La UE i Turquia tanquen un acord per expulsar refugiats a partir d'aquest diumenge

Tots els immigrants i refugiats, inclosos sirians, que arribin de forma irregular a les illes gregues a partir d'aquest diumenge podran ser tornats a Turquia. Després de dies de polèmica al voltant de la legalitat d'un pla que és vist amb molta preocupació per alguns organismes internacionals i oenagés, els 28 caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea i el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, han segellat per unanimitat aquest divendres un acord amb el qual posar ordre als fluxos migratoris a través de l'Egeu i tancar una autopista per la qual van arribar a Grècia l'any passat a prop d'un milió de persones.

L'acord, aconseguit després de dos dies d'intenses negociacions, estableix la mitjanit del 20 de març com a data de tall a partir de la qual es podrà expulsar els que no compleixin els requisits per estar en territori grec. La UE confia que aquesta amenaça serveixi per frenar les arribades i trencar el model de negoci de les màfies que trafiquen amb immigrants. Per respondre als dubtes legals plantejats per nombroses delegacions -entre elles Espanya, França o Suècia- l'acord recull que el procediment respectarà plenament la legislació europea i internacional, que no hi haurà expulsions col·lectives ni devolucions en calent, que el pla de deportacions serà “temporal” i “extraordinari” i que es farà en col·laboració amb l'alt comissionat de les Nacions Unides per als refugiats.

4.000 EXPERTS PER APLICAR EL PLA

L'objectiu, no obstant, no varia: tornar, una vegada examinades les peticions, el màxim nombre possible de refugiats i tots els immigrants irregulars. I, sobretot, fer-ho per la via accelerada. Per a això, Turquia i Grècia hauran d'adoptar totes les mesures necessàries –jurídiques i logístiques- per posar en pràctica l'acord, inclòs l'enviament de funcionaris als seus respectius països des d'aquest mateix diumenge amb vista a garantir una aplicació ràpida del pla.

Segons les estimacions de la Comissió Europea, l'aplicació exigirà la mobilització de 4.000 persones entre experts, intèrprets, guardafronteres, advocats o jutges i tindrà un cost estimat d'entre 280 i 300 milions en sis mesos. La UE es farà càrrec del cost de totes les operacions de retorn i la primera reunió operativa entre els Vint-i-vuit tindrà lloc aquest dissabte a Atenes.

El pla introdueix la fórmula que per cada sirià tornat de les illes gregues, els estats membres acolliran un altre sirià directament del territori turc i ho faran tenint en compte els criteris de vulnerabilitat de les Nacions Unides i donant prioritat a aquelles persones que no hagin intentat entrar en el passat de forma irregular a la UE. Les reubicacions no seran, no obstant, il·limitades. Inicialment s'ofereixen 18.000 places, a les quals se'n podrien sumar 54.000 si fos necessari, però 72.000 serà el límit màxim.

Als països que hi participin se'ls deduirà la quota de les persones que ja s'han compromès a reubicar des de Grècia i Itàlia. Si se supera la xifra de 72.000 el mecanisme s'aturarà perquè entenen que el pla haurà fracassat. Com a incentiu al Govern turc, li ofereixen un pla voluntari d'admissió humanitària des de Turquia, encara que només s'aplicarà en cas que les arribades “s'aturin o es redueixin substancialment”.

EVITAR NOVES RUTES

A més, Turquia es compromet a adoptar les mesures necessàries per prevenir l'obertura de noves rutes alternatives cap a Europa. Una qüestió que preocupa nombrosos països. Des de Bulgària fins a Espanya o Itàlia, que tem un repunt en les arribades per Líbia.

El Govern d'Erdogan obté a canvi les concessions a les quals aspirava. Els Vint-i-vuit acceleraran la liberalització de visats per als turcs amb vista a eximir-los d'aquest requisit des de finals de juny. La UE aclareix, però, que no hi haurà dreceres i que Turquia haurà de complir amb els 72 paràmetres exigits, dels quals, segons el primer ministre Davutoglu, n'hi queden 35.

Una altra de les importants concessions que s'emporta Ankara és el compromís europeu d'identificar en una setmana nous projectes –en l'àmbit de la sanitat, infraestructures, educació o alimentació- als quals assignar part dels 3.000 milions ja promesos l'any passat. Una vegada que aquests diners s'hagin gastat, els Vint-i-vuit destinaran 3.000 milions addicionals, fins al 2018, cosa que significa que es duplicarà la quantitat promesa a Ankara.

NEGOCIACIONS D'ADHESIÓ

Notícies relacionades

Puigdemont mostra a la UE la seva disponibilitat per acollir 4.500 refugiats

Erdogan acusa la UE de cinisme respecte als refugiats

En l'únic en el que el Govern d'Erdogan no ha aconseguit avançar tant com pretenia és en les negociacions d'adhesió a la UE. Aspirava a obrir cinc dels capítols que estan bloquejats des de l'any 2008, per la negativa de Turquia a reconèixer Xipre i incloure'l en el protocol duaner firmat per la UE, però finalment només se n'obrirà un i no és cap dels cinc que demanaven. Es tracta del capítol de pressupost i la intenció és llançar-lo durant aquest primer semestre del 2016.

Els Vint-i-vuit també es comprometen a recolzar Turquia en el seu objectiu de crear zones segures dins de Síria pròximes a la frontera turca on “la població local i els refugiats estiguin més segurs”.