Així ha quedat la històrica ciutat de Palmira després del pas de l'Estat Islàmic

La ciutat de Palmira (Tadmor, en àrab) es va aixecar en un oasi ple de palmeres, al desert. La seva esplendor va començar fa 2.000 anys i va arribar a l’apogeu durant l’Imperi de Palmira, encapçalat per la reina Zenòbia. La monarca va governar entre els anys 268 i 273, fins que els seus dominis van tornar a l’Imperi Romà. El pas del temps va ser menys cruel que en altres llocs i la ciutat, un antic punt de trobada de caravanes de la Ruta de la Seda, va poder conservar en molt bon estat part dels seus vestigis grecoromans.

La Unesco va declarar Palmira Patrimoni de la Humanitat l’any 1980 juntament amb cinc llocs més a Síria, i el 2013 la va incloure a la llista de patrimoni en perill a causa de la guerra que va esclatar al país el 2011.

El 20 de maig del 2015, va caure en mans del grup gihadista Estat Islàmic (EI), que ja havia arrasat altres jaciments arqueològics d’enorme importància a l’Iraq perquè els pobles de l’antiguitat «adoraven ídols».

A Palmira, els gihadistes van massacrar almenys 400 persones el maig passat. Van decapitar 20 homes a l’espectacular teatre romà, on 25 soldats sirians van ser executats a trets per nens reclutats per l’EI. Més tard, l’EI també va decapitar el cap d’Antiguitats de Palmira, Jaled al-Asaad, de 81 anys, per negar-se presumptament a revelar on s’havien amagat diversos tresors.

Palmira, que rebia la visita de desenes de milers de turistes abans que esclatés la guerra, comptava amb temples, amb més de mil columnes, amb un aqüeducte romà, un teatre, una formidable necròpolis i una ciutadella, entre altres joies arqueològiques. El teatre és un dels monuments que segueixen drets, segons mostren les imatges que el Govern sirià i alguns mitjans locals van difondre ahir, després de la reconquista de Palmira per part de l’Exèrcit sirià, amb el suport de milícies aliades i de l’aviació russa.

DIVERSES FASES DE DESTRUCCIÓ

Una part de les ruïnes de la ciutat encara aguanten, tot i que han patit danys, després de 10 mesos en mans dels gihadistes, segons informa el director d’Antiguitats i Museus de Síria, Maamun Abdul-Karim. Però algunes de les obres més importants han sigut destruïdes totalment o de forma parcial. «La segona onada de destrucció de Palmira va començar amb l’arribada de l’EI el mes de maig del 2015. Llavors van executar Jaled al-Asaad, van saquejar el jaciment, van dinamitar els temples de Bel i Bal Xamin, tres torres funeràries i l’Arc del Triomf», explica a aquest diari, des de França, l’arqueòleg sirià Ali Txeikhmous, de la Universitat d’Estrasburg.

«Han destruït o trencat estàtues com la del Lleó d’Al-Lat i han cremat mòmies, segons hem vist en fotografies», assenyala Txeikhmous, membre de l’Associació per a la Protecció de l’Arqueologia Siriana.

Txeikhmous assegura que la destrucció de Palmira va començar molt abans que la ciutat caigués en mans de l’EI. «Va començar el febrer del 2012, quan l’Exèrcit sirià es va instal·lar a la ciutat antiga. Va utilitzar excavadores, va aixecar part del terreny, va construir trinxeres, túnels, camins a la zona arqueològica i va destruir una part del Camp de Dioclecià per instal·lar-hi canons i carros de combat», segons explica l’arqueòleg.

    

ESTÀTUES TRENCADES

Els bombardejos de l’aviació russa que va acompanyar l’ofensiva de l’Exèrcit sirià per recuperar Palmira també hi van causar danys. «Van bombardejar l’EI a prop de la ciutadella i el jaciment arqueològic. Segons mostren els vídeos i les fotos, la ciutadella ha resultat danyada pels costats est i nord», assegura Txeikhmous.

El museu del recinte arqueològic també ha patit estralls. Hi ha estàtues esbocinades i el terra és ple de runa, encara que algunes escultures es podran rehabilitar, segons el director d’Antiguitats i Museus de Síria, Maamun Abdul-Karim, que es va mostrar ahir molt optimista: «Ens esperàvem el pitjor, però el 80% de les ruïnes està en bon estat». «Si tenim l’aprovació de la Unesco, podrem restaurar els edificis destruïts i malmesos en cinc anys», va assenyalar Abdul-Karim.

Alguns arqueòlegs s’han mostrat sorpresos de l’optimisme de les autoritats de Damasc, i els seus aliats russos són molt més pessimistes. «Els monuments arquitectònics de valor mundial han quedat en gran mesura destruïts a causa de les accions criminals dels terroristes de l’EI», va dir el cap del Centre de Pacificació rus a Síria, el general Serguei Kuralenko.

    Fins ahir, els experts no havien pogut accedir a algunes zones de Palmira, ja que l’EI les havia minat i s’han hagut de desactivar tots els explosius.

POR DE MÉS SAQUEJOS

Notícies relacionades

Trump diu que a Musk “ha perdut el cap” i que no té intenció de parlar amb ell

El Marroc es reuneix per celebrar l'Eid amb l’absència del seu principal protagonista: el xai

El malson per a aquesta ciutat antiga no s’ha acabat. Txeikhmous tem que continuïn els saquejos d’antiguitats que va portar a terme l’EI, ara per part de les tropes sirianes i les seves milícies afins.

Palmira «seguirà en perill perquè els soldats s’instal·laran de nou al sector arqueològic i el transformaran una altra vegada en una espècie de camp militar. Protegir el jaciment no està entre les prioritats de l’Exèrcit sirià ni dels altres actors militars. La seva prioritat és vèncer l’adversari», recalca Txeikhmous.