cceres

33728272 60-berta-cceres / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts
Montse Martínez
Montse Martínez

Periodista

ver +

Ningú diria que acaba de perdre la seva mare de forma traumàtica, veient la seva fermesa i la seva energia. Es diu Berta, com la seva mare, l’activista indígena hondurenya que va ser assassinada el 2 de març passat a trets a la seva pròpia casa. Berta Cáceres havia rebut amenaces de mort per oposar-se al projecte hidroelèctric de l’embassament Agua Zarca, ja que aquest pla posa en perill el riu Gualcarque, vital per a la vida de la comunitat indígena lenca. Amb tan sols 25 anys, Berta Zúñiga Cáceres explica a Barcelona que a partir d’ara, ella agafa el testimoni de la seva mare.

–¿Esperaven que les amenaces de mort es materialitzessin?

–Jo, realment, no. No ho creia possible perquè ella era una lideressa molt reconeguda al nostre país que havia obtingut prestigiosos premis internacionals. Sempre va ser amenaçada per fer la seva feina; però, quan va començar la resistència de la comunitat de Río Blanco al projecte hidroelèctric, aquestes amenaces van augmentar i es van intensificar. Un dia ens va dir: «Si passa alguna cosa, no us espanteu, en aquest país pot passar qualsevol cosa». Però pensàvem que ens advertia que potser la tancarien a la presó.

–¿Qui creu que va matar la seva mare?

–La responsable de l’assassinat és l’empresa per haver sigut l’origen principal de les amenaces contra la seva vida. Però també culpo l’Estat d’Hondures de la mort de la meva mare, perquè aquest tenia l’obligació de cuidar-la i no ho va fer. Ella va demanar més protecció i li van contestar que era una exagerada. Hi va haver negligència. A més, les autoritats sempre han actuat en aliança amb l’empresa, protegint-la.

–¿La sensació que actuen amb impunitat és total, no?

–Sí, així és. Vivim en un ambient d’impunitat en què operen les empreses corruptes que estan vinculades a l’assassinat de persones, però també recolzades per les institucions hondurenyes que permeten i protegeixen els interessos d’aquestes empreses. Així funciona l’Estat, no salvaguardant els drets de les poblacions. La meva mare estava investigant qui eren els accionistes de l’empresa, qui es beneficiava del projecte hidràulic.

–¿Qui són?

–En el cas de l’embassament d’Agua Zarca, l’empresa Desarrollos Energéticos (DESA) és hondurenya i té finançament de dos bancs europeus, un d’holandès i un altre de finlandès. A l’empresa hi està representada una de les famílies més poderoses d’Hondures, la de David Castillo, amb capacitat per influir en totes les institucions del país. Respecte als bancs, suposadament tenen clàusules que els obliguen a defensar els drets humans, projectes sostenibles amb baix impacte social… És mentida i la meva mare no és la primera persona que mor per això.

–¿Hondures és un país perillós per als activistes mediambientals?

–Sí. Com la meva mare, també han mort moltes persones per defensar el medi ambient. Però la lluita contra la presa d’Agua Zarca s’ha convertit en emblemàtica. Sintetitza tots els conflictes que pot generar la imposició d’un projecte a base de la força, la violència i la corrupció. I engloba tot un procés de lluita i resistència de la comunitat. Un poble que ha realitzat accions contundents per evitar que la maquinària passés per prosseguir les obres.

–¿Confia que la investigació del crim sigui neta?

–No. Ja hi ha moltes irregularitats en la investigació. Ens neguen la participació d’un forense. L’escena del crim va ser adulterada i manipulada. Les primeres línies de la investigació oberta intenten fer creure al món que es va tractar d’un crim passional o d’un conflicte intern de l’organització. Això ja ens ho diu tot.

Notícies relacionades

–¿Creu que la justícia hondurenya està fent una bona feina?

–No. Jo li vaig dir directament al fiscal general d’Hondures: «Vostès què amaguen, a qui protegeixen». Ja sabíem que això seria difícil, perquè tenim plena consciència del país on vivim. Però ens segueix indignant que es violin els drets amb tanta naturalitat. Per això necessitem Europa, perquè pressioni el Govern d’Hondures. 

Temes:

Hondures