Itàlia estudia enviar l'Exèrcit a Nàpols davant l'auge de la violència de les màfies

Els hereus dels grans 'capos' es barallen entre ells per copar el mercat de la droga

icoy32726406 fus101  n poles  italia   09 02 2016   el supuesto160210170012

icoy32726406 fus101 n poles italia 09 02 2016 el supuesto160210170012 / CIRO FUSCO

2
Es llegeix en minuts
ROSSEND DOMÈNECH / ROMA

«Ara a Nàpols l’Exèrcit és necessari», va anunciar ahir el ministre de l’Interior, Angelino Alfano, en un comunicat que va causar un amarg despertar entre els que fa anys que treballen per al rescat de la ciutat. Els 110 clans de la màfia de Campània, la regió de Nàpols, estan descapçats, els seus capos empresonats i la falta de comandaments criminals ha despertat una sanguinària guerra entre fills i nebots per aconseguir l’herència del «mercat europeu més gran de la droga», segons paraules del fiscal antimàfia, Franco Roberti. Afegeix que es tracta d’una «situació excepcional, sense cap d’equiparable a Europa i pitjor que a les banlieues de París».

    Dijous passat va caure Giuseppe Calise. Tenia 24 anys. I Salvatore Zito, de 21. L’endemà, Francesco Esposito, de 33. Tres homicidis en 26 hores, 10 des de l’1 de gener. Nàpols ocupa

només el cinquè lloc nacional a la llista de províncies per «morts matats», com anomenen a Itàlia els homicidis voluntaris (1,32 morts per cada 100.000 habitants, 0,83 la mitjana italiana, 1,0 la de la Unió Europea). Però l’alarma s’ha disparat per l’edat dels assassins. I la seva desimboltura.

    Des de començaments d’any, fins i tot el mapa de Google sobre l’activitat de la Camorra napolitana s’ha tenyit de vermell. «Es maten entre ells», expliquen els napolitans. I per matar-se entre si practiquen incursions al territori dels adversaris, disparant a l’aire i jugant a veure qui es mostra més perillós. Així han mort un quiosquer i un vianant que eren al lloc i en el moment equivocats i han acabat a l’hospital un noi que passava pel carrer, un avi que havia sortit al balcó i una infinitat de persones el delicte de les quals va ser només ser germà del cunyat d’un adversari, o el seu fill, o un parent llunyà.

    

CAMPS DE TIR / Entren en una pizzeria, es carreguen el competidor de torn, disparen a l’aire i se’n van com qui torna d’un partit. O munten un camp de tir a les terrasses del centre històric, fent servir com a blanc les antenes de televisió del veïnat. Tot a la llum del dia i potser davant l’atònita mirada de nombrosos turistes, la majoria de creuers, que han tornat gràcies al renaixement de la ciutat i que de sobte es troben submergits en el pitjor de Cicero, el barri d’Al Capone a Chicago, o en els sòrdids racons urbans de l’exitosa sèrie televisiva Gomorra.

Notícies relacionades

    Els joves aspirants a hereus lluiten pel mercat de l’haixix, la cocaïna i l’heroïna, importats des d’Espanya, Holanda, Líbia, el Pròxim Orient... Explica Raffaele Cantone, autoritat contra la corrupció: «Els clans ja no són les poderoses i sòlides estructures jeràrquiques que coneixíem, sinó violentes bandes criminals, formades per nois de les perifèries sense diners ni perspectives, al servei de líders més o menys acceptats, amb l’ambició de conquistar trossos de poder en el mercat de la droga». «En aquest context, la violència és la regla, una violència cega», subratlla Cantone.

    En un territori on la Camorra dels nois ja sembla que compta més que la política, els ciutadans demanen feina, escola, serveis públics eficaços i transparència com a instruments d’educació cívica, mentre que per a l’ordre públic reclamen «mesures excepcionals per a una situació excepcional». Potser l’Exèrcit que invoca el ministre de l’Interior.