Dinamarca aprova avui confiscar béns als refugiats

Dinamarca no vol més refugiats. Amb aquesta intenció, el parlament nòrdic ha aprovat aquest matí una polèmica llei que permetrà confiscar els béns i diners als immigrants que arribin al país per costejar així la seva integració. La mesura permetrà l'expropiació de tots aquells objectes que superin els 1.340 euros i que no tinguin un valor sentimental. “D'aquesta manera els refugiats estan en les mateixes condicions que els desocupats que han de vendre part de les seves propietats”, ha remarcat el primer ministre, el conservador Lars Løkke Rasmussen.

La nova llei d'asil danesa ha sigut durament criticada i comparada amb l'espoli jueu espoli jueuque van protagonitzar els nazis durant els anys 30. Malgrat això, el consens a Dinamarca és ampli i la Cambra ha donat llum verda avui a aquest projecte. La reina Margarita firmarà la llei en els pròxims dies perquè es comenci a aplicar.

L'any passat, aquest país escandinau de 5,6 milions d'habitants va registrar 21.000 peticions d'asil i es va convertir així en un dels països amb més taxa d'arribada de refugiats per càpita. Davant les previsions d'un augment per al 2016, Dinamarca ha respost amb mà dura.

SOCIALDEMÒCRATES CONTRA ELS REFUGIATS

Rasmussen s'ha vist forçat a suavitzar algun dels punts inicials, com establir el límit de diners en 400 euros, per poder passar el text. La mesura ha sigut recolzada per tots els partits de dretes i fins i tot amb l'oposició socialdemòcrata. “És una decisió pragmàtica i de tàctica electoral”, apunta Nils Holtug, director del centre d'estudis migratoris avançats de Copenhaguen, que afegeix: “Moltes eleccions s'han determinat pel discurs contra la immigració i els socialdemòcrates s'han cansat de perdre per aquest tema”. La immigració s'ha convertit en la principal preocupació del 70% dels danesos.

L'Executiu conservador ha assegurat que els refugiats suposen una amenaça a l'estat del benestar danès i que la nova llei millorarà la integració. Malgrat això, hi ha moltes veus en contra. “Als 90, Dinamarca va acollir 200.000 refugiats bosnians i no hi va haver cap col·lapse. S'ha impulsat una llei que perjudica i dificulta la seva adaptació perquè els fa la seva vida encara més difícil”, lamenta Zachary Whyte, expert en integració migratòria de la Universitat de Copenhaguen. “Els refugiats estan molt preocupats. Hi ha la sensació que no són acceptats i això ha generat una tensió que fragmenta la societat”, afegeix Holtug.

PROBLEMES PER A LA REAGRUPACIÓ FAMILIAR

Però aquest no és l'únic punt controvertit. La nova mesura dificultarà encara més als refugiats reunir-se amb els seus familiars ja que s'amplia el termini per sol·licitar la reagrupació familiar d'un a tres anys d'espera. “Amb els tràmits burocràtics això es pot ampliar fins als cinc anys”, critica Whyte. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Organitzacions com Amnistia Internacional s'han sumat a denunciar aquesta “pràctica discriminatòria” i el comissari europeu pels drets humans, Nils Muiznieks, fins i tot va advertir que la llei pot vulnerar la convenció comunitària dels drets humans.

Malgrat l'impacte que ha tingut la proposta danesa, Rasmussen ha seguit apostant per la mà dura. El primer ministre fins i tot va proposar desfer la convenció del refugiat del 1951 que obliga els seus firmants a oferir asil a aquells que fugen del perill “si el flux de refugiats no cessa”. Des de les Nacions Unides, l'expresident del parlament danès Mogens Lykketoft ha assegurat que Rasmussen és un “defraudador”.