Bany de sang a Brussel·les

Quatre mesos després dels atemptats de París, el gihadisme destrossa la capital belga amb 34 morts en tres explosions

L'Estat Islàmic s'atribueix els atemptats al metro i a l'aeroport i amenaça amb més "dies foscos" a Europa

 

  / REUTERS / VINCENT KESSLER

5
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

Quatre mesos després dels atemptats de París i quan no havien transcorregut ni quatre dies de la detenció del fugitiu més buscat després d’aquell atac múltiple, Salah Abdeslam, el terrorisme gihadista va tornar a castigar amb força Europa. Dos atacs coordinats van causar almenys 34 morts i més de 200 ferits i van sembrar el caos i el pànic a Brussel·les. «El que ens temíem ha passat», admetia el primer ministre belga, Charles Michel, que va decretar tres dies de dol nacional. La barbàrie porta el segell de l’Estat Islàmic (EI), que en un comunicat en va reivindicar l’autoria. Quatre espanyols van resultar ferits d’escassa gravetat.

El bany de sang va començar poc abans de les 8 del matí a l’aeroport de Zaventem, a uns 20 quilòmetres del centre de la capital belga. Dues explosions seguides van destrossar el vestíbul de la terminal de sortides, al qual s’accedeix sense cap control de seguretat, i la vida de 14 persones. La primera es va produir entre la cafeteria Starbucks i els taulells de facturació de la companyia Brussels Airlines, i la segona, a prop dels d’American Airlines. Immediatament després es va enfonsar el sostre i van esclatar els vidres.

Hi va haver almenys 14 morts i 92 ferits, molts dels quals estan greus. Segons testimonis, una persona va cridar paraules en àrab abans de sentir-se una gran explosió. «Hem sentit trets, un senyor que ha parlat en àrab i després una explosió enorme. La gent ha començat a córrer. Dos senyors grans han vingut cap a mi i els he ajudat», relatava un jove a les portes de l’aeroport, immediatament bloquejat i evacuat. La policia belga va confirmar que dos dels terroristes de l’aeroport eren suïcides i un tercer està en recerca i captura després de fugir. Una càmera de l’aeroport els va gravar abans de les explosions.

COP AL METRO EN HORA PUNTA

Les autoritats belgues van activar immediatament el pla antiterrorista i van ordenar als serveis d’emergències –sanitaris, bombers i policia– que es dirigissin fins a l’aeròdrom. Centenars de passatgers eren evacuats a la pista de l’aeroport, així com a un hotel pròxim. En aquell moment es va produir el segon cop. Eren les 9.11 hores del matí i una tercera explosió es produïa a l’estació de metro de Maalbeek, en ple barri europeu, i a només uns centenars de metres de la seu de la Comissió Europea i del Consell Europeu. Una línia de metro que a aquelles hores utilitza molta gent per arribar a les oficines que inunden la zona.

L’explosió es va produir al segon vagó, que va quedar totalment destrossat. El balanç, encara més sagnant: almenys 20 morts i 106 ferits, 17 dels quals estan en estat molt greu. Això situava ahir a la nit les xifres de víctimes en 34 morts i més de 200 ferits, encara que la fiscalia federal va declinar precisar-les més enllà del fet que són «molt elevades».

L’Estat Islàmic es va atribuir els atacs, segons l’agència de notícies Amaq, i això confirma la capacitat que segueixen tenint les xarxes gihadistes d’atemptar al cor d’Europa malgrat la pressió policial i les nombroses detencions realitzades després dels atemptats de París del 13 de novembre passat, en què van morir 130 persones.

ESTAT ISLÀMIC ANUNCIA MÉS ATEMPTATS

«Combatents de l’Estat Islàmic han perpetrat una sèrie d’atacs amb cinturons i artefactes explosius contra l’aeroport i una cèntrica estació de metro de la capital belga, Brussel·les», assenyala el comunicat de l’EI. En una segona nota, difosa en àrab i francès, s’alerta a més que «als estats croats» els esperen «dies foscos» i que el futur serà «més dur i amarg». Malgrat aquesta reivindicació, segons el fiscal general belga, Frederic van Leeuw, «encara se n’ha de verificar formalment» l’autoria i ara com ara «no és possible establir un vincle amb els atemptats de París».

Segons el governador de la província del Brabant flamenc, Lodewijk De Witte, els terroristes van introduir tres bombes a l’aeroport, però un dels artefactes no va arribar a explotar. El fiscal federal, per la seva part, va confirmar que dos dels suposats terroristes van morir en l’atac suïcida de l’aeroport i que ara s’està buscant activament un tercer la fotografia del qual ja s’ha difós públicament.

La investigació de la policia tècnica i científica va continuar durant tot el dia en l’escena dels dos atemptats. En paral·lel, la policia federal llançava batudes a diversos punts del país a la recerca de possibles còmplices dels terroristes. Una de les batudes va ser al barri de Schaerbeek, on, segons els mitjans de comunicació belgues, es va trobar un artefacte explosiu, productes químics i una bandera de l’EI.

EXPLOSIONS CONTROLADES

Durant la negra jornada d’ahir, els artificiers de l’Exèrcit van fer explosionar diversos paquets sospitosos i no es descartava que hi hagués noves explosions controlades. Després de l’atac, que va paralitzar novament la ciutat, el centre de crisi elevava el nivell d’alerta a tot Bèlgica fins al 4, el màxim, pel fet que seguia havent-hi «una amenaça» real d’atemptat i era necessari «mantenir-se vigilant». Per això també es va reforçar el desplegament policial i militar als carrers i es va enviar a casa, com a mesura de precaució, el personal no necessari a les centrals nuclears de Tihange i Doel.

Notícies relacionades

«Per a nosaltres hi ha un abans i un després», va reconèixer el primer ministre belga, Charles Michel, sobre una jornada que el president de Flandes, Bart de Wever, va qualificar com «el dia més negre des de la segona guerra mundial». També el rei Felip de Bèlgica va voler llançar un missatge al seu poble. «Enfront de l’amenaça hi seguirem responent junts amb fermesa, però amb calma i dignitat», va assegurar en un missatge televisat a tot el país.

Tres dies de dol oficial

El 22 de març no tornarà a ser un dia com els altres a Bélgica. Les imatges seguiran gravades durant molt temps al cap de tothom, un reflex -ha dit el primer ministre belga-, d'una barbàrie extrema. "Estem decidits a defensar les nostres llibertats. Ens enfrontem a enemics que són contraris a nous valors fonamentals. Les autoritats i la població faran tots els esforços per salvar les nostres llibertats”, prometia Charles Michel després de declarar tres dies de dol oficial. Bèlgica de moment ha reforçat la presència militar als carrers amb 225 soldats addicionals que eleven el nombre fins al miler. Les banderes de les institucions es quedaran també a mig pal i la plaça de la Bourse, al centre de la ciutat, s'ha convertit en un memorial on els ciutadans han dipositat flors.