09 d’abr 2020

Anar al contingut

Verdun, l'horror de la Gran Guerra

Es compleixen cent anys de l'inici d'una de les batalles més llargues de la història, que va causar 700.00 baixes

Els 300 dies de lluita han quedat gravats en l'imaginari dels francesese com el símbol de la resistència

Eva Cantón

 

  / AFP

Més que una batalla, va ser el símbol del sacrifici, d’una lluita existencial que va crear en l’imaginari col·lectiu dels francesos la idea de resistència. Ara fa cent anys, el 21 de febrer de 1916 a les 7.15 hores del matí, els alemanys desfermar una tempesta d’acer a només 230 quilòmetres de París. L’ofensiva llançada pel general Erich von Falkenhayn pretenia sorprendre l’Exèrcit francès, que preparava l’atac a Somme convençut que l’enemic no s’atreviria amb el fortí de Verdun.

En dos dies es van llançar dos milions d’obusos, un cada 15 segons. Els alemanys confiaven a debilitar els francesos sense patir gaires baixes, però Verdun va resistir i es va iniciar aleshores una lluita sense quarter que va durar fins a deu mesos en una zona de pocs quilòmetres quadrats, entre el fort Vaux i el turó del Mort-Homme.

Va ser una de les batalles més llargues de la història, que va condensar tot l’horror de la Gran Guerra i va deixar un tràgic balanç de més de 300.000 soldats morts (163.000 de francesos i 143.000 d’alemanys) i milers de desapareguts i ferits. En total hi va haver 700.000 baixes, paisatges devastats i pobles sencers esborrats del mapa.

«Tot això, per a res. Cap dels bel·ligerants va fer grans conquistes. El que va quedar va ser l’orgull d’haver aguantat, d’haver mostrat que els francesos eren bons soldats, cosa de la qual els alemanys dubtaven al principi i van acabar per reconèixer. Però el balanç va ser pobre. Alemanya no podia guanyar la guerra. França tampoc. La conclusió de Verdun va ser un carreró sense sortida militar i polític amb conseqüències en la moral de les tropes i la població», explica a Le Un l’historiador francès Antoine Prost, coautor juntament amb l’alemany Gerd Krumeich de Verdun 1916.

INFERN AL FANG

Verdun quedarà gravada en la història com l’acte més emblemàtic de la primera guerra mundial, el de la victòria dels francesos, però també el de l’infern dels soldats en el fang, el d’un camp que els combats de l’artilleria van entapissar de plom, el de la guerra de trinxeres.

També va ser la batalla que va donar renom al general Philippe Pétain –un quart de segle més tard al capdavant del règim de Vichy–, que amb l’objectiu de mantenir la resistència va organitzar un sistema de rotació dels soldats amb el qual va fer desfilar pel front tres quarts de l’Exèrcit francès transportats per una nòria de camions a través de la famosa via sagrada.

Van ser 300 dies d’apocalipsi que van culminar el 18 de desembre amb una victòria defensiva de França i les posicions dels dos exèrcits pràcticament iguals a les de l’inici d’una contesa que va veure néixer el mític No passaran. A l’altre costat de la frontera, no obstant, la instrumentalització de Verdun pels nazis durant la segona guerra mundial va contribuir a esborrar la batalla de la memòria dels alemanys.

Amb el temps, l’experiència de Verdun, del «mai més la guerra» va generar un altre símbol: el de la reconciliació francoalemanya segellada el 22 de setembre de 1984 amb la imatge del president François Mitterrand i el canceller Helmut Kohl amb les mans unides a l’ossera de Douaumont, on reposen les restes de 130.000 soldats.

«A posteriori, el record comú de la batalla tindria un efecte benèfic. Però tot això no és res de res davant el dany humà que el va precedir. Una batalla on només va triomfar la mort», recorda l’historiador alemany Gerd Krumeich.

Al cap de 32 anys d’aquell històric enfrontament, François Hollande i Angela Merkel tornaran el 29 de maig al mateix indret per celebrar la pau acompanyats per 4.000 nens francesos i alemanys durant una cerimònia que serà dirigida pel realitzador alemany Volker Schlöndorff.

Abans s’aniran succeint tota una sèrie d’actes commemoratius que arrenquen avui amb la reobertura del Memorial de Verdun, un lloc dedicat a la memòria creat el 1967 i ara actualitzat amb el propòsit de recrear amb una nova escenografia els passos dels soldats que sortien cap a la primera línia del front.