La febre de l'or cubana

El desembre del 2015, un any després que Barack Obama i Raúl Castro anunciessin el seu acord per restablir les relacions diplomàtiques, el consultor Manuel Supervielle va viatjar a Cuba acompanyat d'un dels seus clients de la indústria del transport nord-americà. Una vegada a l'illa, es van reunir amb advocats i empresaris cubans, així com amb representants de diverses empreses d'importació estrangera que presten serveis a les companyies estatals cubanes. Va ser un viatge de tempteig, una primera incursió per sondejar les possibilitats d'inversió en un mercat amb poques escletxes per a les empreses nord-americanes des de fa mig segle. Ara el teló d'acer i part de l'embargament s'aixequen. Hi ha presses per arribar el primer.

Tot es mou tan ràpid que és difícil seguir el pas. La legislació canvia a marxes forçades i gairebé totes les setmanes s'anuncia l'aixecament d'un altre paquet de restriccions. Les companyies de telecomunicacions i internet, un sector incipient quan es va reforçar l'embargament amb la llei Helms-Burton del 1996, són les que menys han trigat a estendre els seus serveis a Cuba. Google ha arribat a un acord per ampliar el servei de wi-fi, segons s'ha encarregat d'anunciar el mateix Obama a l'Havana. 

L'empresa hotelera nord-americana Starwood Hotels & Resorts ha firmat dos convenis per gestionar dos hotels a la capital cubana, i s'ha convertit en la primera companyia a entrar a l'illa caribenya en gairebé 60 anys.

Als sectors productius els està costant més. Encara que una empresa d'Alabama fabricarà tractors al port de Mariel, la majoria de projectes no són fins ara més que declaracions d'intencions. “Hi ha bastant interès, encara que les grans empreses que cotitzen en borsa són més reticents al risc i estan actuant amb més cautela que les 'start-ups'”, explica Supervielle, fundador de Veritas Assurance Partners, una consultora internacional.

Aquesta és una de les firmes que està ajudant les companyies nord-americanes a explorar el mercat. Una vegada ha finalitzat la primera fase de tempteig, l'empresa en qüestió ha d'obtenir una llicència de l'agència encarregada de supervisar a Washington el compliment de les sancions. A aquests tràmits s'hi ha d'afegir l'escassa experiència que té el sector empresarial nord-americà a Cuba si es compara amb el de la Xina, Espanya, el Canadà, Mèxic o Noruega, cosa que fa que parteixi amb desavantatge.

MAGNATS DE LA MÀ D'OBAMA

“Altres països pensen que hi haurà moltes oportunitats per als nord-americans, així que estan mirant d'accelerar la seva presència a l'illa”, assegura Supervielle, que abans d'assessorar empreses va ser advocat i coronel de l'Exèrcit. “Hi ha una mentalitat de febre de l'or però és gairebé més per la urgència d'altres països que dels EUA”. Per entrar a l'illa, les grans empreses estan usant contactes polítics, segons diverses fonts, i acompanyant les delegacions de l'Administració d'Obama que visiten l'illa.

Entre els empresaris que acompanyen el president hi ha el magnat sucrer Alfonso Fanjul o l'expresident de la multinacional de cereals i galetes Kellogg, Carlos Gutiérrez.La resta busca connexions amb ex alts funcionaris i exoficials de la intel·ligència cubana.

SOJA I POLLASTRE

Malgrat l'embargament, els EUA fa anys que exporten a Cuba, fonamentalment fertilitzants i productes agroalimentaris com la soja i el pollastre. Però l'objectiu ara és ampliar el ventall perquè hi puguin entrar també les constructores, els productes de consum, les empreses logístiques i de transports o el sector turístic. No és fàcil perquè l'embargament imposa limitacions.

Notícies relacionades

Jo no ho he fet: ha sigut la intel·ligència artificial

Mans brutes

fertilitzantsproductes agroalimentarissoja pollastreconstructoresempreses logístiques transportssector turístic“És un mercat gairebé verge perquè les pimes cubanes encara tenen moltes traves. Estan concentrades en els serveis. El sector productiu segueix tancat”, assegura el periodista i investigador de temes cubans, Jorge de Armas. “Cuba està utilitzant la inversió estrangera per estabilitzar el país i s'està assegurant que tot passa pels canals oficials. Des del punt de vista nord-americà, l'illa no només és interessant pel potencial a llarg termini del seu mercat d'11 milions d'habitants, sinó per l'alta qualificació tècnica de la seva força laboral si es compara amb altres països del seu entorn. Hi ha molts metges, enginyers o farmacèutics, i la mà d'obra és molt barata.

Tenint en compte, no obstant, l'escàs poder adquisitiu de la majoria de cubans, Jorge de Armas considera que el gran potencial del país caribeny passa per convertir-se en una plataforma de logística i emmagatzematge, a causa de la seva posició geogràfica privilegiada, a la vegada que en un centre de manufactures i muntatge. “Cuba serà un Taiwan o un Vietnam”, opina De Armas.