L’OTAN anuncia l’operació Sentinella de l’Àrtic

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, va informar que l’Aliança Atlàntica reforçarà les seves posicions a l’Àrtic amb una missió conjunta anomenada Sentinella de l’Àrtic, després de les amenaces dels Estats Units contra Dinamarca i els seus aliats pel control de Groenlàndia.El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha anunciat aquest dimecres que l’Aliança Atlàntica reforçarà les seves posicions a l’Àrtic amb una missió conjunta a la regió cridada ‘Sentinella de l’Àrtic’, tot just unes setmanes després del bec de tensió per Grenlàndia, després de les amenaces dels Estats Units contra Dinamarca i els seus aliats pel control de l’illa.

"Fa tot just dues hores, hem llançat l’operació Sentinella de l’Àrtic", va anunciar Rutte en una roda de premsa. El secretari general va explicar que l’Alt Nord i l’Àrtic són regions cada vegada més importants per a l’Aliança. Tot i que l’entrada a l’OTAN de Suècia i Finlàndia enforteix la seva posició a la zona "davant l’augment de l’activitat militar de Rússia i el creixent interès de la Xina en l’Alt Nord, era crucial" que l’Aliança Atlàntica fes "més".

Rutte no va entrar en detalls sobre la missió "perquè això informaria massa la gent a Pequín i Moscou". Va puntualitzar que "el realment nou és que per primera vegada" s’unifiquessin les "activitats a l’Àrtic sota un mateix comandament", que serà compartit entre els Estats Units i Europa.Rutte no ha entrat en detalls sobre en què consistirà exactament la missió "perquè això informaria massa la gent a Pequín i Moscou". Sí ha puntualitzat que "el realment nou és que, per primera vegada" s’unifiquessin les "activitats a l’Àrtic sota un mateix comandament". Un comandament que serà compartit entre els Estats Units i Europa.

El que sí que sembla ser clar és que formaran part de la missió els exercicis militars que porten a terme a la regió Dinamarca, coneguts com a Resistència Ártica, i Noruega, Resposta Freda. Aquests exercicis estan dissenyats per entrenar les forces aliades per lluitar en condicions extremes de l’Àrtic.El que sí que sembla estar clar és que formaran part de la missió els exercicis militars que ja porten a terme a la regió Dinamarca, coneguda com a ‘Resistència Ártica’, i Noruega, ‘Resposta freda’. Aquests exercicis estan dissenyats per entrenar a les forces aliades per lluitar en condicions extremes com les que presenta l’Àrtic.

La iniciativa emula la missió Sentinella Oriental, que opera per garantir la seguretat a l’est de l’Aliança per l’amenaça de Rússia. Permetrà unir forces ja presents a la zona. Rutte va explicar que la missió comptarà amb "milers" d’oficials i recursos suficients, i que "deixa clar el compromís amb garantir la seguretat de l’Àrtic i de l’aliança al complet".La iniciativa emula la missió coneguda com a ‘Sentinella Oriental’ que opera precisament per garantir la seguretat a l’est de l’aliança davant la creixent amenaça de Rússia. Permetrà unir forces que en gran manera ja són presents a la zona. Rutte ha explicat que la missió comptarà amb "milers" d’oficials i recursos suficients. Per a l’holandès, la iniciativa "deixa clar el compromís amb garantir la seguretat de l’Àrtic i de l’aliança al complet".

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat en diverses ocasions de prendre el control de Groenlàndia. L’illa, un territori independent que forma part del Regne de Dinamarca, és el principal actiu de l’OTAN a l’Àrtic atesa la seva posició estratègica. Trump va al·legar motius de "seguretat nacional", afegint que ni Dinamarca ni l’Aliança feien prou per protegir el territori de les amenaces de Rússia i la Xina.El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat en diverses ocasions en els últims mesos de prendre el control de Grenlàndia. L’illa, un territori independent que forma part del Regne de Dinamarca, és el principal actiu de l’OTAN a l’Àrtic atesa la seva posició estratègica. Trump havia al·legat motius de "seguretat nacional", argumentant que ni Dinamarca ni l’aliança feien prou per protegir el territori de les amenaces de Rússia i la Xina.

Rutte s’havia compromès a reforçar la presència de l’organització en aquesta regió després d’una reunió amb Trump en el Fòrum Econòmic Mundial a Davos. En paral·lel, l’Administració nord-americana i el Govern danès van iniciar una negociació bilateral sobre Groenlàndia.Rutte s’havia compromès a reforçar la presència de l’organització a la regió després d’una reunió amb Trump en els marges del Foro Econòmic Mundial a Davos (Suïssa). En paral·lel, l’Administració nord-americana i el Govern danès van iniciar una negociació bilateral sobre Grenlàndia.

Aquest pacte va fer que Washington finalment es fes enrere després d’haver amenaçat d’imposar aranzels a les exportacions de diversos països. Aquests, entre els quals hi havia França, Alemanya i els Països Baixos, havien enviat personal militar a Groenlàndia com a mostra de solidaritat amb Dinamarca davant les amenaces de Trump.Aquest pacte va fer que Washington es fes enrere després d’haver amenaçat d’imposar aranzels a les exportacions de mitja dotzena de països. Aquests països, entre els quals hi havia França, Alemanya o els Països Baixos, havien enviat personal militar a Grenlàndia com a mostra de solidaritat amb Dinamarca davant les amenaces de Trump.

Unió Europea

Notícies relacionades

Epstein planejava adquirir la mansió de Douglas a Mallorca per a la seva xarxa

Enamorat de BCN i crític amb Madrid

En paral·lel, la Unió Europea treballa en la seva pròpia estratègia per a l’Àrtic. Ahir es van reunir a Brussel·les els ministres de Defensa del bloc. La cap de la política de seguretat i defensa de la Unió, Kaja Kallas, va reconèixer que fins ara les estratègies se centraven en els reptes del canvi climàtic, però no abordaven qüestions de seguretat. Ara, sí que ho faran.En paral·lel, la Unió Europea treballa en la seva pròpia estratègia per a l’Àrtic. Aquest dimecres es rehúnen a Brussel·les els ministres de Defensa del bloc. La cap de la política de seguretat i defensa de la Unió, Kaja Kallas, ha reconegut que fins ara, aquestes estratègies se centraven principalment en els reptes que suposa el canvi climàtic, però no abordaven qüestions de seguretat. Ara, sí que ho farà.

No obstant, Kallas es va afanyar a puntualitzar que va estar recentment a l’Àrtic. "És important que ens mantinguem alerta, però no desviem l’atenció d’on les amenaces actuals són més evidents, a Ucraïna", va dir l’estoniana. La dirigent va afegir que la seguretat a la regió depèn de com evolucioni la guerra a Ucraïna.