Grècia prepara la nova batalla amb els creditors

Poca cosa queda de la retòrica incendiària de fa un any. En plena campanya, Alexis Tsipras prometia posar fi d’una vegada per sempre a l’austeritat. Dues eleccions, un referèndum i un rescat després (el tercer), el primer ministre grec defensa ara «una reforma del sistema polític», tot i que sense renunciar al discurs de confrontació amb els creditors. Aquest cap de setmana, Tsipras va tornar a advertir que no cedirà «a exigències irracionals i injustes» sobre les pensions, un tema d’alt voltatge en un país que ja les ha vist retallades en un 40% en sis anys.

    La nova batalla està a punt de començar. Representants de l’anomenada quadriga –Comissió Europea, BCE, Mecanisme Europeu d’Estabilitat i FMI– tornen divendres a Atenes per iniciar la revisió del tercer rescat, firmat l’estiu passat. Tsipras ja ha avançat que la negociació serà «crítica».

RETALLADA DE 1.400 MILIONS / En aquest primer trimestre s’haurà d’encarar el debat d’algunes de les mesures més espinoses acordades en el tercer rescat, com la reforma laboral i la de les pensions. El compromís és retallar en un any 1.400 milions, un 1% del PIB. Al febrer també tornarà a estar sobre la taula la venda de les carteres de crèdits morosos als anomenats fons voltor. De moment està aprovada només en el cas de deutes de grans empreses.

    El Govern ha dedicat les últimes setmanes a estudiar fórmules que evitin una retallada de les pensions principals, una mesura que avivaria les protestes al carrer i posaria a prova la coalició governamental. En un esborrany remès als creditors la nit de Cap d’Any, proposa mantenir les principals i retallar les complementàries, que es financen amb les cotitzacions de patrons i empleats.

    Per compensar les noves tisorades, l’Executiu «prova de lligar-se tot el que pot a la seva agenda social original», explica l’analista Dimitris Rapidis, fundador del think tank Bridging Europe. No obstant, els intents de causar una impressió favorable en l’opinió pública han quedat de moment frustrats. Així, va quedar congelat un paquet de mesures que oferia ajudes alimentàries, atenció mèdica i descomptes en l’electricitat als sectors més desafavorits. La pressió de Brussel·les, que reclama que el Govern li consulti qualsevol iniciativa, ha endarrerit la seva tramitació. També la lluita contra l’evasió fiscal ha quedat més marcada per episodis com la detenció d’un avi venedor de castanyes que per l’arrest de grans magnats corruptes.

ESCÀS MARGE / L’objectiu és ara el consens. El marge de la coalició, tant al Parlament com entre els ciutadans, ha esdevingut molt estret. Una enquesta recent encarregada per la televisió privada SKAI apuntava que el 90% dels grecs creuen que aquest any s’aprovaran mesures d’austeritat pitjors que les ja aplicades. Més del 80% es mostrava decebut amb el Govern, que va viure a la tardor les seves dues primeres vagues generals.

    En els comicis del 20 de setembre passat, Tsipras va aconseguir la revàlida que buscava. Però no va aturar l’erosió ocasionada per les mesures impopulars que s’ha vist forçat a adoptar. La limitació de la protecció davant els desnonaments li va fer perdre dos diputats, i es va quedar amb una majoria absoluta de només dos escons. Amb tot això s’han acabat, de moment, les dissensions internes: els que segueixen amb Tsipras saben a què atenir-se.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

OPOSICIÓ FEBLE / «A la pràctica el Govern és estable per dos motius: la cohesió dels seus diputats s’ha enfortit, i l’oposició és extremadament feble i ho seguirà sent», diu Rapidis, que no obstant assenyala que els tres primers mesos de l’any suposaran «un gran repte per a l’estabilitat».

    Per a aquest any també queda l’aixecament total del control de capitals que pesa sobre el país des del juny passat. Amb èxit s’ha acabat, en canvi, la recapitalització de la banca, primer punt del full de ruta que condueix al debat sobre la reestructuració d’un deute que ascendeix a 320.000 milions. Tsipras espera veure en aquest 2016 la llum al final del túnel. Encara que els seus socis europeus no tenen tanta pressa.