Rússia respon a l’ofensiva d’Ucraïna amb un atac massiu

"He passat tota la nit, fins a les quatre del matí, a l’estació de metro Shulaviaska; han caigut míssils i drons", constata Artiom des de Kíiv a través del telèfon per a EL PERIÓDICO. L’esperada represàlia de Rússia per l’audaç atac d’aquesta setmana mitjançant avions no pilotats, que va causar significatius danys no conformats a l’aviació estratègica russa, un dels tres pilars de la seva tríada nuclear. Segons fonts ucraïneses, al voltant de 40 míssils balístics i prop de 400 d’aquests aparells, que s’estan erigint com el gran avenç revolucionari de la contesa, van ser disparats per Rússia contra objectius dins de territori ucraïnès en alguns casos sense determinar. Almenys tres persones, tots ells treballadors del servei d’emergències, van perdre la vida i una cinquantena van resultar ferides com a conseqüència dels bombardejos russos.

El Kremlin va trigar cinc dies a reaccionar a l’audaç atac sorpresa de Kíiv, i ho va fer amb grans dosis de previsibilitat: un bombardeig massiu que intentava desbordar les defenses aèries d’Ucraïna. Segons dades sense confirmar proporcionades per la part ucraïnesa, prop de la meitat dels drons i bona part dels míssils havien sigut enderrocats sense arribar al seu objectiu. En total, 13 punts de tota la geografia ucraïnesa havien patit els bombardejos, mentre que 19 més havien experimentat danys després que es precipitessin restes de material militar abatut. Al front, la situació no havia experimentat grans novetats, tal com havia constatat recentment en declaracions a aquest diari Serhii Kuzan, del Centre Ucraïnès per a la Cooperació i la Seguretat.

Els bombardejos van afectar tot el territori nacional, incloent-hi les regions de Volín, Kíiv, Ternópil, Txerkassi i Poltava. Malgrat l’amplitud i l’abast de l’operació militar, la represàlia russa no sembla que hagi d’intimidar Kíiv ni dissuadir-lo que en el futur llanci iniciatives militars com la del cap de setmana passat, durant la qual va aconseguir introduir de contraban mitjançant un fals sostre als vehicles desenes de drons, dirigits per operadors fora de les fronteres ucraïneses i que van arribar a colpejar bases militars situades a milers de quilòmetres.

Tot seguit, els principals responsables ucraïnesos van denunciar que el gruix dels atacs es van fer contra objectius civils i van exigir als aliats occidentals que imposin sancions al seu atacant. "Rússia se n’ha de fer responsable; des dels primers minuts d’aquesta guerra, han bombardejat ciutats i pobles", va condemnar el president Volodímir Zelenski. "És el moment que Amèrica i Europa aturin aquesta guerra exercint pressió sobre Rússia", va continuar. El seu ministre d’Exteriors va demanar "sancions importants" al més aviat possible, ja que durant la nit Rússia havia atacat "objectius civils" com a represàlia "pels seus avions militars destruïts".

Notícies relacionades

Musk esborra el missatge que vinculava Trump amb els delictes del depredador sexual Jeffrey Epstein

El reclutament d’ultraortodoxos deixa a la corda fluixa Netanyahu

Nombre elevat de baixes

El cert és que, com en les fases inicials de la guerra, Rússia emet de nou signes d’empantanegament a Ucraïna, després d’un any, el 2024, en què va presentar alguns avenços territorials. Segons va valorar en el seu últim informe l’Institut d’Estudis sobre la Guerra (ISW), el laboratori d’idees amb més credibilitat, les baixes que estan experimentant les files del Kremlin, tot i que una mica inferiors a les de l’hivern passat, continuen sent molt elevades, un total de 1.150 de caiguts per dia, a canvi d’avenços territorials que qualifica com a "marginals".