Caddy Adzuba: "Els que planifiquen la guerra violen les dones i així estalvien munició"

Caddy Adzuba és una periodista congolesa i activista de drets humans que denuncia des de fa anys l’ús indiscriminat de la violència sexual contra les dones com a arma de guerra, així com el comerç il·legal del coltan i la relació que té amb el conflicte al seu país, la República Democràtica del Congo (RDC). Aquesta setmana ha estat a Barcelona per participar en un fòrum internacional de la xarxa Devreporter.

–¿Pot descriure una mica la situació actual quan es compleixen 20 anys de guerra i violència?

–La guerra ha disminuït en intensitat i ha canviat de forma. Abans era una guerra molt activa, que significa que hi havia grups armats que intercanviaven trets al camp de batalla. Ara és una guerra passiva, però això no significa que no hi hagi morts ni víctimes. No hi ha un enfrontament entre dos grups armats sinó que els grups armats ataquen la població civil. La passivitat es produeix per la llarga durada del conflicte. Aquest és el resultat de 20 anys d’horror. Es calcula que en aquest temps hi ha hagut sis milions de morts, però creiem que són més.

–La violència sexual contra la dona és habitual al Congo, la violació s’utilitza com a arma de guerra.

–És una de les pitjors conseqüències de la guerra a la RDC i ha estat dissenyada com a arma de guerra; vull dir que els bel·ligerants ho han decidit com una estratègia.

–¿Quina lògica motiva aquesta estratègia?

–Com a estratègia ha tingut èxit. Per entendre-ho s’ha de conèixer la història del Congo i els seus costums. Estem a l’Àfrica, en una cultura on l’home està per sobre de la dona i en què la dona es queda a casa, cuidant els fills, i no té cap espai; és com una cosa, que pertany al marit. Però en aquest context, la dona evoluciona. A la dona se li permet fer les tasques del camp i el petit comerç. L’home, mentrestant, treballa a l’oficina i domina l’Administració Pública. Però als anys 80, el país pateix una crisi econòmica terrible, els homes deixen de cobrar i no poden fer-se càrrec de les necessitats de la família i, al Congo, la família és tota una estructura, amb potser 12 fills. Llavors les dones comencen a organitzar-se entre elles per millorar l’agricultura i aquell petit comerç informal, es converteixen en el sosteniment de la família i la comunitat i es pren consciència de la importància del paper de la dona en la societat.

 

–¿Per això les violen? 

–Sí, perquè els que planifiquen la guerra veuen que la dona s’ha convertit cada vegada més en la font econòmica de la família i, si això deixa de funcionar, destrueixes la comunitat. Així que s’ha d’aniquilar aquesta font econòmica. I també hi ha la mentalitat cultural congolesa i l’orgull de l’home. Un congolès no acceptarà mai al seu llit una dona que ha estat amb un altre home, així que l’home també està traumatitzat, sent vergonya, expulsa de casa la dona i ella se’n va amb els fills. Però la que passava més temps al barri i organitzava les activitats de tota la comunitat era la dona, així que la seva marxa també destrueix la comunitat. Els que han planificat la guerra han entès que violant les dones s’estalvien la munició. Els surt més barat.

–Vostè denuncia el vincle entre la guerra i el tràfic il·legal del coltan.

–Hi ha una mà invisible internacional que, per interessos econòmics i per l’explotació de minerals com el coltan, finança els grups armats al Congo. Tant les autoritats congoleses com les internacionals es deixen corrompre per les multinacionals. Perquè els països on s’implanten les fàbriques i les empreses de productes electrònics tanquen els ulls.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

–Ve quan falta poc pel Mobile World Congress. ¿Quin és el missatge?

–Demanar a les empreses implicades en la fabricació de mòbils que vigilin la procedència de la seva producció.